Acanthosicyos horridus
Acanthosicyos horridus és un meló originari de les zones desérticas de Namíbia, a on es coneix en el nom de nara o !nara segons l'ortografia local (! és el símbol d'un sò particular de la llengua nama).
Les llavors comestibles es coneixen en anglés com butterpips.[1] El frut és una font d'aliment essencial per a les tribus locals que habiten en el desert de Namib, a on és arreplegat en els periodos febrer-abril i agost-setembre. El saltamontes Diadematus acanthoproctus s'alimenta de la planta, desplaçant-se entre els arbustos durant la nit.
Àrea de desenroll
[editar | editar còdic]El nara és endèmic de Namíbia i creix en una franja de 40 a 60 km d'ample a lo llarc dels 1000 km de costa des del riu Orange en el sur fins al riu Cunene en el nort. Dins d'esta àrea només es troben en els bancs de caixers secs (cridats en Namíbia "riviere") i dunes, a on les seues raïls poden alcançar les aigües subterrànees. S'estima la població entre uns centenars a uns pocs mils d'eixemplars, i en els últims anys s'ha observat una disminució del seu número i el tamany de la fruta. El nara és la planta més comuna en el desert de Namib. Sobre la base de fòssils, es creu que l'espècie ha existit des de fa 40 millons anys.
Descripció
[editar | editar còdic]La planta és un arbusto rastrero més o menys dens. Només els tallos jóvens tenen fulls, els més antics carixen d'elles. Una planta de nara pot viure 100 anys i pot aplegar a cobrir fins a 1500 metros quadrats, per a això les seues extenses raïls s'estenen en la profunditat de la terra fins a alcançar la napa freàtica. Si el nara és cobert per arena arrastrada pels vents, un mecanisme intern promou el seu creiximent i la planta és capaç de créixer en forma ascendent per a emergir de l'arena.
Des del punt de vista ecològic, la planta es troba adaptada per a soportar en èxit llarcs periodos de sequia i sobreviure en un clima extremadament àrit. La planta no és del tipo suculenta, no obstant presenta certes adaptacions de tipo xerofítico: els fulls es troben reduïdes a espines que ajuden a rebujar als animals herbívors, la fotosíntesis es porta a terme pel teixit que recobrix el talle, i també els pétals de les flors masculines i femenines són de color verts. La planta es troba associada en la VA micorriza[2] a fi d'maximizar la captació de les substàncies nutritives que es troben en el sol desértico.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dupontia fisheri va ser descrita per Robert Brown i publicat en Chloris Melvilliana 33. 1823.[4]
Acanthosicyos: nom genèric que deriva de les paraules gregues akantha = "de espino" i sykios = "pepino o carabassa".[5]
horridus: epítet latino que significa "espinós, erizado".[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grubben, G.J.H. & Denton, O.A. (2004) Plant Resources of Tropical Africa 2. Vegetables. PROTA Foundation, Wageningen; Backhuys, Leiden; CTA, Wageningen.
- ↑ Klopatek, C.K., Morton, J.B., Klopatek, J.M., The occurrence of VA mycorrhiza in the hyperarid Namib desert, 1992, Bull. Ecol. Soc. Namíbia 73: 233
- ↑ Abrams, M.M., Jacobson, P.J., Jacobson, K.M., Seely, M.K., Survey of soil chemical properties across a landscape in the Namib Desert., 1997, J. Arid Env. 35: 29-38
- ↑ «Acanthosicyos horridus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de febrer de 2013.
- ↑ Umberto Quattrocchi (1999). [1], Boca Raton: CRC Press. ISBN 0-8493-2675-3.
- ↑ En Epítets Botànics
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Nara
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthosicyos horridus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.