Advanced Crew Transportation System
Advanced Crew Tansportation System (Sistema Alvançat de Transport de Tripulació), conegut per les seues sigles en anglés ACTS o com CSTS (Crew Spastura Transportation System), era un programa de vehícul espacial tripulat estudiat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA), ara en solitari, i la Roscosmos. Posteriorment s'hauria unit al proyecte l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial (JAXA). L'objectiu és dispondre d'un vehícul en capacitat d'aplegar a OTB per a missions d'abastiment a l'ISS pero ademés capaç d'explorar la Lluna i més allà. Este estudi es va desenrollar per a mantindre despert l'interés dels europeus per continuar en la seua presència en l'espai, degut a que la NASA va anunciar que la nau Orión del Vision for Space Exploration es desenrollaria sense la participació internacional.
A data de 2009 Rússia ha decidit que seguiria en una versió pròpia del disseny original de el CSTS que denominaria "PPTS" o Prospective Piloted Transport System.[1] L'europea ESA ha decidit seguir el desenroll d'una nau ACTS (Advanced Crew Transportation System), una evolució de el CSTS, que és una versió tripulada del nau espacial ATV. La ACTS seguix el format de la nau russa Soyuz tenint un mòdul separat per a l'ascens/descens i un mòdul orbital desechable. El mòdul de descens d'alguna manera recorda al mòdul de comando de les naus Apolo mentres que el mòdul orbital recorda a una versió tripulada de el ATV.
Història
[editar | editar còdic]L'inici del proyecte es remonta a l'estiu de 2004, quan Roskomos propon a la ESA la seua participació en el desenroll del vehícul reutilisable Kliper. Esta proposta és presa en consideració i estudiada per l'agència europea.
Per un atre costat, l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA) de EE. UU. anuncia el desenroll d'un nou vehícul espacial, Crew Exploration Vehicle (posteriorment conegut com a càpsula Orion). Este desenroll no estaria subjecte a cooperació internacional. Açò espenta a europeus a buscar encara més la cooperació en l'agència russa en la finalitat de no quedar-se relegats a un segon pla tecnològic en l'escena espacial internacional.
A principis de 2006 la ESA rebuja la participació en el desenroll de Kliper per diversos motius. Entre estos es troba que el vehícul Kliper va ser dissenyat per a missions d'òrbita baixa terrestre a l'Estació Espacial Internacional (EEI), i no resulta apropiat per a missions a la lluna o més allà. Els dies 21 i 22 de juny d'eixe mateix any, el consell de la ESA acorda iniciar un proyecte d'estudi de dos anys, conjunt en l'agència russa, per al desenroll d'un vehícul espacial tripulat capaç d'alcançar l'òrbita llunar. Este programa va ser designat com Advanced Crew Transportation System.
No obstant, els interessos d'abdós agències varen ser divergint, aplegant-se a la conclusió a finals de 2008 de que cada part deuria intentar construir el seu propi transport espacial tripulat pel seu conte. Hi havia motius tant polítics com a tècnics. Tant russos com a europeus estava interessats en mantindre o conseguir l'accés independent a l'espai, si ben este accés resultaria molt costós. La ESA pretenia adaptar el mòdul de servici de l'exitosa ATV per a la nova nau, pero este concepte va ser rebujat per l'agència russa. Estos desacorts tecnològics i les llimitacions de transferència tecnològica impedien posar-se d'acort en el rol de cada part en la construcció de la nau.[2]
Disseny
[editar | editar còdic]ACTS es basa en un disseny en tres mòduls, similar al ya usat en Soyuz: habitació, propulsió i reentrada. Açò té certes ventages front a un disseny en dos parts (com el del sistema en desenroll Orion). Per un costat, el mòdul de reentrada pot ser reduït al mínim en tamany i pes, ya que no serà necessari per a la tripulació accedir a ell durant la major part del viage exploratori, fins a la fase d'entrada. Per un atre costat, com el mòdul de habitació és descartat abans de la reentrada atmosfèrica, no és necessari que estiga protegit per a les pressions i altes temperatures de dita fase, podent-se fabricar en materials més llaugers. D'esta manera es conseguix reduir el pes global del sistema.
Mòdul de reentrada
[editar | editar còdic]El mòdul de reentrada consistirà en una càpsula, descartant-se atres configuracions com a planejadors. En octubre de 2007 es va decidir centrar l'atenció en un disseny en forma de campana d'este mòdul, de la mateixa manera que la càpsula Soyuz, pero incrementant el tamany per a poder acomodar de 4 a 6 persones (front a les 3 de Soyuz). No obstant, no es descarta encara atres configuracions com la forma cònica (com la càpsula Apolo).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Russian Space Web.Russian Space Web.Consultat el 16 de maig de 2009.
- ↑ Anatoly Zak. «Advanced Reentry Vehicle, ARD» (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Advanced Crew Transportation System» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.