Absorbent Helmholtz

Archiu:Helmholtz resonator.jpg

Ressonador Helmholtz.

El absorbent Helmholtz o ressonador de Helmholtz és un tipo d'absorbent acústic creat artificialment per a eliminar (absorbir) un estret marge de freqüèncias.

Els ressonadors de Helmholtz es basen en l'artefacte acústic conegut com a cavitat de Helmholtz; consistixen en una cavitat en un orifici en l'extrem d'un coll (com una botella) en que el seu interior l'aire es comporta com una massa resonante. La freqüència de resonància (és dir, entorn a la qual es produïx l'absorció) pot calcular-se com seguix:

Símbol	Nom	Fòrmula
$f$	Freqüència de resonància
$s$	Velocitat del sò en l'aire
$v$	Volum
$a$	Àrea del coll
$r$	Ràdio del coll (supost circular)
$L^{\prime }$	Llongitut efectiva del coll	$L^{\prime }=l+1.7r$ (si la vora del coll està achaflanado)
		$L^{\prime }=l+1.4r$ (si la vora del coll és rectangular)
$l$	Llongitut del coll

$f=(s/2\pi )\sqrt{a/(L^{\prime }\cdot v)}$

Una cavitat en un orifici, en lloc de coll, es comporta com achaflanado en llongitut del coll nula.

Ressonador de Helmholtz

Els ressonadors de Helmholtz, bàsicament, consistixen en una série d'esferes huecas de vidre en dos colls tubulars curts i oberts. Cada esfera té els seus dos colls situats en extrems diametralment oposts. Un dels colls s'aplica a l'oït mentres que l'atre s'acosta a la font de sò. Si la composició del sò conté una freqüència igual o molt pròxima a la freqüència resonante de la cavitat del ressonador, este l'amplifica permetent percebre-la aisladament. Utilisant una série d'este tipo de ressonadors era possible tindre una idea molt aproximada de les distintes freqüències que componen cada sò estudiat. D'esta manera es pot deduir que els sons complexos' estan composts per un conjunt d'atres sons més simples que és possible aïllar i escoltar en els ressonadors de Helmholtz.

Hermann von Helmholtz va reflectir les conclusions a les que va aplegar en la seua obra DEL TONO: Base sicològica per a la teoria de la música (1860).

El ressonador de Helmholtz és un eixemple d'modelización de paràmetros acústics quan la llongitut d'ona d'interés és significativament major que les dimensions físiques del sistema.

Un eixemple de funcionament del ressonador de Helmholtz es produïx en observar el sò que produïx una botella quan es bufa en la seua vora. El sò introduït (soplido) conté un ampli marge de freqüències, pero la botella produïx resonància a una certa freqüència, menor (més greu) quant més buida es trobe (puix el volum en el seu interior és major). El mateix principi s'observa chiulant o en varis instruments musicals com l'ocarina.