Adult

Adult

Adult fa referència a un organisme en una edat tal que ha alcançat el seu ple desenroll orgànic, incloent la capacitat de reproduir-se. En el context humà el terme té atres connotacions associades a aspectes socials i llegals. La adultez pot ser definida en térmens fisiològics, sicològics, llegalés, de caràcter personal, o de posició social. La adultez en el Homo sapiens es dividix en tres etapes: Adultez primerenca des dels 18 anys fins als 40 anys, adultez mija des dels 40 anys fins als 60 anys i la adultez major dels 60 anys en avant.

Biologia

En biologia adult és en freqüència referit a l'estat imago. En molts invertebrats el imago és l'últim estadi del desenroll d'un individu, despuix de la seua última ecdisis, ya siga a partir de la nimfa (metamorfosis incompleta) o despuix d'emergir de la bua (metamorfosis completa). Aixina, est és l'únic estadi en a on l'individu és sexualment madur i presenta les seues funcions vitals, en el cas dels insectes alados (Pterygota).

Sers humans

Especialment en un ser humà es diu que és adult quan ya ha deixat la infància i adolescència per alcançar el seu complet desenroll físic. És una etapa d'estabilitat relativa i de vigor físic.

Des d'un punt de vista jurídic i en el cas de les persones l'edat adulta supon el moment en que la llei establix que es té plena capacitat d'obrar. Això supon un increment tant en els drets de la persona com en les seues responsabilitats. Es deu tindre #present que, en alguns ordenaments jurídics, "major d'edat" i "adult" no són, en sentit propi, térmens sinònims. En esta etapa de la vida l'individu normalment alcança la plenitut del seu desenroll biològic i psíquic.

Majoria d'edat

En gran part del món una persona es considera major d'edat i per tant plenament adulta a partir dels 18 anys.

Generalment, es pot dir que l'edat adulta supon la presunció llegal de que existix capacitat plena en l'individu per a decidir i actuar en conseqüència. Per lo tant, supon l'increment de les seues possibilitats d'actuació sin ayuda de els seus pares o tutors o per a realisar actes que abans tenia prohibits per raó de la seua minoria d'edat (per eixemple, conduir vehículs, casar-se, comprar propietats o treballar).

El fet de que es considere que té la capacitat plena sobre els seus actes també implica una série de responsabilitats jurídiques sobre els mateixos. En el cas del menor, pugues no ser responsable per algunes actuacions penals o per actes que donen lloc a responsabilitat civil per lo tant els responsables són els seus pares o tutors en el seu lloc. A partir de l'edat adulta l'únic responsable dels seus actes és la pròpia persona i deu respondre per ells davant la justícia. Els distints ordenaments jurídics han anat establint una série d'edats diferents, a partir de les quals el menor pot realisar una série de coses llegalment i sense necessitat d'ajuda.

Adultez primerenca

Definició

La adultez primerenca és l'estat entre l'adolescència i la adultez mija. Dit periodo es dona des dels 18 fins als 40 anys. Una de les característiques fonamentals de la teoria d'Erik Erikson és que cada una de les etapes de la vida es veu marcada per un conflicte que és lo que permet el desenroll de l'individu. Quan la persona resol cada u dels conflictes açò li fa créixer psicològicament. En la resolució d'estos conflictes el ser humà troba un gran potencial per al creiximent, pero si no ho resol, es pot trobar un gran potencial per al fracàs. La adultez major busca resoldre el següent conflicte: Intimitat front a aïllament.

Durant estos anys, la majoria dels jóvens finalisa l'escola i elegix entre treballar a temps complet o proseguir la seua educació. Sense importar l'elecció del jove, molts aspectes de la seua vida emocional seran els mateixos. Els teòrics posen gran émfasis en enfortir les relacions sentimentals i definir els objectius a llarc determini durant este periodo de dràstics canvis. La forma de relacionar-se canvia, un comença a buscar relacions més íntimes que oferixquen i requerixquen d'un compromís per abdós parts, una intimitat que produïxca sensació de seguritat, de no estar sol i de confiança. Quan s'evita este tipo d'intimitat, l'amor que pot desplegar-se en estes relacions més propenques, un pot estar vorejant la soletat o aïllament que pot derivar en depressió.

En el periodo dels 25 a 35 anys, els adults solen buscar la seua realisació personal, ya siga en l'àmbit laboral, és dir tindre una professió i desenrollar-se en el treball, com en l'àmbit personal, a on es busca trobar una parella per a compartir metes i que siga un respal en la realisació dels seus objectius.

Etapes de Erik Erikson i Schaie

Erikson elabora una teoria psicosocial, que establix una série d'etapes segons l'edat que tinga l'individu. Cada part de dit desenroll durà en si un problema per resoldre; de lo contrari, el subjecte arrastrarà carències fins a ser estes resoltes. Si es resol l'etapa podrem parlar d'un individu sà; en cas contrari, es desenrollarà una identitat menys sana. De la mateixa manera que totes les etapes del cicle vital humà, Erikson propondrà una per a la adultez primerenca, que anirà des dels 21 fins als 35 anys aproximadament. En este cas, estem davant una situació en la qual l'individu deu mediar entre l'intimitat i l'aïllament. Esta és una etapa en la qual els subjectes comencen a establir vínculs sumament estrets com l'elecció d'una parella en la qual compartiran la vida o també el cas d'estretir vínculs en els nostres amics de l'adolescència. L'èxit o no d'esta etapa dependrà de si hem segut capaces de crear relacions de confiança tant en amics com en una parella estable; per un atre costat, el fracàs vindrà en l'aïllament: témer al compromís. Un atre autor que propondrà una série d'etapes del desenroll humà serà Schaie. Este model és diferent al propost per Erikson, puix plantejarà cóm varia l'us de l'intelecte en la vida segons les necessitats i motivacions. Propondrà que la adultez primerenca serà la “Etapa de guany”, a on el coneiximent adquirit no serà útil per sí mateixa, sino per lo que es puga conseguir en ell: conseguir metes, finalisar una carrera, obtindre ocupacions o establir una família.

Desenroll cognitiu

Els canvis cognitius en l'edat adulta plantegen problemes i dificultats específiques per a cada subetapa que la compon. Aixina mateix, les característiques comunes són menys òbvies en l'etapa adulta, ya que els comportaments de les conductes dels individus no podrien ser similars degut a que l'interrelació social s'incrementa, mentres que els canvis físics i cerebrals són menys generals. Més alvance, en la vellea tornen aparéixer les similituts conductuales i la variabilitat física i mental que s'observen en les primeres etapes (infància i adolescència). Per això, el desenroll cognitiu en l'etapa adulta es va a observar en molts matisos d'acort al desenvolvimiento que tinga l'individu a lo llarc de la seua vida.

Els científics de les teories neopiagetianas del desenroll cognitiu, nos parlen del pensament posformal i reflexiu, que presupon operacions, estadis i #dialèctica en el procés del pensament. Per un costat, pensament posformal és flexible, obert, adaptable i individualiste. Ademés, en esta etapa s'integren llògica, intuïció i emoció. Pel costat, del pensament reflexiu es resalta la dialèctica a on es conseguix admetre i integrar l'existència de punts de vista contraris. Aixina mateix, dins del pensament reflexiu l'adult conecta, qüestiona i infiere.

