Achillea ageratum
Achillea ageratum és una espècie pertanyent a la família de les asteráceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne, d'uns 50 cm, erecta, herbácea llevat la base que és leñosa. Té o pot tindre fulls en la base, les demés sò alternes, serrades o doblement serrades, sense espines, pegades al talle blanquecino i en posició vertical, mostrant el envés del full. Flors grogues chicotetes en lígulas grogues, sense escamas en el receptàcul, que s'agrupen formant chicotets capítuls heterógamos, estos a la seua volta formen corimbes cóncaus, de gran bellea i agradable olor en més de 15 capítuls. El frut és un aquenio, obovado i comprimit, sense vilano. Es multiplica per llavors i per divisió de mates.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Achillea ageratum[2] va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 897. 1753.
Número de cromosomas de Achillea ageratum (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: n=9[3]
Achillea nom genèric nomenat en honor d'Aquiles.[4] S'ha indicat també que el nom, més específicament, prové de la guerra de Troya, a on Aquiles va curar a molts dels seus soldats i al propi rei Télefo, rei de Micenas, utilisant el poder que la milenrama té per a detindre les hemorràgies.[5]
ageratum: epítet latino que significa "una planta que no es marchita ràpidament; una planta aromàtica".[6]
- Conforata ageratum (L.) Fourr. (1869)
- Santolina ageratum (L.) Baill. (1882)
- Achillea viscosa Lam.[7]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El seu orige és incert i inclús es pensa que és un híbrit, provablement de la regió mediterrànea, a on es troba en sols humits, en preferència de sols arcillosos. Habita cunetes i vores de camins.[8]
- Usos
Es cultiva en molts llocs per a la seua agradable fragància i estan naturalizados moderadament en alguns llocs fòra de la seua àrea de distribució natural.[9] En la Edat Mija s'usava com una herba sembrada per a repelir insectes com les arnas, polls i garrapatas i difonent una bona olor en les habitacions privades.[10]
- Nom comú
- Castellà: agerato, algerato, altareina, altareyna, altarreina, artemisa basta, artemisa real, artemisia basta, camamila, eupatorio de Mesué, herbolan, hierbajulia, herba julia, árnica, yerba Julia.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.floravascular.com/index.php?spp=Achillea%20ageratum
- ↑ «Achillea ageratum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de juny de 2012.
- ↑ Números cromosòmics per a la flora espanyola, 556-591. Pastor Díaz, J. & al. (1990) Lagascalia 15(2): 269-282
- ↑ CRONQUIST, A., A. H. HOLMGREN, N. H. HOLMGREN, J. L. REVEAL & P. K. HOLMGREN (1994) Intermountain Flora. Vascular Plants of the Intermountain West. O.S.A. Vol. 5. Asterales.
- ↑ TRIANO, I. C. (1998) Flora del Subbético Cordovés. Catàlec, recursos i curiositats. Diputació Provincial de Còrdova.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Achillea ageratum en PlantList
- ↑ Altervista Flora Italiana Millefoglio agerato, Sweet Yarrow, Sweet-nancy, süßi Schafgarbe, sötröllika, Achillea ageratum L. includes photos and European distribution map
- ↑ Biota of North America Program 2014 county distribution map
- ↑ Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York
- ↑ «Achillea ageratum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de novembre de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Diccionari ilustrat dels noms vernàculs de les plantes en Espanya, Andrés Ceballos Jiménez, I.C.O.N.A. 1986
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Achillea ageratum en Wikispecies.
- Achillea ageratum, fotos i informació sobre la planta. (11-06-2004)
- Achillea ageratum, en el Real jardí Botànic de Madrit
- Este artícul conté una traducció derivada de «Achillea ageratum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.