Aesculus indica
Aesculus indica és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les sapindáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre atractiu que alcança un tamany d'uns 30 metros en una extensió d'al voltant de 12 metros. Resistix fins als -15 °C.[1] Té grans fulls que medixen de 10-20 cm de llarc per 2-6 cm d'ample. Les flors són hermafroditas (tenen òrguens masculins i femenins) i són polinizadas per les abellas. Està en flor de juny a juliol, i les llavors maduren en octubre.
Esta espècie és utilisada com planta ornamental, puix els arbres madurs formen un bell dosel redó.
Distribució
[editar | editar còdic]És comuna a lo llarc de les terres baixes del Himalaya, entre Cachemira i Nepal occidental a una altura d'entre 900 i 3.000 metros.[2] En les illes britàniques és popular en molts parcs i finques en les que es va presentar a mitan de el XIX. Es troba també en moltes parts dels EE. UU.[1] La recolecció comercial de les seues llavors per a la producció de farina sembla haver influït en la distribució natural d'esta espècie.
Usos
[editar | editar còdic]Les seues fulles s'utilisen com forraje per al ganado en parts del nort de la Índia. Les seues llavors se sequen i són mòltes en una farina amarga, cridada Tattawakher. L'amargura és creada per saponinas, per lo que cal tindre el conte de llavar la farina durant la seua preparació. La farina es mescla a sovint en la farina de blat per a fer chapatis (pa indi),[3] i també per a fer un halwa (dolç indi) i, a voltes se servix com un dalhia (papilla o gachas) durant periodos de dejuni.
S'utilisa en la medicina tradicional índia, per al tractament d'algunes malalties de la pell, el reumatisme, com astringente, acre i narcòtic. i en el consol dels maldecaps.[3]
Les seues fulles grans i les seues flors ho fa adequat per als grans bonsáis.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Aesculus indica va ser descrita per (Wall. ex Cambess.) Hook.f. i publicat en Botanical Magazine 85:, pl. 5117, en l'any 1859.[5]
- Etimologia
Aesculus: nom genèric latino dau per Linneo en 1753 i 1754, a partir del Llatí antic aesculus, -i, el roure, lo que és sorprenent, encara que en els numerosos autors de l'antiguetat que ho varen usar, Plinio el Vell precisa en la seua Història naturalis (16, 11) que és un dels arbres que produïxen bellotes ("Glandem, quae proprie intellegitur, ferunt robur, quercus, aesculus,..." -La bellota pròpiament dita ve del roure, del aesculus,...) i, potser d'allí prové la confusió, puix les castanyes d'índia tenen un lluntà i superficial semblat en la bellotes per la seua pell dura i la seua carn ferma i groguenca.
indica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en el Oceà Índic
- Sinonímia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Aesulus indica Fact Sheet ST-63 http://hort.ufl.edu/database/documents/pdf/tree_fact_sheets/aesinda.pdf
- ↑ Indian Journal of Traditional Knowledge. Vol. 8(2), April 2009, pp. 285-286. Ethnobotany of Indian horse chestnut (Aesculus indica) in Mandi district, http://nopr.niscair.res.in/bitstream/123456789/3963/1/ijtk%208(2)%20285-286.pdf
- ↑ 3,0 3,1 Plants and people of Nepal, By N. P. Manandhar, Sanjay Manandhar, Pg. 76
- ↑ «Ma-Ke Bonsai Care Guide for Aesculus indica». Ma-Ke Bonsai. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2011. Consultat el 2 de decembre de 2010.
- ↑ Aesculus indica en Tròpics
- ↑ Aesculus indica en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aesculus indica» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aesculus indica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.