Educació superior i desenroll psicosocial en els processos cognitius de l'adult

Els adults que tenen la possibilitat d'assistir a centres d'educació superior com les universitats conseguixen tindre un pensament alvançat, ya que obtenen #aprenentage de tasques intelectuals, idees i processos nous, persones, desafius intelectuals, millora en la comunicació. Aixina mateix, alguns estudis senyalen que l'us de les tecnologies d'informació i comunicació (TIC) construirà nous processaments cognitius. És sabut que els estudis sobre la cognició mostren processos emocionals vinculats a l'aprenentage, l'atenció, la decisió i el funcionament social.

Els pensaments posformal i reflexiu són relatius, ya que permeten a l'individu comprendre i integrar un sol sistema llògic quan enfronten diverses problemàtiques.

El desenroll psicosocial sustentarà dos referents primordials de #aprenentage per al desenroll cognitiu de l'adult: l'identitat alcançada i l'intimitat. En primer lloc, lo més comú és observar que l'identitat alcançada se cenyix a la busca de l'identitat vocacional. No obstant, la complexitat i identitat de cada individu va més allà de la vocació, i més be es relaciona estretament en la seua història, context i proyecció de vida. En segon lloc, l'intimitat que es genera en la formació dels vínculs proporcionarà tant consol com a estrés dins de les relacions que formen. Aixina mateix, sempre els individus dins dels seus #aprenentage cognitius tindran influència i interrelació directa dels tipos de vínculs i afectes que hagen format en el transcurs de la seua vida.

El model de cicle de vida per al desenroll cognoscitivo de Schaie afirma que els sers humans travessaran sèt etapes, les quals examinaran l'intelecte dins de l'interacció i motivació que lo social eixercix per a una persona. És aixina com la adultez primerenca es constituirà de tres etapes: guany, responsabilitat i eixecutiva. En un principi, en l'etapa de guany (21-31, anys) l'adult reconeix i aplica els coneiximents adquirits en una etapa anterior per a alcançar metes a llarc determini, les quals podrien ser terminar una carrera professional o la formació d'una família. A continuació, en l'etapa de la responsabilitat (39-65, anys), l'individu utilisa les seues capacitats cognitives per a resoldre problemes associats en el conte d'uns atres. Este conte es pot estendre a nivell familiar, companyers de treball i comunitat. Al final, en l'etapa eixecutiva (abans dels 40 a l'edat mija), l'adult desenrolla l'habilitat d'aplicar el coneiximent complex en diferents nivells. Ací es responsabilisa de sistemes socials o moviments socials. Per això, es pot dir que en esta etapa es pot superpondre les etapes anteriors.

Desenroll moral

Per a Piaget i Kohlberg, el desenroll moral depén del desenroll cognitiu ya que l'adult conseguix superar el pensament egocèntric (chiquea), la qual cosa implica una capacitat creixent per a pensar de manera abstracta. Segons Kohlberg, l'adult es trobaria en el tercer nivell de la teoria del desenroll moral la qual és coneguda com postconvencional. Ací, els juïns estan basats en lo abstracte i per principis personals que no necessàriament estan definits per les lleis de la societat. S'establixen valors independents a les institucions com la llibertat i la vida. En la adultez, la persona pot trobar-se en una de les dos següents etapes.

• Etapa 5 “Contracte social”. L'adult jove pensa en térmens racionals, valorant el benestar social i la voluntat de la majoria. El subjecte accepta el obedecimiento a la llei imposta per la societat, és dir, respecta el consens.

• Etapa 6 “Principis ètics universals”. L'adult considera correcte una acció sobre la base d'estàndarts interns, és dir, conceptes abstractes de justícia, dignitat humana i igualtat a pesar de les restriccions llegals o de lo que els demés opinen. Els individus en esta fase consideren que hi ha valors universals en els que totes les societats deuen estar d'acort.

Per lo tant, Kohlberg planteja que els individus només podrien alcançar estes etapes passant els 20 anys, ya que es requerix d'experiències per a revaluar i definir lo que és correcte o just al moment de jujar. Aixina mateix, estes experiències fan que puga vore millor, moral i socialment, el punt de vista dels demés. Segons Kohlberg, existixen dos experiències que faciliten el desenroll moral: confrontar valors en conflicte (com succeïx en l'universitat o l'eixèrcit) i respondre pel benestar d'una atra persona (quan un individu es convertix en pare).

Desenroll emocional

El jove va en busca del seu equilibri emocional, afectiu, la seua estabilitat laboral i social. En la formació d'una parella es constituïx un nou sistema, el qual serà l'inici d'una nova família. En esta etapa hi ha molts que es troben satisfets en la seua vida inclús s'han esforçat per conseguir lo que volien.

Teoria de Erickson

Erik Erikson, un prominent teòric en el camp del desenroll emocional, assigna metes específiques a distints periodos de la vida. En la primerenca adultez se supon que deu bregar-se en l'intimitat i no en l'aïllament. Açò es referix al desig de relacions estables i de llarc determini. Es considera que aquells que hagen conseguit intimitat tenen toda una serie de atributs positius, com a confiança i acceptació. Per una atra part, aquells que viuen aïllats són més propensos a témer la soletat i l'abandó. L'intimitat requerix que un individu sacrifique part de la seua independència darrere d'una atra persona. Després de travessar exitosamente les dificultats de l'aïllament i l'intimitat, una persona es manejarà en generatividad, que és el desig de millorar la societat per a les futures generacions.

Característiques del desenroll emocional

En lo biològic les funcions es troben al seu màxim funcionament, són estables i els reflectix seguritat, poder, domini, fortalea, energia i resistència física. A nivell sicològic el domini es manifesta com un sentiment d'autonomia. Van a conseguir controlar les seues emocions i a la seua volta trobar intimitat. Per a la societat estos són els anys més importants de tota la vida, ya que hi ha consolidació, identitat i comencen a realisar el seu proyecte de vida.

Rols socials i el context personal

Relacions íntimes

La necessitat d'establir relacions fermes, estables, propenques i compromeses és una motivació important de la nostra conducta humana. Les persones incrementen la seua rodalia per les revelacions mútues, la sensibilitat a les necessitats d'una atra i l'acceptació i el respecte de recíprocs. Les relacions íntimes requerixen de autoconciencia, empatia, capacitat per a comunicar emocions, resoldre conflictes i respectar compromisos. Estes són centrals quan els adults primerencs decidixen tindre una relació, casar-se o tindre fills. (Papalia, 2012)

Vida marital i no marital

No existix alguna cosa com un matrimoni o família típica. Les persones es poden casar molt jóvens, unes atres poden esperar més temps mentres unes atres decidixen per no fer-ho. Algunes persones tenen fills fora del matrimoni, dins o no els tenen. Atres persones es divorcien, unes atres es tornen a casar i uns atres tenen matrimonis de trasllat, estan junts pero viuen separats. En el Perú el major número d'enllaços es va donar en el departament de Lima. En total, 40.8 mil. La proporció de dònes que varen contraure nupcias entre 25 i 34 anys d'edat va ser llaugerament major a l'observat en hòmens d'este grup. El percentage d'hòmens contrayentes de 35 a 44 anys d'edat va ser superior respecte al de dònes en eixe mateix ranc d'edat.

