Anar al contingut

Agaritina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La agaritina és un compost químic natural pertanyent al grup de les hidrazinas, present principalment en els foncs del gènero Agaricus, inclós el champiñón comú (Agaricus bisporus).[1]

La agaritina és un derivat de la L-glutamina i constituïx un dels principals metabòlits secundaris de vàries espècies de Agaricus. La seua concentració pot variar depenent de l'espècie, les condicions de cultiu, l'almagasenament i el processament del fonc.[2]

Presència en els foncs

[editar | editar còdic]

La agaritina es troba de forma natural en diverses espècies del gènero Agaricus, sent especialment abundant en el champiñón comú (Agaricus bisporus). També ha segut detectada en atres espècies selvades i cultivades del mateix gènero.[3]

La seua concentració disminuïx durant l'almagasenament, la cocció i el processament dels foncs, per la seua degradació tèrmica i enzimàtica.[4]

Toxicitat

[editar | editar còdic]

Des de la década de 1970 la agaritina ha segut objecte d'investigacions degut a que alguns dels seus metabòlits varen mostrar activitat carcinógena i mutagénica en estudis realisats en animals de laboratori.[5]

No obstant, l'evidència disponible no ha demostrat de manera concloent que el consum habitual de champiñones represente un risc carcinógeno per als sers humans. Diverses agències de salut consideren que els beneficis nutricionals del consum de foncs superen els possibles riscs associats a l'exposició a la agaritina en una dieta normal.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Agaritine». PubChem. National Center for Biotechnology Information. Consultat el 23 de juliol de 2026.
  2. (1999).37(4)
    341–347.doi:10.1016/S0278-6915(99)00023-5.
  3. (2010).2(4)
    303–312.doi:10.1016/j.jff.2010.05.003.
  4. (1999).37(4)
    341–347.doi:10.1016/S0278-6915(99)00023-5.
  5. (1981).4
    69–86.
  6. «European Food Safety Authority». EFSA. Consultat el 23 de juliol de 2026.