Anar al contingut

Acer saccharum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
arce azucarero (Acer saccharum)

El arce azucarero (Acer saccharum) és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les sapindáceas, originari dels boscs de mixts caducifolios de l'est de Canadà i l'est d'Estats Units.[1]



Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre ample i columnar, en fulls palmatilobadas, de 13 cm de llongitut i 13,5 de diàmetro, base acorazonada, en cinc lòbuls, tres majors terminats en vàries dents, envés peloso i fes vert obscur, en autumne grogues, anaranjadas o roges. Corfa pardo grisa i plana, badada i escamosa en l'edat. Les flors són chicotetes i verda-groguenques, colgantes. Frut en ales paraleles (disámara).

Cultius i usos

[editar | editar còdic]

El aixarop de arce, de tradició milenària, s'obté de la llacor d'este arce, esta es concentra i filtra per a obtindre l'aixarop. La seua transparència indica el seu grau (Graus AA, A, B, C i D), pero el grau no és anàlec de calitat. Graus AA i A sò més suau en el seu sabor, i els B, C, D són més obscur, i més robust en el seu sabor. No indica la seua calitat sino la seua apariència i sabor.

El arce azucarero és un bon arbre de carrer i jardí, perque és fàcil de propagar i transplantar, és de ràpit creiximent i té un bonico color.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Acer saccharum va ser descrita per Humphry Marshall i publicat en Arbustrum Americanum 4, en l'any 1785.[2]

Etimologia

Acer: nom genèric que procedix del llatí ǎcěr, -ĕris = (esmolat), referit a les puntes característiques dels fulls o a la durea de la fusta que, supostament, s'utilisaria per a fabricar llances. Ya citat en, entre uns atres, Plinio el Vell, 16, XXVI/XXVII, referint-se a unes quantes espècies d'Arce.[3]

saccharum: epítet llatío que significa "sucre".[4]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Acer barbatum f. commune Ashe
  • Acer hispidum Schwer.
  • Acer nigrum var. glaucum (Schmidt) Fosberg
  • Acer nigrum subsp. saccharophorum (K.Koch) R.T.Clausen
  • Acer palmifolium Borkh.
  • Acer saccharinum var. glaucum Pax
  • Acer saccharinum var. viride Schmidt
  • Acer saccharophorum K.Koch
  • Acer subglaucum Bush
  • Acer subglaucum var. sinuosum Bush
  • Acer treleaseanum Bush
  • Saccharodendron saccharum (Marshall) Moldenke[5]

Descobriment en Mèxic

[editar | editar còdic]

En l'any 2000, el Dr. J. Antonio Vázquez García, la Dra. Yalma L. Vargas Rodríguez i Fernando Aragó Cruz, varen publicar en el Bolletí de l'Institut de Botànica de la Universitat de Guadalajara la troballa d'un bosc de arce Acer saccharum skutchii, en les montanyes del municipi de Talpa de Dellà, Jalisco descobert en 1998 per les biòlogues Laura González Guzmán i Alejandra Blanco Macías junt en Fernando Aragó Cruz.[6]


El 30 de giner de 2016, el Govern del Estat de Jalisco a través de la Secretaria de Mig ambient i Desenroll Territorial[7] va anunciar la creació d'un Àrea Natural Protegida Parc Estatal Bosc d'Arce publicat en la Secció V del Periòdic Oficial L'Estat de Jalisco.

[editar | editar còdic]

El arce azucarero és l'arbre estatal dels estats nortamericans de Nova York, Vermont, #Virginia Occidental i Wisconsin.

Està representat en el quart estatal de Vermont, emés en 2001.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. "Acer saccharum". Germplasm Resources Information Network. Agricultural Research Service, United States Department of Agriculture.
  2. Acer saccharum en Tròpics.
  3. Text Llatí de Plinio el Vell, Llibre 16 - En Pliny the Elder: the Natural History, Chicago University, 2006.
  4. En Epítets Botànics.
  5. Acer saccharum en PlantList.
  6. «Bosc de arce, Talpa de Dellà». www.bosquedearce.org. Consultat el 19 de febrer de 2016.
  7. «Secretaria de Mig ambient i Desenroll Territorial | Secretaria de Mig ambient i Desenroll Territorial». semadet.jalisco.gob.mx. Consultat el 19 de febrer de 2016.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  • Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  • Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  • Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  • Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  • Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  • Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  • Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  • Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  • Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  • Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x + 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]