Paternitat

En les societats industrials, les persones tenen menys fills hui que en generacions anteriors i escomencen a tindre'ls més vesprada, en molts casos perque dediquen els anys de la adultez emergent a l'educació i a establir una carrera. (Papalia, 2012)

Divorç

Sol en l'última década (2000- 2010) els divorços i separacions es varen incrementar en un 51,52 %. Segons un estudi del INEI, el divorç és més freqüent en persones de 40 anys i la tendència és que es divorcien més jóvens. Entre els principals problemes que es va trobar va ser en primer lloc la falta de comunicació (35 %), problemes econòmics (24 %) i la desconfiança (12 %). (Campos, 2011)

Violència familiar

En promig 8 dònes al més moren assessinades per les seues parelles. 38.9 % de les dònes unides de 15 a 49 anys d'edat alguna volta han experimentat violència física i sexual per part del seu espós o parella. És conegut que és més provable que els hòmens que han sofrit de maltractes en la seua chiquea també els eixercixquen sobre les seues parelles actuals (Matos. 2006). El promig d'hòmens morts per les seues parelles no està medit en l'actualitat.

Desenroll de carrera

El desenroll de carrera té un impacte major en els canvis emocionals de la primerenca adultez. A mida que els jóvens adults deixen la casa dels seus pares i es tornen econòmicament independents, el seu creiximent professional o l'obtenció d'educació de nivell superior cobra una importància especial. Els hòmens són més propensos a apostar fort en estes metes, mentres que les dònes freqüentment es dividixen entre les seues famílies i les seues carreres. A causa d'estos esforços, una carrera exitosa tendix a resultar en una bona salut emocional i un autoestima alta, especialment en els hòmens.

Relacions romàntiques

L'èxit o el fracàs en la busca d'algú especial eixercita un paper important en el desenroll emocional dels jóvens adults. Aquells en relacions satisfactòries mostren una autoestima millorada i benestar general, mentres que els que busquen infructuosament parella experimenten lo opost. Existixen tres tipos de llaços generalment reconeguts pel que fa a relacions. Aquells en una relació compromesa tenen confiança en les seues relacions i consideren al companyer un amic ademés d'un amant. La resistència als llaços en general es definix per freqüents altibaixos en les relacions en canvis impredictibles. Estos individus tendixen a tindre una autoestima reduïda i mostrar-se més demandants en les seues parelles. Finalment, evitar els llaços consistix en falta de confiança i falta de conexió emocional. Açò pot resultar en atres problemes, com a infidelitat i alcoholisme.

Salut mental

La adultez primerenca és un dels periodos de majors canvis en el desenroll de les persones. Sobre el desenroll social, el terme de la vida escolar pot supondre una pèrdua d'estabilitat institucional i l'oportunitat de desenrollar major agència i autonomia en la pròpia vida si es conta en les facilitats necessàries. Aixina mateix, en esta etapa ocorren canvis interns relacionats en el desenroll cognitiu i emocional entre les noves característiques del qual es troben una major capacitat de pensar en el futur, de regulació emocional, una identitat més consolidada i major independència. L'estat de salut mental en la adultez primerenca és conseqüència i causa al mateix temps de la capacitat per a bregar en els múltiples canvis que ocorren en esta etapa. (Schulenberg & Zarrett, 2006)

Factors de risc i protecció

Existix una àmplia gama de primers factors de risc i protecció que influïxen en els resultats de salut mental. Estos factors són interactius i bidireccionals, reflectint vínculs entre experiències ambientals i del desenroll del cervell. Entre els factors de risc associats en majors provabilitats de desenrollar problemes de salut mental inclouen factors individuals,(com a problemes prenatals, malalties cròniques, etc.), experiències de la vida, (abús, trauma, pobrea, etc.), factors familiars (violència domèstica, poca supervisió dels pares, etc.), factors socials (rebuig de parells, conflictes, etc) factors escolars (acossament escolar, models antisocials, etc) i característiques de la comunitat (difícil accés a servicis de respal, absència de normes contra la violència, etc) Per a contrarrestar estos factors de risc, hi ha una série de factors que ajuden als jóvens a fer front a l'adversitat, entre els quals es troben factors individuals, (habilitats cognitives, temperament fàcil, bona autoestima, etc.), experiències de vida (tutoria, respal en etapes crítiques, etc.) factors familiars (apego segur a un dels cuidadors, estabilitat familiar, etc.), factors socials (grup de parells en actitut pro social, desenroll d'habilitats socials, etc.) factors escolars (bon ambient escolar, èxit acadèmic, etc.) i característiques de la comunitat (seguritat econòmica, rets de soport social, etc.) ( MacLeod & Brownlie, 2014)

Lo saludable en la adultez primerenca

Per un costat, existixen evidències d'un major funcionament saludable durant la adultez primerenca. Segons estudis realisats en població nortamericana, existix un aument percebut en el benestar comparat en etapes anteriors com l'adolescència, la qual cosa possiblement siga explicat per una major autonomia per a elegir el context (carrera, universitat, amics, etc.) (Schulenberg & Zarrett, 2006) D'igual manera, se sap que moltes persones en els primers anys de adultez es preocupen per tindre un estil de vida saludable. Per eixemple, molts adults inicien una rutina d'eixercicis encara que no ho feren en el colege o en l'universitat. Este canvi té conseqüències positives en la salut mental i física en quant incrementa la sensació de benestar, reduïx el clim cap a la depressió i ansietat i reduïx el risc de malalties coronarias. (Lefrancois, 2001) Este aument en el benestar es pot explicar per una adequada satisfacció de les necessitats sicològiques de competència, autonomia i relació. Com a eixemples de satisfacció de cada una d'estes necessitats en la adultez primerenca es poden incloure l'obtindre una ocupació d'acort en les habilitats i interessos d'un mateixa, la possibilitat de prendre decisions pròpies sobre el futur i el desenrollar una relació sentimental profunda en una persona, respectivament. (Feldman, 2007)

Conductes de risc

Per un atre costat, també existixen evidències d'un increment en factors i conductes de risc durant la adultez primerenca, en particular, en aquells anys immediatament posteriors a l'adolescència. (MacLeod & Brownlie, 2014) Un dels principals factors de risc en esta etapa és l'exposició a nivells prolongats d'estrés. La predisposició dels adults jóvens a patir-ho provablement es trobe en les exigències i frustracions, situacions de conflicte i canvi que poden derivar-se d'esta etapa. cal mencionar que l'estrés crònic es constituïx com un factor de risc, ya que aumenta la provabilitat de patir trastorns psiquiàtrics, de recórrer a l'us de drogues i alcohol i de malalties físiques com a problemes gastrointestinals i cardiovasculars. (Lefrancois, 2001).

Aixina mateix, distints estudis demostren que l'abús de substàncies com a drogues i alcohol té un aument considerable en els primers anys d'esta etapa (de 20 a 22 anys), després dels quals estes conductes es reduïxen considerablement. (Schulenberg & Zarrett, 2006). Este aument en el consum de substàncies en els primers anys de la adultez primerenca es pot explicar perque s'experimenta una major llibertat (en comparació a un context més controlat com el colege i la casa), aixina com una necessitat d'exploració d'identitat i desig d'aprovació per un nou grup de parells. (MacLeod & Brownlie, 2014) No obstant, els nous rols socials que s'assumixen després de la adultez emergent (entre els 23 i 40 anys) com el matrimoni i el treball, influïxen en l'abandó d'este tipo de conductes. Per això, una gran proporció de les persones que consumixen alcohol i drogues regularment durant la adultez emergent no necessàriament manté estes conductes en el futur. (Schulenberg & Zarrett, 2006).

