Anar al contingut

Acer inoxidable

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Water fountains - two stainless steel.jpg
Fonts d'acer inoxidable

En metalúrgia, el acer inoxidable es definix com una aleació d'acer en un mínim del 10 % al 12 % de cromo contingut en massa.[1][2][nota 1] També pot contindre atres metalés, com molibdeno, níquel i tungsteno.

l'acer inoxidable és un acer d'elevada resistència a la corrosió, ya que el cromo o atres metals aleantes que conté, posseïxen gran afinitat pel oxigen i reacciona en ell formant una capa pasivadora, evitant aixina la corrosió del ferro (els metals purament inoxidables, que no reaccionen en oxigen són or i platí, i de menor purea es diuen resistents a la corrosió, com els que contenen fòsfor). No obstant, esta capa pot ser afectada per alguns àcits, donant lloc a que el ferro siga atacat i oxidat per mecanismes intergranulares o picadures generalisades. Alguns tipos d'acer inoxidable contenen ademés atres elements aleantes; els principals són el níquel i el molibdeno.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Stainless steel nyt 1-31-1915.jpg
Anunci, tal i com va aparéixer en el New York Claves de 1915, del desenroll de l'acer inoxidable en Sheffield, Anglaterra.[3]

Com tots els tipos d'acer, l'acer inoxidable[4] és una aleació el principal component de la qual és el ferro, al que s'afig una chicoteta cantitat de carbono. L'acer inoxidable va ser inventat a principis de el XX quan es va descobrir que certa cantitat de cromo (el mínim per a conseguir propietats inoxidables és del 12 %) afegitó a l'acer comú, li donava un aspecte lluent i ho feya altament resistent a la brutea i a l'oxidació. Esta resistència a l'oxidació, denominada «resistència a la corrosió», és lo que fa a l'acer inoxidable diferent d'atres tipos d'acer consistent.

L'invenció de l'acer inoxidable es va produir despuix d'una série d'alvanços científics, que varen començar en 1798, quan Louis Vauquelin va mostrar per primera volta el cromo a l'Acadèmia francesa. A principis de el XIX, els científics britànics James Stoddart, Michael Faraday i Robert Mallet varen observar la resistència de les aleacions de cromo i ferro ("acers al cromo") als agents oxidants. Robert Bunsen va descobrir la resistència del cromo als àcit forts. La resistència a la corrosió de les aleacions de ferro-cromo pot haver segut reconeguda per primera volta en 1821 per Pierre Berthier, qui va observar la seua resistència contra l'atac d'alguns àcit i va sugerir el seu us en cubertería.[5]

En la década de 1840, tant de Gran Bretanya Sheffield acería i després Krupp d'Alemània varen ser la producció d'acer al cromo en l'últim amprant-ho per a canons en la década de 1850.[6] En 1861, Robert Forester Mushet va obtindre una palesa sobre l'acer al cromo en Gran Bretanya.[7]

Estos acontenyiments varen conduir a la primera producció nortamericana d'acer en cromo, a càrrec de J. Baur, de la Chrome Steel Works de Brooklyn, per a la construcció de ponts. En 1869 es va concedir una palesa nortamericana per al producte.[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [9] A açò li va seguir el reconeiximent de la resistència a la corrosió de les aleacions de cromo per part dels anglesos John T. Woods i John Clark, que varen observar rancs de cromo del 5-30%, en tungsteno afegit i "carbono mig". Varen perseguir el valor comercial de l'innovació per mig d'una palesa britànica de "aleacions resistents al ras".[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [10]

A finals de la década de 1890, el químic alemà Hans Goldschmidt va desenrollar un procés aluminotérmico (termita) per a produir cromo sense carbono.[11] Entre 1904 i 1911, varis investigadors, en particular Leon Guillet de França, varen preparar aleacions que hui es considerarien acer inoxidable.[11][12]

