Aeinautai

Els aeinautai (Plantilla:Lang-grc / Aeinautai, de aeí «sempre» i naûtai «navegants», «els que sempre naveguen») eren magistrats de Mileto. Quan tenien que deliberar sobre alguna cosa important relativa a la polis (Estat), passaven a bordo d'una embarcació i es feyen a la vés-l'apartant-se molt de les costes i permaneixien en alta mar fins que havien discutit la matèria i resolt lo que havia de fer-se. D'este us singular varen prendre el nom de enautas, acinautas, és dir, que estan sempre sobre la mar o en el mar.

Segons Plutarco, eren els caps d'una facció anomenada Ilitis, a causa de la seua riquea i, segons atres autors, Ilontí, pels numerosos barcos de que disponia. Els aeinautai varen derribar l'antiga monarquia en el VI.

Bibliografia

• Diccionari històric enciclopèdic, 1833
• Plutarco, Quaest. Gr. (32), Wachstmuth, Troben. Alterth.