Contràriament a lo que succeïx en l'abús de substàncies, la manifestació de conductes antisocials disminuïx en la adultez primerenca en comparació a l'adolescència. Entre els adults jóvens que mostren conductes antisocials es distinguixen aquells que varen iniciar este tipo de conductes a edats primerenques (en la chiquea) i aquells que ho varen fer posteriorment. Els jóvens que inicien estes conductes en la chiquea tenen una major correlació en famílies disfuncionales i neuropatologías que interferixen en el seu desenroll cognitiu i emocional. Per lo tant, aquells que l'inicien tardíamente, al no presentar comunament estos problemes, solen abandonar este tipo de conductes en la adultez primerenca. (Schulenberg & Zarrett, 2006). Existixen també atres factors de risc comuns en esta etapa relacionats en mals hàbits com l'obesitat i el tabaquisme. (Lefrancois, 2001).

Malalties mentals

En la adultez primerenca solen manifestar-se per primera volta distints desórdens mentals com a depressió, esquizofrènia, trastorn limítrof de la personalitat, desórdens alimenticis i trastorn bipolar. (Schulenberg & Zarrett, 2006) L'aparició d'estes malalties pot tindre un orige genètic (com és comú en l'esquizofrènia). No obstant, en molts casos, estes es desencadenen per una maladaptación a les exigències que suponen els nous contexts i rols socials en este periodo. (MacLeod & Brownlie, 2014) En atres casos, les malalties mentals que es presenten són una continuïtat de problemes que varen aparéixer en etapes anteriors del desenroll. (Schulenberg & Zarrett, 2006)

Àmbits socials de desenroll

L'universitat

Durant la adultez primerenca, el desenroll cognitiu es dona principalment en l'universitat. L'educació en este àmbit no solament millora les habilitats verbals i qualitatives dels estudiants, i el seu coneiximent sobre àrees específiques d'una assignatura, sino que també aumenta la flexibilitat i els recursos de les seues capacitats de raonament. Aixina mateix, les investigacions han demostrat que l'educació universitària permet que les persones siguen més tolerants en les postures polítiques, socials i religioses que diferixen de les seues pròpies, la qual cosa els du a la seua volta a ser més flexibles i realistes en les seues actituts i decisions (Pascarella i Terenzini, 1991). Aixina, l'universitat és un catalisador de pensament madur sense importar l'edat a que s'assistixca a ella, ya que no solament proveïx informació i temes pertanyents a una especialisació i a atres àrees del programa, sino que també ensenya a cóm pensar i raonar en profunditat, de manera més inquisitiva i reflexiva (Berger, 2001).

L'amistat

L'amistat és molt important en cada etapa del desenroll, ya que els amics amortiguan l'estrés i constituïxen una font de sentiments positius. Els amics s'elegixen d'acort a les qualitats que compartixen, lo que els convertix en bons companyers i en fonts fiables de respal emocional. Ademés, el fet de que els llaços d'amistat siguen voluntaris, a diferència dels vínculs familiars, fa que l'amistat íntima siga una validació del mèrit personal d'un mateixa, de modo que esta constituïx una font d'autoestima incalculable (Berger, 2001).

Ya que a l'inici de la adultez primerenca el jove sol trobar-se lliure de compromisos com el matrimoni o el tindre que mantindre als pares que envellixen, est troba relativament fàcil el crear rets socials extenses i variades. L'àmplia gama de contexts socials li permet ser capaç d'entaular moltes relacions que li poden proporcionar companyonia i simpatia per a facilitar-li els reptes que comporta la joventut.

El treball

En totes les societats, el treball és un component important en la vida individual i en l'estructura social. L'ocupació de la persona té moltes influències sobre atres esferes de la vida adulta i constituïx un dels factors primaris que determina la renda, el prestigi i el lloc que un ocupa en la societat. Ademés, a diferència d'atres indicadors socials, el component laboral necessàriament intervé en la vida de l'individu ya que tots elegixen i planegen algun tipo d'ocupació.

Tindre un rol professional és síntoma d'estabilitat i responsabilitat i permet cultivar relacions socials en els parells, de la mateixa manera que ho va fer l'escola durant l'adolescència. Per este motiu, alguns investigadors han relacionat la madurea sicològica en la madurea econòmica (Neugarten and Moore, 1965), de modo que segons estos autors la dependència financera és síntoma d'inmadurez en l'individu.

La família

El matrimoni

Molts experts han intentat averiguar quins són els elements que permeten que un matrimoni funcione. Un dels factors de desenroll que guarda molta relació en l'èxit d'est, és l'edat i madurea dels cònjuges. En general, quant més jóvens són els que es casen per primera volta, hi ha més provabilitat de fracàs. Una explicació d'açò podria deure's, tal com apunta Erikson (1963), a que resulta difícil conseguir l'intimitat quan l'identitat no és segura. De la mateixa manera que molts adolescents, els adults jóvens encara estan determinant els seus valors i rols, de modo que és provable que els membres d'una parella que es consideren compatibles al principi de la relació puguen trobar, a mida que maduren, que els seus principis i formes de vore el món són divergents.

Un atre dels factors té que vore en el grau en que una parella és homógama o heterógama. En els països industrialisats, l'endogàmia i exogàmia són una qüestió del grau en que els cònjuges són similars sobre interessos, actituts i objectius, aixina com pel que fa a les variables dels orígens com el nivell socioeconòmic, l'ètnia i el lloc de naiximent. En general, quant més homógamo siga un matrimoni, més provabilitats d'èxit té, perque el situar-se la parella en un mateix context en moltes dimensions reduïx el potencial de tensions i desacorts (Berger, 2001).

La paternitat

Erikson (1963) considerava que el conte dels fills satisfea una necessitat adulta important, ya que a pesar de que la generatividad pot adoptar vàries formes, el seu principal és la de <<donar lloc i guiar a la següent generació>>. Els adults necessiten que se'ls necessite i que la interdependencia de pares i fills és un procés que dura tota la vida i que escomença per la concepció per a continuar a lo llarc de la vellea.

Tindre als propis fills i cuidar d'ells i orientar-los al món adult són elements significatius en el desenroll dels pares i impliquen desafius i #satisfacció psicosocials distints en cada etapa de creiximent dels fills. Durant la paternitat, cada u dels pares és posat a prova i transformat, ya que en passar el fill per distintes etapes per al seu desenroll, els pares deuran adaptar-se a cada fase nova i replantejar la forma de criança que deuran utilisar per a la seua màxima realisació (Berger, 2001).

La posmodernidad

Viure independentment

Deixar la llar per a anar a viure solament es tracta d'una transició que implica un procés de separació i que és vist per molts com una condició necessària per a l'establiment d'una família. No obstant, en décades recents, este procés ha perdut el seu caràcter d'immediatea, ya que molts jóvens adults poden estar físicament separats dels pares pero seguixen depenent d'ells en térmens financers o soci-sicològics.

