Adhesius tisulares

Els adhesius tisulares o pegaments de teixits són substàncies o materials que s'usen en medicina per a tancament de laceraciones o feridas traumàtiques o quirúrgiques (incisions) com a alternativa a l'us de sutures, grapas o cintes adhesives que són els métodos tradicionals.

Per a us en medicina el còdic ATC dels adhesius tisulares és V03A K.

Els pegaments tisulares també s'usen en l'indústria alimentària i específicament en l'elaboració de productes cárnicos.

Mecanisme d'acció

Són substàncies que polimerizan en contacte en els teixits i esta polimerisació pot unir els teixits i actuar com sellante.

Història

Els adhesius tisulares per a us mèdic s'han utilisat en diverses formes durant més de 35 anys, ya que els primers adhesius de cianocrilato varen ser sintetisats en 1949. Els primers adhesius eren apropiats per a les laceraciones i incisions superficials menudes, pero les seues propietats físiques llimitades varen impedir el seu us en el tractament d'atres ferides. També va haver informes de les reaccions inflamatorias agudes i cròniques. El desenroll adicional va dur a l'introducció dels derivats del cianocrilato que varen ser més purs i resistents, pero les llimitacions de la resistència baixa a la tensió i la fragilitat varen impedir l'acceptació generalisada. Més recentment, els adhesius tisulares s'han desenrollat en una millor resistència adicional i combinen plasticidad i estabilisadors per a aumentar la flexibilitat.