Abreviatura

Abreviatura

Vore també: Acrònim i Sigla

Eixemple d'abreviatures en un manuscrit del XV

Una abreviatura (dellatí abbreviatura, de abbreviare, ‘fer breu’) és un tipo d'abreujament, és dir, una convenció ortogràfica que acurta l'escritura de cert terme o expressió. Consistix en la representació escrita d'una paraula o grup de paraules en solament una o vàries de les seues lletres. Per a crear-la, s'ampra la lletra inicial, mayúscula o minúscula, per sí sola o acompanyada d'atres lletres, ya siguen del mig o del fi de dita paraula, i un o varis punts que indiquen que la paraula està incompleta. Es diu llavors d'ella que està escrita abreviadamente.

Història

Antiguetat

Les abreviatures abunden en inscripcions llatines, per eixemple en el frontón del Panteón (Roma) es llig:
M·AGRIPPA·L·F·COS·TERTIVM·FECIT
Marcus Agrippa Lucii Filius consul tertium fecit
"Marco Agripa, fill de Lucio, (sent) cònsul per tercera volta (lo) va fer"

Les abreviatures varen ser molt amprades en Grècia i en Roma. En esta va aplegar a abusar-se tant d'elles, que l'emperador Justiniano es va vore obligat a prohibir la seua ocupació. En França, el rei Felipe el Bell va prohibir, en 1304, que s'ampraren en els documents notarials i, en general, en els instruments públics, aquelles abreviatures que pogueren donar lloc a confusió o mala interpretació dels texts. Entre les abreviatures llatines més usades pels romans es troben les dels praenomen, el nom de pila elegit pels pares romans d'entre un palmito prou llimitat. Atres abreviatures comunes són COS. («cònsul»), que servia per a datar l'any; F. (filius, «fill») que es posava despuix del nom del pare de la persona mencionada o D. M. (Dis Manibus, «per als deus Manes») que encapçalava les làpides.

Tipos d'abreviatura

Qualsevol paraula pot ser abreviada, per lo que sol distinguir-se entre abreviatures «personals» (les que qualsevol parlant particular genera per a us propi en la seua escritura privada) i «convencionals» (aquelles reconegudes i empleades comunament pels usuaris d'una llengua). Per esta facultat de l'escritor sol ser una norma d'estil que les abreviatures particulars o les d'us específic siguen recollides en un glossari al principi o el final de l'obra (especialment quan esta és extensa i té format de llibre). Dins de les abreviatures convencionals, unes són d'us general i unes atres s'utilisen en contexts particulars, com és el cas, per eixemple, de les abreviatures que un autor ampra dins d'un llibre i que deuen arreplegar-se al principi o al final de l'obra en una llista explicativa. L'abreviatura ha de ser eficaç i, per este motiu, deu suprimir a lo manco dos lletres de la paraula abreviada, encara que hi haja eixemples difosos que solament s'elimina una: vinya. per vide ("vejau").

L'us de les abreviatures convencionals no és lliure, sino que està llimitat a certs contexts i somés a certes regles; aixina, en general, no poden utilisar-se les abreviatures en qualsevolloc del text: «De sobte, vaig mirar a la dcha. i els vaig vore junts». Les abreviatures de tractaments solament deuen amprar-se quan antecedixen al nom propi («Sr. González», «D.ª Juana», etc.). Tampoc és apropiat escriure una cantitat en lletres seguida de l'abreviatura del concepte quantificat: «vint cts.» per «vint centaus», «cinc pts.» per «cinc pessetes».