Per un atre costat, la separació física real del jove adult sembla pospondre's cada volta més per factors relacionats en la creixent competitivitat laboral, la qual exigix majors títuls acadèmics i #especialisació. Aixina mateix, esta separació ha perdut la força que solia ser característica d'ella, ya que el retornar a la llar paterna, després d'una experiència temporal d'autonomia, ya siga per qüestions econòmiques o emocionals, ha segut un fenomen que s'ha incrementat en les últimes décades. Açò podria posar en risc la satisfacció de la necessitat d'autonomia de l'individu, ya que el no viure en una residència pròpia pot ser resultat de l'incapacitat d'afrontar els reptes que supon el manejar-se solament (Goldscheider and Goldscheider, 1999).

Àmbit laboral

En el context posmoderno, les tendències laborals estan associades al fenomen de reversibilidad i postergación. Per una part, l'extensió gradual del procés d'entrenament i l'increment de #especialisació en numeroses àrees del treball han tingut com resultat un retart en l'entrada al món laboral. Per un atre costat, tal com menciona les polítiques de treball associades a la flexibilitat i les estratègies de contractació basades en l'aprenentage, no solament encoragen esta postergación, sino que ademés qüestionen el caràcter de l'irreversibilitat ocupacional en la adultez (Bernardini, 2014).

Participació política

Fins a fa alguns anys era freqüent assumir que l'interés en la política tendia a créixer a mida que l'edat aumentava i que els ideals polítics de l'individu creixien. No obstant, eixe fenomen és difícil de demostrar empíricamente si no és a través de la conducta electoral. En el 2002, la revista USA Todays Magazine va mostrar que les eleccions presidencials en eixe país havia alcançat el récort sobre el vot negatiu (59 %), sent el grup social que menys va votar el dels adults més jóvens. També es va demostrar que la participació política incrementa en l'edat i disminuïx solament en els últims anys de la vellea. Per lo tant, l'interés polític pot reconéixer-se com un indicador de madurea tant en lo social com en lo individual.

No obstant, en décades recents es planteja que açò ha perdut valor i que deuria reconsiderar-se en el desenroll d'un nou paradigma sobre la adultez. Açò es comprova, per eixemple, en observar que la participació electoral en gran part d'Europa i en Estats Units ha anat disminuint gradualment en els últims cinquanta anys (Putnam, 2001).

Religiositat i espiritualitat

Numerosos estudis han verificat l'aument sistemàtic de l'importància de la religió a lo llarc de les distintes etapes de la adultez. L'increment es relaciona tant en l'interés individual com en les pràctiques socials relacionades en ella. Dillon i Wink (2007) varen trobar, a través d'un estudi realisat des de 1998 fins a l'any 2000, que el nivell de busca espiritual creix gradualment en l'individu durant la adultez. És important mencionar que no solament l'importància atribuïda individualment a la religió aumenta en l'edat, sino també el reconeiximent de la seua funció com a guia i respal en lo sicològic i en lo social.

El matrimoni

En la major part del món, el matrimoni ya no és vist com un apany llegal i religiós que es busca com a únic camí per a l'expressió sexual i per a tindre fills. Actualment en els Estats Units i en casi tots els països industrialisats, la majoria dels adults entre els 20 i 40 anys permaneixen fadrins o divorciats (Oficina del Cens dels Estats Units; Burns i Scott, 1994). No obstant, el matrimoni continua sent la prova més perdurable del compromís de la parella i és celebrat en totes les cultures del món per mig de la boda, normalment en molts invitats i una despesa ostentoso.

La maternitat i paternitat

En el XX els rols de gènero en la família han canviat de manera dràstica. Mentres que en les primeres décades la dòna encara es trobava subordinada al recapte de la llar i al treball de criança dels chiquets, durant les últimes décades del sigle la majoria de dònes ya formava part de la força laboral. En Estats Units, un cens realisat en l'any 1960 va revelar que el 82 % de les esposes en chiquets menuts no treballava, mentres que en 1995 les estadístiques varen mostrar que la majoria de dònes ya treballava, sent del 77 % en mares el fill de les quals més chicotet assistien a l'escola i del 60 % en mares que a lo manco tenien un bebé (Oficina del Cens dels Estats Units, 1996). Aixina mateix, la majoria dels esposos que treballen (el 95 %), ara compartien les tasques domèstiques en les seues esposes, ocupant-se en gran mida del conte dels fills.

Els problemes que presenten les famílies en les que abdós membres aporten diners i cuiden als fills es deuen a les coordinació de rols i les responsabilitats familiars i del treball. Un primer problema té que vore en la percepció de la paritat marital, açò és, l'igualtat entre abdós pares. Tant si es tracta de responsabilitats de la llar com l'aporte d'ingressos, quan un dels pares experimenta una falta de paritat en estes àrees sorgix el resentiment i el matrimoni sofrix (Berger, 2001). Un atre problema per a les famílies en dos fonts d'ingressos més evident és la llogística familiar, açò és, coordinar #naiximent, els canvis d'ocupació, mudances, entre uns atres. Tots estos requerixen d'un acort mutu, coordinació i planificació que era innecessari en generacions anteriors.

Adultez mija

Definició

La adultez mija, també cridada la segona adultez o mijana edat, va des dels 40 a 60 anys. Segons Erikson esta és una etapa molt important del cicle vital, ya que, esta és considerada de gran productivitat, especialment en l'esfera intelectual i artística, i és en definitiva el periodo en el que es conseguix la plena autorrealización.

Durant este periodo podria sorgir lo que es coneix com la crisis de la adultez mija, és lo que es denomina “midescencia” (middlescence). Procés que es caracterisa per un nou esforç en la busca d'una nova identitat. Açò podria dur a la persona a incórrer en patrons de comportament que no són típics de la seua edat, en particular, tractar d'establir patrons de vida típics, semblats a la busca d'identitat que passen els adolescents.

Desenroll físic

Durant esta etapa, si ben alguns canvis fisiològics es deuen per factors genètics i biològics de la persona, és important resaltar que en esta etapa devenen els resultats de l'estil de vida que s'haja dut durant l'adolescència; és dir, el modo de vida durant els anys previs en aspectes tals com la salut, hàbits alimenticis, etc. es veuen evidenciats en este canvi.

En l'aspecte sensorial i psicomotriz, s'evidencia un decliu en la capacitat de funcionament en alguns sentits, tals com la vista, a on es presenta la necessitat d'usar lents, o l'oïment, en la qual es presenta la necessitat de l'us d'audífons. Ademés, el gust, la sensibilitat i el tacte es veuen afectats de la mateixa manera. Per un atre costat, les funcions psicomotrices de la persona tals com la seua força o la seua coordinació es veuen afectades en el pas del temps. Aixina mateix, la coordinació disminuïx en aproximadament un 20% entre els 40 i 60 anys, canvi que es va entreveent a partir de l'inici de la adultez i es fa més notori el canvi en la adultez mija.

cal mencionar també que la pell de la persona pert suavitat, la persona tendix a presentar un aument de pes per l'acumulació de greix i pert estatura. La cara escomença a mostrar arrugues pròpies de l'edat, les "pates de gall" i les arrugues en la #front són característics. Els ossos de la persona perden durea, es tornen trencadiços. Estos canvis són una conseqüència de lo que es menciona anteriorment, mals hàbits en la vida tals com a tabaquisme, alcoholisme, us de substàncies, etc. Les malalties cardíaques, per lo general, apareixen en esta etapa també, ya que el cor comença a bombejar de manera més llenta al voltant dels 50 anys.

