Aesculus chinensis

Aesculus chinensis és una espècie d'arbust pertanyent a la família de les sapindáceas. És originària d'Àsia.

Descripció

Són arbreés que alcancen un tamany de 25 m d'altura, en les ramillas glabras o puberulentas a densament vellosas quan jóvens. En pecíol de 7-15 cm, de color gris; la làmina del full 5-7 (-9) folioladas; peciólulos 0,5-2,5 (-3) cm, de color gris; els folíols oblongo-lanceolados, oblongos, oblongo-oblanceolados, o oblongo-obovados, de 8-25 (-30) × 3-8.5 (-10.5) cm, glabros abaxialmente, tomentoso grisáceos en les venes (a voltes solament quan són jóvens), o ± uniformemente tomentoso grisáceos o cuneados vellosos, la base redonejada o llaugerament cordada, serrulado el marge o crenulado serrulado, l'àpiç abruptament acuminado; en venes laterals en 13-25 parelles. La inflorescència puberulenta o glabra, en pedúncul de 5-10 cm; en 5-10 flors. Les flors són fragants. Els pétals en número de 4, de color blanc, en taques grogues, subiguales. El frut és una càpsula de color marró groguenc, ovoide, globosa, obovoide o piriforme, de 3-4.5 cm. Llavors 1 o 2, marró, globosas o subglobosas, de 2-3.5 cm de diàmetro.

Distribució i hàbitat

Es troba en els boscs de frondoses, prop de les rieres en boscs alts i ombrosos, en boscs, xares, ales de les montanyes i tossals, barrancs, camins, també es cultiva, per baix de 2000 (-2300) m. Natives en Chongqing, Gansu, Guangdong, Guizhou, Henan, Hubei, Hunan, Jiangxi, Shaanxi, Sichuan, Yunnan i cultivada en Hebei, Henan, Jiangsu, Shaanxi, Shanxi i Zhejiang.^[1]

Taxonomia

Aesculus chinensis va ser descrita per Alexander von Bunge i publicat en Mémoires Presents a l'Académie Impériale dones Sciences de St.-Pétersbourg parell Divers Savans et lus dans ses Assemblées 2: 84, en l'any 1833.^[2]

Etimologia

Aesculus: nom genèric latino dau per Linneo en 1753 i 1754, a partir del Llatí antic aesculus, -i, el roure, lo que és sorprenent, encara que en els numerosos autors de l'antiguetat que ho varen usar, Plinio el Vell precisa en la seua Història naturalis (16, 11) que és un dels arbres que produïxen bellotes ("Glandem, quae proprie intellegitur, ferunt robur, quercus, aesculus, ..." -La bellota pròpiament dita ve del roure, del aesculus, ...) i, potser d'allí prové la confusió, puix les castanyes d'índia tenen un lluntà i superficial semblat en la bellotes per la seua pell dura i la seua carn ferma i groguenca.

chinensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en China.