Acta Præhistorica
Acta Præhistorica va ser una revista acadèmica anual, publicada en forma bilingüe espanyol-alemà, editada en la ciutat de Buenos Aires entre els anys 1957 i 1972. Esta revista constituïa l'orgue de difusió del cridat Centre Argentí d'Estudis Prehistòrics, una institució creada per residents alemans en Argentina durant la década de 1950.[1]
Context de la revista
[editar | editar còdic]_%C2%A9_Ludwig_Schwab_(~1900%E2%80%931939)_OeNB_8154680.jpg)
El primer número de la revista va eixir en l'any 1957. Va ser creada a instàncies del arqueòlec austríac Osvaldo Menghin, qui es va constituir en fundador i director de la mateixa, per a donar regna al seu interés pels pobles caçadors i recolectors suramericans.[1][2]
Menghin havia segut un destacat arqueòlec prehistoriador europeu d'ideologia catòlica i nacional socialista,[3] la reputació acadèmica del qual havia quedat tacada per la seua participació com a Ministre d'Educació del govern interí austríac tall-nazi que va avalar l'anexió d'Àustria en l'Alemània nazi en març de 1938, i va continuar sent funcionari durant un temps més. Anys més vesprada, en 1948 va emigrar a Argentina, a on va conseguir insertar-se en èxit en els círculs acadèmics nacionals, els qui ho varen rebre com un gran professor que podria donar-li un fort impuls i llegitimitat a la disciplina arqueològica en el país.[4] La publicació va conseguir eixir avant en el respal d'un mecenes en el context del Centre Argentí d'Estudis Prehistòrics, Juan Bernhardt.[5] En este sentit, la revista eixia publicada per fòra dels canals oficials, com ser universitats o instituts públics.
Història i objectius
[editar | editar còdic]La revista es va caracterisar per publicar artículs científics en castellà i alemà, en resums en abdós idiomes i els treballs en un o un atre idioma. A la seua volta, segons declara en el seu pròlec, es planteja com un pont entre les produccions acadèmiques de dos hemisferis -americà i europeu- per a la lluita pel coneiximent i manteniment dels valors més alts de la cultura humana.[6] Les temàtiques abordades per la revista eren àmplies i incloïen artículs sobre arqueologia patagónica, andina o del Vell Món, tant d'Europa com, per eixemple, d'Egipte. Un número important d'artículs publicats varen ser escrits per Osvaldo Menghin, aixina com també la gran majoria de les resenyes de llibres. Estos havien segut traduïts a l'espanyol, les quals en general varen estar a càrrec del professor Osvaldo Chiri.[5]
A la seua volta, alguns dels treballs publicats per Menghin varen tindre àmplia repercussió durant aquell temps, com a part de la corrent teòrica difusionista alemana, coneguda com a històric-cultural. Esta investigador va ser un impulsor de l'estudi de les cultures prehistòriques segons cicles culturals que es difonien pel planeta. Esta corrent, de gran importància en la prehistòria europea durant la primera mitat de el XX, va anar especialment forta en l'arqueologia argentina de mitan de el XX, producte de la migració de varis investigadors adscriptos a esta corrent teòrica que no podien desenrollar les seues investigacions en Europa pels seus vínculs, i en alguns casos clares simpaties, en els nazis. Açò va produir la paradoxa que la corrent històric cultural tinguera un auge durant estos anys en Argentina mentres es trobava en reculada o desapareixia en el restant del món.[7][8][9] Esta corrent, a la que varen pertànyer destacats investigadors, com el mateix Menghin, pero també José Imbelloni, Marcelo Bórmida i Ciro Lafón, va ser denominada Escola de Buenos Aires.[10] D'esta forma, la revista Acta Præhistorica es va constituir en una vidriera per a la difusió d'idees teòriques en l'àmbit de l'arqueologia i prehistòria de l'escola difusionista alemana, que havia conseguit fer peu fortament en l'Argentina d'aquelles décades.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anals d'Arqueologia i Etnologia.13
- 250-251.Consultat el 2022-09-13.
- ↑ Relaciones de la Societat Argentina d'Antropologia.prenc 36
- 371-377.Consultat el 2023-06-29.
- ↑ Treballs de Prehistòria.71(2)
- 199–220.ISSN 1988-3218.doi:10.3989/tp.2014.12131.Consultat el 2022-09-16.
- ↑ Current Anthropology.43(4)
- 561–586.ISSN 0011-3204.doi:10.1086/341530.Consultat el 2022-09-14.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Luco, Susana (2014). «4. ¿Cóm s'abandona una teoria? un enfocament bibliogràfic», Antropologia argentines: determinacions, creativitat i disciplinamientos en l'estudi natiu de l'alteridad (en és), L'Argent: Al Marge, pp. 165-198. ISBN 978-987-618-189-1.
- ↑ Acta Præhistorica.1
- ↑ RUNA, archiu per a les ciències del home.20(1)
- 111–144.ISSN 1851-9628.doi:10.34096/runa.v20i1.2316.Consultat el 2022-09-13.
- ↑ Investigacions i Ensajos.(59)
- 469–510.ISSN 2545-7055.Consultat el 2022-09-14.
- ↑ Politis, Gustavo (1992). «Política Nacional, Arqueologia i Universitat en Argentina», Arqueologia en Amèrica Llatina Hui, Buenos Aires: Fondo de Promoció de la Cultura, pp. 70-87. ISBN 9589003648.
- ↑ Revista del Museu d'Antropologia.
- 211–224.ISSN 1852-4826.doi:10.31048/1852.4826.v3.n1.5463.Consultat el 2022-09-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acta Præhistorica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.