Desenroll moral

Segons Kohlberg, qui definix a la moral com un sentit de justícia més lligat al compliment de regles -el qual depén d'un desenroll cognitiu que implica superació del pensament egocèntric i una capacitat abstracta de pensar-, explica que en l'etapa de Adultez mija es desenrolla un periodo postconvencional. En est, l'adult té pensaments enfocats racionalmente i valora més la voluntat de les majories i el benestar social. És dir, l'adult accepta les diferents lleis impostes per la societat i actua d'acort a estàndarts interns.

El desenroll moral de l'adult és basat en les experiències que ell mateixa té i les decisions morals que deu prendre en cada situació, abdós accions incentiven el desenroll moral. La persona en la adultez mija viu a través de les emocions ya que, és una ferramenta útil per a revaluar lo correcte, lo just. És dir, el desenroll moral en esta etapa es caracterisa per haver accentuat, ademés, les seues bases empíriques en l'anàlisis de la vida quotidiana en la que es troba. Finalment, es definix a esta etapa com una moral postconvencional i aixina, es marca el guany de la moralitat.

Desenroll cognitiu

Segons diversos estudis s'ha determinat que hi ha un patró estable de canvis que ocorren en esta etapa de la vida. Per això, en la adultez mija es pot observar certes característiques cognitives que prevalen. Tenint un pensament postformal en un raonament intuïtiu; d'esta manera, és comuna donar conte del desenroll de la capacitat de resolució de problemes (aplegant a la seua màxima expressió en esta etapa) i l'emissió de juïns, prenent en conte l'influència cultural i de la situació. Aixina mateix, este tipo de pensament comprén el pensament integrador, en el qual s'integra la llògica en l'intuïció, afegint nova informació a lo que ya se sap.

Aixina mateix, la creativitat en esta etapa es desenrolla en un àmbit social i no necessàriament sorgix en el context adequat, recolzant-se en els atributs persones de la persona de forces ambientals; aixina també com de capacitats cognoscitivas. Sembla que brota de diverses experiències que debiliten les restriccions convencionals i d'experiències difícils que enfortixen la perseverança i la superació d'obstàculs. Tenint en conte que la creativitat no està lligada fortament a l'inteligència. Partint d'este punt es pot parlar que els adults en esta etapa van a estar en constant busca d'oportunitats estimulants, expandint de manera paralela l'activació del seu desenroll cognitiu en prendre decisions ocupacionals que influïxquen en este desenvolvimiento.

Els adults de l'etapa mija van a estar en la busca constant de diverses institucions educatives en l'objectiu de millorar les seues habilitats i coneiximents relacionats en el treball o per a preparar-se per a un canvi de carrera. Açò és perque tenen necessitats educatives i fortalees especials. Sempre estaran en la busca d'un us més productiu del seu temps. I quan troben un treball complex en el qual puguen sentir-se eficaços, esta situació farà que es millore la flexibilitat cognoscitiva fent que lo desafiant tinga un grau de significancia per a ells. Per últim, en esta etapa també es pot apreciar la “Habilitat de la perícia”, la qual és relativament independent de l'inteligència en general i es caracterisa per l'especialisació d'una matèria en especial tornant-se uns pèrits en el tema, açò va en relació en la busca de coneiximent nou i estimulants cognoscitivos mencionats anteriorment.

Context i desenroll social

L'importància de l'estudi de l'edat adulta mija radica que és una de les etapes més extenses de la vida humana que inclou al grup etario més productiu de la societat i és el que ocupa els més alts càrrecs i posicions en l'ambient laboral. Segons Erickson, les persones que es troben en l'etapa de la adultez mija, es troben en l'etapa denominada de la crisis de la productivitat/generatividad vs. estancament, la qual es caracterisa per un marcat esforç per fer coses que nos sembla que tenen valor i significat en la vida (ej. ser un professional que rendix un servici d'excelència). Ademés, hi ha un marcat interés per contribuir a la formació de la generació que s'està alçant. En les dònes, aproximadament als 30 anys, es dediquen a la seua professió i tendixen a inclinar-se més cap al matrimoni i la família. En els hòmens, hi ha una busca d'estabilitat en el treball, busca en els guanys professionals, busca en la parella estable i busca de la autorrealización.

Relacions i vínculs afectius

La adultez mija es caracterisa per la lliberació de les grans pressions i la busca de plaers més individuals, junt a una major experiència, que serà ben aprofitada si no es mantenen somis impossibles ni es mantenen posicions molt rígides. Selvat (1996) afirma que existix un reforçament de la parella en l'edat adulta, producte de la llibertat que otorga l'estage dels fills, la renovació d'interessos sexuals, un aument en l'intimitat i una valoració de la relació sobre la base de lo invertit en ella. La naturalea dels conflictes maritals canvia en els anys: dels 40 als 50 predominaran els relacionats en la criança dels fills, mentres que despuix dels 50 predominen els problemes els problemes de comunicació en la parella i els de la distribució de temps i d'activitats d'oci. Les relacions extraconyugales són relativament munes durant esta etapa. Segons Hoffman (1996), la majoria dels divorços que es produïxen en esta etapa es deurien a la no acceptació dels canvis de rols matrimonials per part d'un integrant de la parella o per acontenyiments sorpressius. El tornar a casar-se és més comú en els hòmens que en les dònes.

L'adult mig comunament deu cuidar a dos generacions: els seus pares i els seus fills. Açò pot generar, en molts d'estos i especialment en les dònes, una situació de “pressió en el cicle de vida”. A esta edat la gent comença a convertir-se en yayo. Els yayos influïxen sobre els seus nets com a cuidadors, companyers de joc, historiadors familiars, consellers, model de rol i com a intermediaris entre nets i fills (Hoffman i Hall, 1996). Sobre el matrimoni, els adults mijos tenen una concepció molt diferent d'est de lo que solia ser, quan les expectatives de vida eren curtes, les parelles no permaneixen juntes per més de trenta anys i este matrimoni s'acabaria en la mort d'un dels cònjuges. Ara, moltes parelles terminen en divorç. Sobre la calitat del matrimoni, segons estudis es va trobar que durant els “primers 20 a 24 anys de matrimoni, entre més temps haja estat casada una parella, menys satisfacció en el matrimoni. En canvi, entre els 35 i 44 anys de matrimoni, la parella tendix a estar més satisfeta”.

Per un atre costat, sobre la fadrineria, est és temporal ya que “ per a l'edat de 45 a 54 anys a penes 7.4% dels hòmens i 5.6% de les dònes no s'ha casat mai”. Algunes ventages d'estar fadrí a esta edat són majors oportunitats de autodesarrollarse, de conéixer gent distinta, independència econòmica, major experiència sexual, llibertat per a controlar la vida de cada u. No obstant, entre algunes desventages és la soletat i falta de companyia; penúries econòmiques, especialment per a les dònes; sentir-se fòra de lloc en moltes reunions socials, no tindre fills, prejuïns de la societat.

