Acoplament acústic

El acoplament acústic (o acoustic coupling en anglés) és un fenomen fonètic que té lloc quan el tracto oral és dividit en dos cavitats per mig d'una constricció. L'acoplament implica que les freqüències naturals de la combinació d'abdós cavitats no són exactament iguals a les freqüències naturals de les cavitats per separat, i la diferència és tant major quant més acusat siga dit acoplament acústic entre les cavitats.

A major obertura de la constricció i a menor diferència d'esgambi entre les cavitats, major acoplament entre estes dos. No obstant, és important tindre en conte que, depenent de l'altura del tracto a la que es trobe la constricció, els distints formantes seran més o menys sensibles als destorbament de l'acoplament. Un eixemple de sons en els que estem prou familiarizados i en els que ocorre un acoplament acústic serien els sons vocàlics. La posició dels formantes varia segons la llongitut de la constricció i lo tancada que esta siga. S'observa per eixemple en el cas de /i/ i /i/ un comportament molt similar, ya que el tamany de les cavitats és semblat, aixina com les característiques de la constricció.

En el cas dels sons en els que la constricció és molt acusada es pot recórrer al model de tubos per a predir les freqüències aproximades a partir de les freqüències que tindrien les cavitats per separat (sense acoplament). En canvi, en els sons en una llaugera constricció, s'opta per la teoria del destorbament.

Bibliografia

• Johnson, K. (2003). Acoustic and auditory phonetics. Oxford: Blackwell.
• Stevens, K. N. (1989). On the quantal nature of speech. Journal of Phonetics, 17, 3–46.