Actinophryida
Actinophryida és un chicotet grup familiar de protistas heliozoos, coneguts comunament com animalículos sol.[1] Són els heliozoos més comuns en aigua dolça, sent especialment freqüents en llacs i rius, pero també es troben en aigües marines i sol. Són unicelulars i aproximadament de forma esfèrica, sense closques ni testes i en numerosos axopodios que irradian cap a fòra des del cos de la cèlula i que els permeten adherir-se als assuts que passen prop. Pel que fa a la seua dieta, s'alimenten de menuts flagellats, ciliats diminuts, algues microscòpiques, etc.
La porció externa de la cèlula, o ectoplasma, és distintiva i s'ompli de numeroses vacuolas minúscules que assistixen a la flotació. El procés és molt similar al #òsmosis, no obstant, el fluix d'aigua que ix de la cèlula no es deu a la concentració d'aigua, sino que és la cèlula la que espenta excés de l'aigua cap a fòra. Algunes vacuoles contràctils al voltant de la perifèria de la cèlula expelen l'excés d'aigua, i són visibles com a bombes clares quan estan plenes.
La reproducció es realisa per fissió, en mitosis oberta. Baixe condicions desfavorables, l'organisme formarà un quiste, en múltiples parets i cobert d'espines. Mentres permaneix enquistado, pot experimentar un procés peculiar d'autogamia o autofertilización, en la qual es produïx una meiosis, es dividix per a formar dos gamets, que llavors es fonen de nou. Esta és l'única forma de reproducció sexual que ocorre dins del grup, encara que és realment una reorganisació genètica més que reproducció.
El grup comprén dos gèneros i cinc espècies.[2] Actinophrys té un únic núcleu central i la majoria de les seues espècies tenen un diàmetro d'entorn 40-50 μm i axopodios d'una llongitut de fins a 100 μm, encara que esta varia. Actinosphaerium és vàries voltes més gran, en un diàmetro a partir de 200-1000 μm i numerosos núcleus, trobant-se exclusivament en aigua dolça. S'han descrit atres possibles gèneros, "Echinosphaerium" i "Camptonema", pero semblen ser sinònims.
Els axopodios estan soportats per microtúbuls disposts en un únic i característic patró de doble espiral. En Actinophrys, estos partixen de la membrana nuclear, mentres que en Actinosphaerium en alguns casos ocorre i en uns atres no. Atres organismes en microtúbuls que partixen del núcleu s'ha considerat possibles parents, en concret els Pedinellales. Estes són algues relacionades en les algues dorades, diatomeas, algues pardas i similars.
Galeria
[editar | editar còdic]-
-
-
Actinophrys alimentant-se d'un Paramecium -
Estructura de microtúbuls del axopodio
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mikrjukov K.A., Patterson D.J. (2001) Taxonomy and Phylogeny of Heliozoa. III. Actinophryids. Acta Protozoologica 40: 3-25
- ↑ Ald, S.M. et al. (2007) Diversity, Nomenclature, and Taxonomy of Protists, Syst. Biol. 56(4), 684–689, DOI: 10.1080/10635150701494127.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Actinophryida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.