Anar al contingut

Aechmea bromeliifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aechmea bromeliifolia (Aechmea bromeliifolia)

Aechmea bromeliifolia és una espècie de planta bromélida, típica de vegetació de restingas d'un bioma ecosistema de la Mata Atlàntica. Creix en Brasil, a on es troba en la Amazònia, la Caatinga, el Tancat i la Mata Atlàntica, especialment en els estats de Bahia, Espírito Sant, Riu de Janeiro.[1]

Vista de la planta

Descripció

[editar | editar còdic]

Són epífitas, 60–80 (–90) cm d'alt en flor. Fulls 60–120 cm de llarc; baïnes elíptiques, 5–11 cm d'ample, sanceres (serrades apicalmente), pàlides en tricomas lepidotos densament enllaçats; làmines liguladas, 4.5–6.5 cm d'ample, acuminadas, serrades, densament café- a cinéreo-pubescentes, tricomas freqüentment coalescentes i formant una coberta membranácea fugaç. Escape erecto a nutante, 50–75 cm de llarc, lanoso, glabrescente, bràctees erectas a divergents, més llargues que els entrenudos, sanceres; inflorescència cilíndrica simple, erecta (nutante en frut), 6–10 cm de llarc, en més de 50 flors polísticas, cinéreo- a café pàlit-lanosa en la antesis, glabrescente, bràctees florals transversalmente deprimit-ovadas, 0.5 cm de llarc, truncades, densament lanosas en la antesis, flors sésiles fins a en pedicel de 4 mm de llarc; sépals 6–7 mm de llarc, connados fins a 2 mm de la seua llongitut, simètrics o llaugerament asimètrics, redonejats (retusos), lanosos; pétals groc-verdosos tornant-se negres.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aechmea bromeliifolia va ser descrita per (Rudge) Baker i publicat en Genera Plantarum 3(2): 664. 1883.[2]

Etimologia

Vore: Aechmea

bromeliifolia: epítet latino que significa "en fulls de Bromelia".

Varietats
  • Aechmea bromeliifolia var. angustispica Philcox 1974
  • Aechmea bromeliifolia var. albobracteata Philcox 1974
Sinonímia
  • Aechmea bromeliifolia var. albobracteata Philcox
  • Aechmea bromeliifolia var. angustispica Philcox
  • Aechmea bromeliifolia var. renaudii Mez
  • Aechmea bromeliifolia var. rubra M.B.Foster
  • Aechmea conspicuiarmata Baker
  • Aechmea ellipsoidea Rusby
  • Aechmea eriostachya Ule
  • Aechmea macroneottia Baker
  • Aechmea melanacantha de Vriese
  • Aechmea pulchra (Beer) Mez
  • Aechmea tinctoria (Mart.) Mez
  • Billbergia clavata Lindl.
  • Billbergia tinctoria (Mart.) Mart. ex Schult. & Schult.f.
  • Bromelia melanantha Ker Gawl.
  • Bromelia tinctoria Mart.
  • Eriostax glauca Raf.
  • Hoiriri bromeliifolia (Rudge) Kuntze
  • Macrochordion bromeliifolium (Rudge) Beer
  • Macrochordion lamarchei I.Morren ex Baker
  • Macrochordion macracanthum Regel
  • Macrochordion melananthum (Ker Gawl.) Beer
  • Macrochordion pulchrum Beer
  • Macrochordion strictum Beer
  • Macrochordion tinctorium (Mart.) de Vriese
  • Nidularium macracanthum (Regel) T.Durand & B.D.Jacks.
  • Tillandsia bromeliifolia Rudge
  • Tillandsia vestita Willd. ex Schult. & Schult.f.[3][4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Forzza, R.C.; Costa, A.; Siqueira Filho, J.A.; Martinelli, G.; Monteiro, R.F.; Sants-Silva, F.; Saraiva, D. P.; Paixão-Souza, B. 2013. Bromeliaceae in Llesta de Espécies dona Flora do Brasil. Jardim Botânico do Rio de Janeiro. (http://floradobrasil.jbrj.gov.br/jabot/floradobrasil/fb5771)
  2. ↑ 2,0 2,1 «Aechmea bromeliifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de març de 2013.
  3. ↑ En Catalogue of life
  4. ↑ Aechmea bromeliifolia en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  2. Dimitri, M. J. 1974. La flora arbòrea del Parq. Nac. Iguazú. An. Parq. Nac. 12: 1–179.
  3. Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  5. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  7. Holst, B. K. 1994. Checklist of Venezuelan Bromeliaceae with notes on species distribution by state and levels of endemism. Selbyana 15: 132–149.
  8. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parc nacional Noel Kempff Mercat, Bolívia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  9. Krömer, T. 1999. Checklist of Bolivian Bromeliaceae with notes on species distribution and levels of endemism. Selbyana 20(2): 201–223.
  10. Martínez Sales, I. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Regió de Calakmul, Campeche. Llistats Floríst. Mèxic 22: 1–55.
  11. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  12. Morales, J. F. & J. G. Cerén. 2009. Una nova combinació i nous registres en les Bromeliaceae del Salvador. Darwiniana 47(2): 344–348.
  13. Smith. 1955. Smithsonian Misc. Collect. 126(1): 177.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aechmea_bromeliifolia&oldid=577031»