Sobre les amistats, els adults mijos solen reduir les rets socials i incrementar el seu nivell d'intimitat. No obstant, les amistats persistixen i són una font de respal emocional i benestar, en especial per a les dònes. Estes amistats són en la seua majoria del treball, la criança, veïnat, etc. La calitat de les amistats a sovint compensa l'escàs temps compartit i els adults recorren a ells per a rebre respal emocional, orientació, pràctica, consol, companyia i conversació. Un atre tema important és la relació en els fills madurs. “la major part dels pares deuen afrontar un conjunt diferent de problemes que sorgixen de conviure en els fills que pronte deixaran la llar” (Rulle, 1995). Molts pares encara viuen en els seus fills adults, encara que en molts casos el benestar dels pares depén de cóm els vaja als seus fills. Per una atra part, els adults que tenen fills adolescents deuen bregar en els canvis físics, sicològics i socials dels seus fills i els seus problemes que els passa dia a dia. Una tasca important dels pares, és acceptar als seus fills com són i no com esperaven que anaren.

Hi ha dos fenomens que es poden presentar. Un és quan els fills es van de la llar, lo que es coneix com el niu buit. Moltes mares tenen dificultats quan els fills es van, en canvi, unes atres la partida és liberador. Estes dònes poden perseguir els seus propis interessos mentres gogen dels guanys dels seus fills majors, no obstant, quan els fills no troben èxit, este procés és més difícil. El segon fenomens és quan la criança és prolongada, que es denomina el niu abarrotat. És dir es genera una incapacitat per a independisar-se. Els adults esperen que els seus fills s'independisen, per a ells és una senyal d'èxit, per tal la postergación de la partida del niu o la seua tornada pot causar molt estrés als pares, encara que en molts casos viure en els fills adults, pot ser una expressió de solidaritat familiar.

Treball i vida professional

En esta edat, s'aplega a l'anomenada etapa de manteniment, en la que disminuïx la tendència a aventurar-se laboralment, preferint la seguritat que otorguen les àrees conegudes i en les que millor s'han eixercitat. Pot ser un periodo de satisfacció o frustració, depenent de l'existència d'un establiment afortunat o desafortunat. En abdós casos, existix un conflicte de valors entre seguir esforçant-se i l'opció de descansar i gojar de lo que s'ha conseguit, treballant solament per a conservar-ho. Les dònes, per la seua banda, tendixen a cultivar els talents que varen quedar a mig terminar (Sheehy,1984). Moltes d'elles es comprometen fortament en lo laboral, especialment les que recent s'incorporen al món laboral o les que els seus fills ya s'han marchat de casa (Hoffman i París, 1996).

Levinson propon que, en l'edat adulta, hi ha dos fases per les que passen els adults per a l'elecció laboral i professional. Estes són la fase novicio o principiante (la qual oscila entre els 17 i 33 anys) i la fase d'assentament (la qual va entre els 30-33 fins als 45 anys). En esta segona fase, la persona procura definir el seu treball i la carrera que ho du a complir els seus somis. Als 40 anys d'edat hauria aplegat fins a a on ha segut possible. Ací es presenta una tasca bàsica de la mitat de la vida, que consistix en fer-se un lloc per a sí mateixa en la generació de la adultez mija i passar a ser un adult que ocupa un lloc superior en el món.

Teories socials

Hi ha una teoria del contacte social, d'acort en esta teoria, “la gent travessa la vida rodejat per caravanes socials: círculs d'amics propencs i familiars en diversos graus de rodalia, dels quals depén per a rebre ajuda, benestar i respal social, i als quals oferix a la seua volta cuidat, interés i sostingues” (Papalia, Wendkos i Duskin, 2005). Les distintes característiques de les persones com a gènero, religió, edat, educació junt en les peculiaritats de cada persona com a expectatives de rols, complicacions familiars influïx en el tamany de la ret de caravanes, cantitat i tipo de respal social i la satisfacció de dit respal. Estes caravanes poden mantindre's per un temps, no obstant, açò pot variar d'acort al desenroll en que es trobe la persona, per eixemple en un moment els vínculs en els pares pot ser el més important, i en un atre moment els amics són lo més important en la vida d'un. L'atra teoria és de la selectivitat emocional de Laura Carstensen, est oferix una perspectiva de cicle de vida de la manera en que la gent elegix en qui passar el seu temps. D'acort en Carstensen, l'interacció té tres metes principals “ és una font d'informació, ajuda a desenrollar i mantindre un sentit un sentit de sí mateix i és una font de plaure i confort o de benestar emocional” (Papalia, Wendkos i Duskin, 2005). En l'edat adulta mija les persones busquen estar en persones que els fan sentir be i li ajuda a regular l'emoció.

Salut mental

La salut mental en l'edat adulta mija involucra sentit de benestar sicològic i sentit saludable de el ‘yo’ sobre l'evaluació de la pròpia vida. Aixina, l'aparició o no de malalties mentals i les tendències de salut són part important del desenroll de l'adult intermig.

Tendències de salut

Les tendències de salut són els hàbits personals i estils de vida que contribuïxen a la vida longeva, de ser positius, o a la mortalitat, de ser negatius. Aixina, els factors de reducció de risc serien reducció de greixos, consum de fibra, eixercici, consum moderat d'alcohol, respal social i contes mèdic regulars. Pel contrari, els factors de risc sicològic inclouen fumar, consum excessiu d'alcohol, hostilitat, estrés en el treball i funcionament sexual inadequat. Dins d'açò, el benestar marca la diferència en la salut mental positiva igual que la generatividad (Papalia, Wendkos i Duskin, 2005). Segons l'escala de Ryff i Keyes, les dimensions del benestar són: autoaceptación, el reconeiximent i acceptació dels múltiples aspectes del yo, característiques i qualitats; relacions positives en els demés, afecte i intimitat en relacions càlides, satisfactòries i confiables en els demés; autonomia, autodeterminació i independència en les accions, capacitat d'elegir les oportunitats que desija; domini de l'ambient, competència i control sobre les activitats que li rodegen ; propòsit en la vida, tindre metes i un sentit de direcció de la vida; i creiximent personal, vore el yo en desenroll continu i obertura a noves experiències. Aixina, els qui tinguen altes puntuacions en estos, seran els que tinguen menys sentiments negatius durant la madurea. Segons Erikson, en la adultez mija es passa per l'etapa de generatividad vs. embegudeig i estancament, a on la generatividad referix a la producció d'idees i coses a través del treball. Açò es dona perque la societat dona rols i desafius per a complir dins d'este periodo, com per eixemple, ser caps de família i/o líders en organisacions o comunitats. No obstant, no és de generalisat, puix es pot ser generatividad en alguns rols i no en uns atres.

Trastorns mentals

En la adultez mija, a diferència dels jóvens i majors, es dona una major tendència a patir de trastorns sicològics greus, tals com a tristor profunda, nerviosisme, inquietut, desesperança i sentiments de minusvalia. Les malalties mentals que primen en la adultez són les #demència, estes són la deterioració cerebral associada a l'edat. Aixina, a mida del pas del temps, no es generen noves neurones i les conexions entre les existents van perdent-se. Algunes de les #demència que tenen la seua aparició en la adultez mija són la malaltia de Pick, la malaltia de Huntington i la malaltia de Parkinson (Craig i Baucum, 2001).

• La malaltia de Pick. Pareguda a la malaltia d'Alzheimer, encara que més freqüent entre els 40 i 60 anys. Apareix com a alteracions o dèficits en el llenguage, pero genera canvis en la personalitat, el comportament social i la emocionalidad. Està associada a la degeneració neuronal en el neocórtex i en l'amígdala.