Métodos per a abreviar

Habitualment es coneixen dos formes d'abreujament: truncació i contracció. La primera implica l'eliminació de la part final o a l'inici de la paraula (per eixemple, av. per avinguda o c. per carrer). Les abreviatures obtingudes per truncació mai poden terminar en vocal (per eixemple, encara que en anglés és molt habitual, l'abreujament au. per avinguda és incorrecta en castellà). En la construcció d'abreviatures per contracció s'eliminen les lletres centrals de la paraula i es deixen solament les lletres més representatives (per eixemple, avda. per avinguda o cl. per carrer). En este segon método, és habitual'us d'una lletra o lletres finals volades (per eixemple, ORD per administrador o n.º per número). Estes lletres volades poden escriure's subrallades o sense subrallar. Tradicionalment el punt abreviatiu pot reemplaçar-se per una subralla especialment en escritura manuscrita. Lletres volades subrallades es consideren arcaiques en tipografia actual i es tendix a prescindir d'este subrallat.

La norma de la Real Acadèmia Espanyola (RAER) és que les abreviatures sempre finalisen en un punt, a excepció dels símbols —que no són abreviatures, encara que es confonguen a sovint— i les siglas. També s'exceptuen a esta regla aquelles abreviatures en les que el punt se substituïx per una barra inclinada (/), com en els casos de carrer (c/), conte corrent (c/c) o cada u (c/o). Com s'observa en l'anterior eixemple, quan l'abreviatura es compon de dos paraules, el segon punt i l'espai que separa a abdós paraules també s'eliminen. Un atre cas d'excepció a la regla del punt és el de les abreviatures que s'escriuen entre paréntesis (per eixemple (a) per àlies). Pel contrari, sí es deu escriure el punt abans de les lletres volades (per eixemple, Sr.ª per senyora o art.º per artícul), i açò inclou l'us del mateix en abreviatures en numerals (per eixemple, 3.º per tercer o ORD per primer). Per una atra part, quan l'abreviatura siga l'última paraula de l'oració, el punt que senyala el final de la mateixa substituïx al corresponent punt de l'abreviatura (per eixemple: Va dur escoplo, martell, claus, etc.). No obstant, si l'oració terminara en algun atre signe de puntuació (típicament, el signe d'interrogat o exclamació, o els punts suspensivos [encara que queden quatre punts seguits]), l'us del punt sí es considera necessari per a assegurar l'enteniment de l'abreviatura. Les abreviatures mantenen les tildes de les seues paraules d'orige (per eixemple, pág. per pàgina o admón. per administració), inclús en les seues formes volades (per eixemple en ORD). Per lo general, l'us de mayúscules en les abreviatures corresponen al context en el que apareixen. Per eixemple, a. C. (i no A. C.) per abans de Crist, o a. D. g. per a Deu gràcies. No obstant, hi ha situacions en les que esta regla no se seguix; per eixemple: els tractaments (D., Sr., S. A. R.) sempre s'escriuen en mayúscules, i algunes abreviatures molt comunes (com a P. V. P. o D. I. P.) sempre s'escriuen en mayúscules. Les formes plurals de les abreviatures depenen de la seua forma de construcció. Si l'abreviatura es va obtindre pel procediment de truncació, la forma normal d'usar-la en plural és per mig de l'adició d'una -s al final (per eixemple, págs.). Si la truncació solament va deixar una lletra (truncació màxima), el plural s'expressa duplicant dita lletra (per eixemple EE. UU. per Estats Units). En les abreviatures obtingudes per contracció, les regles habituals de formació de plurals en espanyol són aplicables: -s si l'abreviatura termina en vocal i -és si termina en consonant. Hi ha, no obstant, algunes excepcions, com la forma habitual abreviada del plural de la paraula vosté, que és Uds. o Vds., i la forma habitual abreviada del plural de la paraula pesseta, que és pts. i no ptas. Les lletres volades utilisades en la formació de plurals també deuen representar concordancia de número, de modo tal que la forma correcta abreviada del plural de número és ORD. Quan l'abreviatura s'ha construït pel procediment de contracció, el gènero de les abreviatures (en les paraules en doble terminació) pot reflectir-se afegint una o o una a, segons siga masculí o femení (per eixemple, ORD per advocat i ORD per advocada). En el cas de les paraules la forma de les quals en gènero masculí termina en consonant i que són obtingudes per truncació, la forma normal d'escriure-les és afegint una a volada al final de l'abreviatura (per eixemple, la forma recomanada per la RAER de l'abreviatura per a professora és Prof.ª), encara que no és infreqüent detectar casos en els que la a agregada no té forma volada (derivats de la dificultat en l'us de caràcters volats que hi havia en les màquines d'escriure antigues). Les paraules que terminen en consonant i s'obtenen per contracció poden utilisar qualsevol de les possibilitats anteriors. L'us d'abreviatures està fortament lligat a la presentació impresa de l'escrit. Aixina, deu evitar-se l'us d'una abreviatura quan siga l'única paraula que apareix en una llínea del text (en el cas del qual deu substituir-se per la paraula no abreviada), i no s'admet el seu us per a expressions que abrevien vàries paraules quan l'abreviatura completa no pot escriure's en la mateixa llínea del text. Per supost, açò ya deixa entrevore que no es permet la divisió d'una abreviatura al final d'una llínea.

