Acanthospermum australe

tapekue, ihi kukae hipa (Acanthospermum australe)

El tapekue, ihi kukae hipa és una planta, que el seu nom científic és Acanthospermum australe, que tenen una excelent propietat antiséptica i desinfectante.

Descripció

És una planta herbàcea que alcança un tamany de 10-60 cm d'altura. Els brots ± procumbentes. Les làmines dels fulls deltadas a ± rombo o ovadas, de 13-37 × 7-32 mm, glabrescentes, glandulosas. Frutes #elipsoide a fusiformes , débilmente comprimides, 9.7 + mm, 5-7-nervada, sense espines terminals, espines ± uncinadas, en la seua majoria a lo llarc de les costelles. Té un número de cromosomes de 2 n = 22.

Distribució i hàbitat

Floració durant tot l'any, la majoria en juliol-agost. Es troba en sols pertorbats, a sovint els llocs arenencs; a una altitut de 0-300 m; introduït, Alabama, Arkansas, Florida, Geòrgia, Luisiana, Massachusetts, Mississipi, Carolina del Nort, Oregó, Pennsilvània, Carolina del Sur, Texas, Virginia. .; Amèrica del Sur, també es va introduir en Mèxic, Antilles, América Central, Europa, Àsia, Àfrica, Illes del Pacífic (Hawái).

Propietats

Del tapekue es poden realisar, sabons, infusions (30 g de tapekue per a un litro d'aigua), entre atres coses.

Per a us fàcil, és dir extern colocar 70 g de la planta per a un litro d'aigua. Esta planta és molt fàcil de trobar, es poden observar en els camps, estàncies, granges, espais oberts, etc. És una planta molt pràctica perque és antiséptica, antiinflamatoria, cicatrizante i desinfectante.

A esta herba la nostra gent casi mai dona importància, especialment per desconeiximent dels seus valors curativos, que són varis, aplicables no solament per a una determinada malaltia sino per a combatre i curar varis mals i atres mijos, ella sempre aporta les seues virtuts curativos per a remediar siga com anara la malaltia a ser tractada en la substància extreta d'esta yerba.

En primer terme, pot nomenar-se la paràlisis com a conseqüència d'una hemorràgia o derrame que en majoria dels casos és originada per la pressió alta de la sanc, que afecta, una part o totalment el cos, per a estos casos, el pacient deurà prendre 5 grams de la yerba hervir durant 5 minuts en un litro d'aigua, mija tassa cada tres hores.

Les atres aplicacions del suc d'esta yerba és diurética i depurativa de la sanc, elimina de l'organisme tota classe de substàncies amoladores i toxines que es troben acumulades en qualsevol dels òrguens que són els causants de les variades malalties; es recomana puix per a reumatisme en general, gota, artritis, afeccions de la pell en general, eczema, llagues, supuraciones, ademés per a marejos i migranyas originades pel mal funcionament de l'aparat digestiu.

En estos casos no hi ha res millor que prendre dos voltes a la semana, acompanyat externament en banys del suc d'esta planta la part afectada.

Taxonomia

Acanthospermum australe va ser descrita per (Loefl.) Kuntze i publicat en Revisio Generum Plantarum 1: 303. 1891.

Etimologia

Acanthospermum: nom genèric compost que deriva de les paraules gregues: acantho = espina i spermum = "llavor".

australe: epítet llatío que significa "del sur, austral".

Sinonímia

• Acanthospermum brasilum Schrank
• Acanthospermum hirsutum DC.
• Acanthospermum xanthioides (Kunth) DC.
• Acanthospermum xanthioides var. obtusifolium DC.

• Centrospermum xanthioides Kunth
• Melampodium australe Loefl. basónimo
• Orcya adhaerens Vell.
• Orcya adhaerescens Vell.

Vejau també

• Planta medicinal
• Fitoterapia
• Usos medicinals de les raïls
• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Característiques de les asteráceas

Bibliografia

1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
4. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
5. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
6. Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
7. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
8. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
9. Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: i–iii,.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Acanthospermum australe.