Aderación
La aderación (en llatí, adaeratio) consistix, en dret tributari tardorromano i bizantino, en la conversió monetària d'imposts teòricament requerits en espècie o per servici.
Etimologia
[editar | editar còdic]Etimológicamente, el terme llatí es forma en el prefix ad, ‘rodalia’, i la raïl del sustantiu aes, aeris (‘bronze’, pero, per extensió, ‘moneda’). Per tant, lliteralment significa ‘posar preu’, ‘ajustar el conte’ o ‘transformació (d'alguna cosa) en moneda’.
Aderación en l'antiguetat tardana
[editar | editar còdic]El historiador marxiste italià Sant Mazzarino ho va estudiar en profunditat durant l'Antiguetat tardana, comprovant la considerable brecha entre els alts valors exigits per l'autoritat fiscal per a la adaeratio dels cavalls i el seu preu de mercat, i va interpretar l'aderaació com un fenomen revelador de la lluita de classes que contraponia els llauradors en els cobradors dels deutes.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sant Mazzarino, La fine del mondo antico. Li cause della caduta dell'impere romà, Bollati Boringhieri, Milà, 2008 (1.ª ed., 1959).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aderación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.