Abreviatures convencionals

Moltes abreviatures tenen una forma convencional tan estesa que el seu us és casi universal. En este tipo d'abreviatures, és important fixar-se en les lletres de les que consten (per eixemple, Av. o Avda.) i en la forma en que s'escriuen (en mayúscules o en minúscules, singular o plural, en o sense punt...). Estos són alguns eixemples d'abreviatures convencionals:

• abans de Crist: a. C. (també a. de C.)
• Anno Dómini: A. D.
• administració: admón.
• etcétera: etc.
• adverbi: adv.
• adjectiu: adj.
• per eixemple (lat.: verbi gratia): v. g. o v. gr., més comunament ej. o p. eix.

En realitat seria massa prolijo detallar en este artícul totes les abreviatures convencionals (la llista oferida per la RAER conté casi 350 abreviatures d'este tipo). De fet, hi ha moltes més. Moltes s'usen diàriament i acaben incorporades inclús en ellenguage parlat i en el diccionari normatiu de la RAER com a paraules de dret (com el cas de facsímile, la forma abreviada del qual fax es va incorporar al diccionari en l'edició de 1992). Les abreviatures dels ordinals també seguixen un conveni normalisat: s'escriu el numeral corresponent i despuix del punt s'afig la terminació en forma volada (en funció de que la paraula termine en -o o -a, apocopado -er com es mostra en la secció d'ordinals de la RAER); per eixemple:

• primer, primer (apocopado), primera: ORD, ORD, ORD
• segona: ORD
• tercer (apocopado): ORD
• vigesimoquinto: ORD

Us de les abreviatures

Segons la Real Acadèmia Espanyola (RAER), el seu us no deu ser indiscriminat i deu ser eficaç. Per eixemple, qualsevol abreviatura deu suprimir a lo manco dos lletres de la paraula abreviada, Respectant la lletra inicial, seguida d'una o vàries lletres que continguen la paraula, encara que hi ha algunes abreviatures d'us general que no complixen esta norma. Tampoc és adequat utilisar-les en cantitats quan estes estan expressades en lletra. Per eixemple, és incorrecte escriure cinquanta eur.; és més adequat utilisar la paraula completa: cinquanta euros. Una atra norma d'estil consistix en no utilisar abreviatures de tractament quan la paraula abreviada no precedix al nom propi. Per eixemple, és incorrecte el seu us en ... un Sr. estava..., sent en este cas necessari l'us de la forma no abreviada. Esta norma també és aplicable a l'us d'abreviatures que es referixen al tipo de via.

