Agalla
Les agallas, abogallas o cecidias són estructures de tipo tumoral induïdes per insectes i uns atres artròpodes, nematodos, fongos, bactèrias i virus.[1] Es tracta de la resposta del vegetal a la presència del paràsit en un creiximent anómal de teixit que intenta aïllar l'atac o infecció.[2] Este teixit de nova formació adquirix formes molt variades.[2]
En les agallas dels roures (Quercus robur i Quercus petraea), produïdes per himenòpters cinípidos, són curioses les generacions alternantes d'estos insectes.[3] En autumne Dryophanta folii, ágama o asexuada, posa els seus ous en els brots tendres i ulls produint les chicotetes agallas de hivern; la següent generació emergix en els mesos d'abril a maig. La forma sexuada del cinípido, Dryophanta taschenbergii femella, una volta fecundada, posa els seus ous en els fulls dels roures produint les agallas d'estiu, incubadores de la forma asexuada.[1]
Entre els productors més destacats de agallas en les plantes es troben:
- Insectes: avespes cinípidas, varis tipos de dípters (Cecidomyiidae i Tephritidae), pulgones, psílidos i corcons.[4]
- Fongos: Gymnosporangium.
- Bactèrias: Agrobacterium tumefaciens.[5]
- Virus.
- Plantes: Viscum.
Us comercial
[editar | editar còdic]Les espècies mediterrànees d'encino: Quercus infectoria d'Àsia Menor, Quercus lusitanica i Quercus faginea del Mediterràneu occidental, produïxen agallas esferoidals cridades gallaritas en Castella, per picadures d'himenòpters galígenos, Cynips galleae, en el cambium dels brots jóvens; en el comerç són usuals les agallas d'Alep, Basora, etc., que contenen de 60 a 70 % d'àcit tánico, 3 % d'àcit gálico i 2 % d'àcit elágico, utilisades com astringentes i hemostáticas. D'elles s'obté àcit gálico (per hidrólisis del tánico), molt utilisat en la fabricació de molts productes farmacèutics, aixina com per a la preparació de la tinta blava i/o negra.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Agallas de roure» (en és). Revista de Flores, Plantes, Jardineria, Paisagisme i Mig ambient. Consultat el 2020-10-29.
- ↑ 2,0 2,1 «Agallas vegetals» (en és). Investigació i Ciència. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2021. Consultat el 2020-10-29.
- ↑ «Insectes que induïxen la formació de agallas en les plantes: una fascinant interacció ecològica i evolutiva». entomologia.rediris.és. Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2011. Consultat el 2020-10-29.
- ↑ Volovnik, S. V. 2010. Weevils Lixinae (Coleoptera, Curculionidae) as Gall Formers // Entomological Review, Vol. 90, No. 5, pp. 585-590. doi:10.1134/S0013873810050052
- ↑ Anaya Lang, Ana Luisa (2003). Ecologia química, Mèxic: Plaça i Valdés, pp. 128-129. ISBN 970-722-113-5.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agalla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.