Anar al contingut

Acanaña

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Acanaña —també coneguda com Akanana— és la capital de la parròquia veneçolana d'Huachamacare. [1]:14 Ubicada a 145 m s. n. m. en una chicoteta sabana a la marge esquerra del riu Cunucunuma —quatre hores ric avall de Culebra—, té a l'Est el cerro Duida del Parc Nacional Duida-Marahuaca[2] i al Nort la desembocadura del riu Kunechade.[3] Fundada per Santana Tovar com a base de la missió evangèlica Noves Tribus en 1957-8, és la primera comunitat evangèlica i yekuana kunuhana sedentaria,[4]:167 i va tindre la primera escola bilingüe d'Amazones.[5]:118 En 158 habitants per a 1971 i 300 per a 1982, és el poble més gran dels yekuanas evangèlics.[6]Té una pista d'aterrisage,[7] una escola[8]i un ambulatori rural tipo I.[9]:364 El poble és el lloc de naiximent del exalcalde del Alt Orinoco, Jaime Turón.[10] La companyia Turtle Tours visita el poble en el seu recorregut a la regió yanomami.[11][12]

Història

[editar | editar còdic]

A principis dels 1950, l'illegal missió evangèlica nortamericana Noves Tribus va establir contacte en la comunitat yekuana del riu Cunucunuma baix el liderage de Paúl Padamo. En 1957-8,[12] Santana Tovar va desobedir a Padamo i va fundar Acanaña,[n 1] un poblat dedicat a la formació de misionero yekuanas de les Noves Tribus, a on les tradicions yekuanas estaven prohibides. A pesar del cisma social causat, Padamo i Santana varen compartir el liderage del poblat. Esta seria la primera i major comunitat evangèlica i yekuana kunuhana sedentaria, Santana el primer yekuana de la missió, i la seua escola la primera escola bilingüe d'Amazones. Des d'allí es evangelizaron la majoria de yekuanas kunuhanas. Un grup del poblat es va separar de la missió per a crear la seua pròpia iglésia. En 2001, el poblat va ser elevat a capital de la nova Parròquia Huachamacare.[1]:14, 17, 18 Abans de 2005, els misionero nortamericans varen abandonar el poble, pero els yekuanas varen conservar les seues pròpies iglésies evangèliques.[14][9]:374 [4]:158–167 [5]:117, 118

Fundador

[editar | editar còdic]