• La malaltia de Huntington. La seua aparició es dona en l'edat adulta intermija. Els seus síntomes més característics són les alteracions motores per #afectació del núcleu caudado i el putamen. També hi ha alteracions cognitives no associades al pensament no verbal o problemes no emocionals.

• La malaltia de Parkinson. La seua màxima incidència és la década dels 50. Es presenta tremolació, rigidea i atres alteracions motores acompanyades per moderades alteracions cognitives. Estos estan associats a la degeneració del núcleu estriado i la substància negra, de manera que ya no capten el neurotransmissor dopamina.

Estrés en la adultez mija

L'estrés és una reacció natural que desenrollen les persones, és la condició resultant de les interaccions entre una persona i el seu ambient (Salanova, 2009). No obstant, existixen distints tipos d'estrés d'acort a l'àmbit en que es desenrolle la persona. En la adultez mija, l'estrés prové de canvis de funcions: transicions professionals, fills que creixen i s'independisen i la reorganisació de les relacions familiars (Papalia, Wendkos i Duskin, 2005).

Conseqüències

Degut a que l'estrés és una resposta per part de l'individu davant un estímul, el resultat d'esta resposta pot ser negatiu o positiu, és dir, que la presència d'un determinat nivell d'estrés pot tindre efectes beneficiosos per a la persona, generant una resposta adequada per a la tasca requerida. No obstant, també ocorre lo contrari, en la mida en que la cantitat d'estrés aumenta i la persona no pot afrontar-ho, la resposta serà negativa.

D'acort a l'intensitat de l'estrés, les conseqüències de tornen més nocives per a la persona. Quan no existix un procés de recuperació despuix d'un temps d'estrés continu, es pot aplegar a convertir en un estrés crònic, cridat també com el síndrome de burnout. El qual es dona quan la persona està agotat, exhaust pel desgast d'energia.

Distints tipos de estresores afecten al sistema immune de maneres diverses. Per eixemple, l'estrés de curt determini com la dificultat d'una prova o presentacions davant un públic, enfortixen el sistema immune. Pero l'estrés prolongat, com a resultat de discapacitat, pobrea, pot debilitar el sistema immunològic lo que aumenta la susceptibilitat a les malalties.

Per un atre costat, l'estrés pot danyar la salut d'una manera indirecta, a través dels estils de vida. Per eixemple, les persones someses a l'estrés tendixen a dormir menys, fumar i beure més, tenen una alimentació poc saludable i no presten atenció a la seua salut. Les persones que tenen un control de la seua vida i un maneig adequat a l'estrés, tendixen a eixercitar-se a sovint, menjar be, socialisar en major freqüència, mantindre hàbits més saludables i conten en un millor funcionament físic (Papalia, Wendkos i Duskin, 2005).

Estrés laboral

Diversos estudis han determinat que l'estrés es dona en major freqüència en l'àrea laboral. En una investigació realisada a 2000 treballadors de diversos sectors tant públics com a privats, es va concloure que el 41% presentava alts nivells d'estrés laboral. Les principals conseqüències de l'estrés es veuen associades actituts i conductes de caràcter negatiu desenrollades pel subjecte, tals com la suspicàcia, l'agressivitat, irritabilitat o aïllament. Això comporta a un deterioramiento de les relacions interpersonals generant conflictes, estalvi de contactes socials o la pèrdua de rets de respal (Carvajal, 2011).

Maneig de l'estrés

Les persones d'edat mija poden estar millor preparades per a afrontar l'estrés, en comparació a atres grups d'edat. Açò es deu a que tenen una millor idea de lo que poden fer per a canviar les circumstàncies, i d'acceptar que hi ha coses que ixen del seu control. En un estudi es va referir que les dònes sofrixen d'estrés més extrem que els hòmens, i tendixen a preocupar-se més per ell. Sent que els hòmens, tendixquen a la resposta clàssica de lluitar o fugir. En canvi, les dònes tenen un patró de resposta orientat cap al conte i cordialitat, activitats afectives per a reforçar la seguritat, i de dependència de les rets socials per a intercanviar recursos i responsabilitats (Papalia, Wendkos i Duskin, 2005).

Vore també

• Majoria d'edat
• Minoria d'edat
• Madurea sexual
• Madurea sicològica

Bibliografia

• Carvajal, S. d. (2011). Els processos d'estrés laboral i desgast professional (burnout): diferenciació, actualisació i llínees d'intervenció. Medicina i Seguritat del Treball, 57(1).
• Craig, G. & Baucum, D. (2001). Desenroll Sicològic. : Pearson Educació.
• Crain, W. (2011). Erikson and the Eight Stages of life. Theories of development: Concepts and applications. Boston: Pearson.
• Fernández, A. R. (2009). Psicologia del treball. Madrit: Piràmide.
• Papalia, D., Wendkos, S. & Duskin, R. (2005). Desenroll psicosocial en l'edat adulta intermija. Desenroll humà. Mèxic D.F.: McGraw Hill.
• Rice, P. (1995). Desenroll Humà: estudi del cicle vital. Mèxic, D.F: Prentice.Hall Hispanoamericana.
• Ryff, C., & Keyes, C. (1995). The structure of psychological well-being revisited. Journal of Personality and Social Psychology, 69, 719–727
• Berger, K. S. (2001). Psicologia del desenroll: adultez i vellea. Madrit: Editorial Mèdica Panamericana, S.A.
• Bernardini, J. (2014). The indicators of adulthood in the postmodern context. Recuperat de: http://postmodernopenings.com/wp-content/uploads/2014/09/PO_September2014_1_79to93.pdf
• Caudillo, L. (2015) Adultez primerenca. Facultat d'Estudis Superiors Acatlán Psicologia de l'adult Caudillo Arreguin Lorena. Recuperat de: http://www.academia.edu/6898395/adultez_temprana
• Chacon, L. (2009) La adultez primerenca. Recuperat de: http://lesright.blogspot.com/
• Institut superior de formació docent. (2012) L'edat primerenca. Desenroll físic en l'edat primerenca. Recuperat de: http://laedadadultatemprana.blogspot.com/2012/11/adultez-primerenca-des de-el-moment-en_29.html
• Jaramillo, J. (2013). Desenroll moral de l'adult jove i intermig [Mensage en un blog]. Recuperat de http://desarrollomoraldeladulto.blogspot.com/
• Necuzzi, C. (2013). Programa TIC i Educació Bàsica. UNICEF. Recuperat de http://www.unicef.org/argentina/spanish/estado_arte_desarrollo_cognitivo.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
• Papalia, D. (2005). Desenroll Humà. Mèxic, D.F.: McGraw Hill
• Stassen, K. (2008) Psicologia del Desenroll. Recuperat de: https://books.google.com.pe/books?aneu=K8XALshsHLAC&pg=PA29&lpg=PA29&dq=desenroll+cognitiu+adult+llibres&source=bl&ots=jDn7i4HJTc&sig=OCKsoH5j18fLvrDGvkI5-izN3jA&hl=és&sa=X&ei=wPdQVfffHcOigwStoIDoAw&vejau=0CCQQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false
• Tomas, O. (2011) Etapes del Desenroll- Erick Erickson. Recuperat de: http://elpsicoasesor.com/etapas-del-desenroll-erick-erickson/