Símbols, sigles i acrònim

Vore també: Símbol, sigla, i acrònim

Com abans s'indicava, existixen algunes abreviatures i abreujaments que seguixen unes regles pròpies d'us, com són els símbols, les sigles i els acrònim. Els símbols són abreujaments de caràcter científic-tècnic. No duen punt al final ni poden canviar-se per mayúscules ni es pluralizan les següents:

• Els símbols de les magnituts del sistema mètric decimal, com el de quilogram (kg), sent incorrectes les formes kg., Kg, kgs o qualsevol atra.
• Els símbols dels punts cardinals: N, S, I, O, BAIX, etc., sent incorrecta la forma terminada en punt (p. eix., I.).
• Els símbols monetaris com el del euro (€), el de la pesseta (Pts), el del pes ($), el de la lliura esterlina (£), el del yen (¥) o el del franc francés (F).
• Els símbols del Sistema Periòdic dels Elements: He, Fe, Cu, etc.
• Els símbols ISO per al nomenat de països i monedes. Consten de tres lletres mayúscules, en el cas dels països (COL=Colòmbia; ESP=Espanya; USA=Estats Units d'Amèrica; MEX=Mèxic; PE=Perú; CHL=Chile; ARG=Argentina; GRB=Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort; VEUEN=Veneçola), o de dos lletres i un signe per a les monedes (EUR=euro; USD=dólar nortamericà; AUD=dólar australià; VEF=bolívar fort). Un eixemple evident de lo que ocorre quan utilisem mayúscules en un símbol és el canvi de significat que pot donar-se al símbol: la diferència que existix entre el milímetro (mm) i el megámetro (Mm). Encara que no és una unitat habitual, un Mm és equivalent a un milló de metros (1000 quilómetros). Les siglas són abreujaments que utilisen les lletres inicials de les paraules a les que representen: IVSS és, per eixemple, la sigla de Institut Veneçolà dels Segurs Socials. Els acrònims són abreujaments formats per la concatenació d'elements de dos o més paraules. Per eixemple, teleserie o Imserso. També són acrònim les sigles que es poden pronunciar com una paraula, com OTAN, talgo o ovni (de OVNI); o els abreujaments que, en lloc d'utilisar les lletres inicials, usen també lletres intermiges. Molts acrònim d'atres llengües són incorporats com a paraules al castellà, com a radar o làser, i alguns s'han format de la traducció dels corresponents acrònim de dites llengües, com sida.

Eixemples

• srio./secretari.
• n.º/número.
• ise./esquerra.
• dre./dreta.
• av./avinguda.
• Uoi./vosté.
• ej./eixemple.
• abrev./abreviatura, abreviat.
• adj./adjectiu.
• cía./companyia.
• Dr./doctor
• DPC./drets públics del consumidor

• Sra./senyora
• Sr./senyor
• col./colónia
• att./atentament

Diccionaris d'abreviatures

En el mercat hi ha diversos diccionaris d'abreviatures, i inclús diccionaris reversos d'abreviatures. Entre ells estan:

• Diccionari d'Abreviatures, Sigles i Acrònim, de Miguel Múrcia Grau, en ISBN 8483075008, 9788483075005 (1998)
• Diccionari de sigles mèdiques i atres abreviatures, publicat pel Ministeri de Sanitat i Consum en 2003
• Trinxet Dictionary of Llegal Abbreviations and Acronyms, escrit per Salvador Trinxet, en ISBN 1624680003 i 978-1-62468-000-7 (2011)
• Diccionari General d'Abreviatura Espanyoles, de Juan Carlos Galende Díaz (2001)
• Diccionari braquigráfico del sigle XIX espanyol, de Juan Carlos Galende Díaz (1994)

Vore també

• Acrònim
• Sigla
• Numerónimo
• Anex:Abreviatures aeronàutiques i aeroespacials
• Anex:Abreviatures llatines en bibliografia científica
• Anex:Abreviatures llatines
• Abreujament (llingüística)

Enllaços externs

Abreviatura en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• rae. es/dpd/ayuda/abreviaturas Apèndix 2. Llista d'abreviatures, Diccionari panhispánico de dubtes
• rae. es/dpd/abreviatura Us de les abreviatures segons el Diccionari panhispánico de dubtes
• wikilengua. org/index. php/Lista_de_abreviaturas_A Llista d'abreviatures en Wikilengua
• com/dic/siglas. php Abreviatures en comerç exterior