Santana Tovar (–2017) va ser un misionero evangèlic veneçolà i yekuana. Figura influent entre els yekuanas adecos, va ser representant del Alt Orinoco baix el govern de Bernabé Gutiérrez. El seu llogaret natal, Alacrán, va ser fundada en l'Alt Padamo per tres famílies que varen escapar dels barons del caucho a principis de el XX. La seua família va abandonar Alacrán i es va desplaçar a varis llogarets fallancs riu avall, deprenent habilitats i perdent al seu pare adoptiu i al seu sogre en el camí. Els fracassos varen dur a la família a unir-se al llogaret del capità Turón, Majacuña, la qual estava en el riu Cunucuncuma i tenia al voltant de quaranta famílies. El grup de Majacuña es va mudar riu dalt a Culebra, i va tornar riu avall baix el liderage de Paúl Padamo despuix de la mort de Turón. La família de Santana va fundar atres dos llogarets, Yacade i Tawadi. Santana es va casar i va fundar Cawadimaña junt al seu cunyat Teodoro i el seu germà Antonio. Quan tenia al voltant de vint anys, Santana vivia en Socosocoña. En 1957–8,[12] va fundar Acanaña junt a misionero evangèlics de Noves Tribus, desobedint a Padamo i creant un cisma social en el que abdós varen compartir el liderage. Santana seria el primer pastor yekuana de Noves Tribus. En els 1980, es va mudar a Port Ayacucho i va fundar Carijunagua, i a mitan dels 2000 va fundar allí l'iglésia Maranatha junt al seu fill Ignacio. Santana va morir en 2017 i Maranatha va ser abandonada per una família i les cunyades d'Ignacio.[15]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 (2013) «Estat Amazones», [http:VENtconfinesestadisticosoperativa2013.pdf Divisió Polític Territorial de la República Bolivariana de Veneçola 2013] (PDFPDF), Caracas: Institut Nacional d'Estadística.
  2. ↑ (1975) [https:DPPDF Birmigham Young University Science Bulletin] (en anglés), Birmigham, pp. 44.
  3. ↑ (1996) Joel Asaph Allen (ed.). [https:Z6ytexgc Bulletin of the American Museum of Natural History] (en anglés), Nova York: American Museum of Natural History, p. 97. OCLC 1287364.
  4. ↑ 4,0 4,1 García, Luis (2023). «Off the Baptist Path: Christian Becoming in Indigenous Amazònia», César Ceriani Cerdadas, Minna Opa, Élise Capredon (ed.). [https:AAAMAAJ?hl=és-419 Indigenous Churches: Anthropology of Christianity in Lowland South America] (en anglés), Nova York: Springer International Publishing. ISBN 9783031144943.
  5. ↑ 5,0 5,1 Bigott, Luis Antonio; Solano, {{{nom2}}} (1991). «Educació i Societat en l'Amazònia Veneçolana del sigle XX», L'educació en el Territori Federal Amazones: espai, societat i educació, Caracas: Cedime. ISBN 9978990151.
  6. ↑ Arvelo-Jiménez, Nelly (1971). «The Ye'cuana people», Political relations in a tribal society. A study of the Ye'cuana Indians of Veneçola (en anglés), Nova York: Cornell University, pp. 43, 44.
  7. ↑ (1995) [https:MJ5XXX Memòria i conte que el Ministeri de la Defensa de la República de Veneçola presenta al Congrés Nacional], Caracas: Ministeri de la Defensa, p. 59.
  8. ↑ (1966) Memòria i conte, Caracas: Ministeri de Justícia, p. 14.
  9. ↑ 9,0 9,1 (2007) «Els yanomami», Germán Freire, Aimé Tillett (ed.). [https://www.google.co.ve/books/edition/salud_indígena_en_Veneçola/oa-1Y77gJ28C?hl=és&gbpv=0 Salut indígena en Veneçola], Caracas: Ministeri del Poder Popular per a la Salut. ISBN 9789802260485.
  10. ↑ AIBR. Revista d'Antropologia Iberoamericana.Associació d'Antropòlecs Iberoamericans en Ret.Madrit:(41)ISSN 1578-9705.Consultat el 23-7-2024.
  11. ↑ Noland, David (2009). «South America», Travels Along the Edge: 40 Ultimate Adventures for the Modern Nomad--From Crossing the Sahara to Bicycling Through Vietnam (en anglés), Nova York: Knopf Doubleday Publishing Group. ISBN 9780307492098. «Irma Turtle, propietress of Turtle Tours, has a personal fascination with baix-called primitive cultures, and structures all of her trips to focus on them. Her Yanomamo trip begins in Caracas and proceeds by bush plane to the Yekwana Indian village of Culebra, on the Cunucunuma River. (The Yekwana llaure slightly more modernized neighbors of the Yanomamo.) After an overnight stay, you'll proceed by motorboat down the Cunucunuma to another Yekwana village, Akanana. Next day it's on to the Orinoco River and El Sejal, a Yanomamo village.»
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 (1983) Bolletí indigenista veneçolà, Caracas: Comissió indigenista, p. 141, 148. «La fundació oficial de Acanaña data de 1957, encara que alguns Ye'kuana creuen que la localitat havia segut establida un o dos anys abans.»
  13. ↑ (1982) Veu indígena internacional, Servici Hemisfèric de Prensa, p. 19.
  14. ↑ Guss, David (1990). «The People», [https:PDFAQAAIAAJ To Weave and Sing: Art, Symbol, and Narrative in the South American Rainforest] (en anglés), Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 19. OCLC 137358600. ISBN 9780520910638.
  15. ↑ García, Luis (2024). Walking with Jesus in indigenous Amazònia: for an anthropology of paths (PDFPDF) (en anglés), Londres: London School of Economics.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acanaña&oldid=893856»