En 1908, l'empresa Essen Friedrich Krupp Germaniawerft va construir en Alemània el veler de 366 tonellades Germania en caixco d'acer al cromo-níquel. En 1911, Philip Monnartz va informar sobre la relació entre el contingut de cromo i la resistència a la corrosió.[13] El 17 d'octubre de 1912, els ingeniers de Krupp Benno Strauss i Eduard Maurer varen patentar com Nirosta l'acer inoxidable austenítico[14][15][16][13] conegut hui com 18/8 o AISI tipo 304.[17]

S'estaven produint desenrolls similars en Estats Units, a on Christian Dantsizen de General Electric[17] i Frederick Becket (1875-1942) en Union Carbide industrialisaven l'acer inoxidable ferrítico.[18] En 1912, Elwood Haynes va solicitar una palesa nortamericana sobre una aleació d'acer inoxidable martensítico, que no es va concedir fins a 1919.[19]

Propietats

[editar | editar còdic]

L'acer inoxidable és un material sòlit i no un revestiment especial aplicat a l'acer comú per a donar-li característiques "inoxidables". Acers comuns, i inclús atres metals, són a sovint coberts o “banyats” en metals blancs com el cromo, níquel o zinc per a protegir les seues superfícies o donar-los atres característiques superficials. Mentres que estos banys tenen les seues pròpies ventages i són molt utilisats, el perill radica que la capa pot ser danyada o deteriorar-se d'algun modo, lo que anularia el seu efecte protector.

L'apariència de l'acer inoxidable pugues, no obstant, variar i dependrà de manera en que estiga fabricat i del seu acabament superficial.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Kalpakjian, Serope; Schmid, {{{nom2}}} (2002). Manufactura, Ingenieria i Tecnologia, 4 edició, Mèxic: Pearson Educació, pp. 148. ISBN 970-26-0137-1.
  2. ↑ Steel Glossary. Iron and Steel Institute (AISI) [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés).
  3. ↑ “A senar-rusting steel” . New York Claves.
  4. ↑ «Les 15 ventages de l'Acer Inoxidable - Inoxidables Victoria» (en és-mx). Consultat el 2023-02-27.
  5. ↑ (2010) aneu=E30rCBeM8nkC&q=Acer+inoxidable+Berthier&pg=PA10 L'història de l'acer inoxidable. ISBN 9781615030118.
  6. ↑ L'edat metalúrgica: El florecimiento victorià de l'invenció i la ciència industrial. ISBN 9781476611136.
  7. ↑ Waldo, Leonard. &view=1up&seq=902 Productes de ferro i acer al cromo-níquel, Nova York: David Williams Co., pp. 838-839.
  8. ↑ 8,0 8,1 Cobb, Harold M.. L'història de l'acer inoxidable, Materials Park, OH: ASM International. ISBN 9781615030118.}
  9. ↑ {cn distància
  10. ↑ «És complicat: El descobriment de l'acer inoxidable». Airedale Springs.
  11. ↑ 11,0 11,1 «El descobriment de l'acer inoxidable». British Stainless Steel Association. Consultat el 12 de març de 2023.
  12. ↑ “Léon Alexandre Guillet (1873-1946)” (1997). Revue de Métallurgie 94 (5): 592–596.
  13. ↑ 13,0 13,1 Handbook of Stainless Steel, Outokumpu Oyj, p. 12.
  14. ↑ «ThyssenKrupp Nirosta: Història».
  15. ↑ «DEPATISnet-Dokument DE000000304126A».
  16. ↑ «de/DepatisNet/depatisnet?action=pdf&docid=DE000000304159A DEPATISnet-Dokument DE000000304159A».
  17. ↑ 17,0 17,1 “org/home/-/journal_content/56/10192/AMP16509P039/PERIODICAL-ARTICLE La denominació i numeració dels acers inoxidables” . Advanced Materials & Processes 165 (9). ASM International.
  18. ↑ Frederick Mark Becket Metalúrgic nortamericà, Encyclopaedia Britannica.
  19. ↑ Carlisle, Rodney P. (2004) aneu=pDbQVE3IdTcC&pg=PA380 Scientific American Inventions and Discoveries [2] archivat en Wayback Machine., p. 380, John Wiley and Sons, ISBN 0-471-24410-4.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acer_inoxidable&oldid=770897»