Agave cocui
Agave cocui és una planta monocotiledónea, suculenta, de la família de les asparagáceas, de l'orde de les Liliales.
Descripció
[editar | editar còdic]El Agave Cocui es tracta d'un biotipo arrosetado, acaule o casi acaule en fulls de color vert clar fins a grisáceo, de corm subterràneu i fronda aérea, constituïda per un número promig de 20 a 30 fulls carnosas, lanceoladas o elíptic - lanceoladas de 6 a 9 dm, i uns 20 a 25 cm d'esgambi, en ápic ado en una espina cònica terminal i aguijones laterals. Inflorescència en un refillol únic, central de 2 a 4 m, el qual porta en la part superior, gran número d'arracades corimboides, que en conjunt mostren centenars de flors grogues de 3 a 5 cm. Frut capsular en numeroses llavors discales, asproses, negres. La planta té una altura mija (sense refillol) de 8 a 10 dm, un diàmetro al voltant d'1 m i un pes estimat de 30 a 60 kg quan adulta. El seu sistema radical està constituït per un eix central gros i un manojo de 15 a 20 raïls secundàries relativament grosses i extenses que permeten a la planta ancorar-se sobre variades classes de substrat, siga este rocós, esquistoso, arenenc o pols solc i captar humitat caiguda a la seua entorn, usualment se li observa aïllada d'atres agaves pero junta a atres espècies.
Usos
[editar | editar còdic]El Agave cocui és una planta coneguda des d'époques prehispánicas, els pobles originaris usaven els seus sucs per a rituals artesanals o domèstics. En les terres àrides i semiáridas dels estats Lara i Falcón (Veneçola) la colonisació europea va assimilar els usos del cocui usant les seues fibres per a la confecció dels fils. Per la seua banda, les pencas o pinyes s'utilisen despuix d'un procés de cocció en la que s'obté un most azucarado que és fermentat i després destilat per a la producció d'un aguardiente o Licor de cocuy. Pot menjar-se despuix de cuita, els seus pencas i "la pelona" que és la part central del agave horneado, té un suc molt dolç i empalagoso. La planta no ha deixat d'utilisar-se en major o menor grau des de llavors.
El Agave cocui té importància folklòrica i gran potencial comercial.
Distribució
[editar | editar còdic]És nativa de Veneçola,es troba repartida en parts de Colòmbia i Illes de Sotavent.
Denominació d'Orige Cocuy Pecayero
[editar | editar còdic]Despuix d'un esforç conjunt dels artesans i l'Universitat Francisco de Miranda, en l'any 2001 es conseguix la publicació de la norma Covenin 3662-cocuy Pecayero que otorga a la població de Pecaya en l'estat Falcón la primera Denominació d'Orige per a una beguda en Veneçola que en l'actualitat inclou a 8 artesans que baix els noms Lucerito, El meu Encabotament, Ángel Diví, Indi Sunure, Els Datires, Casa Vella, Caixa d'Aigua i Santa Lucía produïxen la primera alvançada de la denominació que contempla estàndars com l'us de sucres de la planta Agave cocui en no menys del 80% i un nivell alcohòlic de 50 graus per volum.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Agave cocui va ser descrit per William Trelease i publicat en Memoirs of the National Academy of Sciences 11: 19, t. 5–7. 1913.[1]
Agave: nom genèric que va ser donat a conéixer científicament en 1753 pel naturaliste suec Carlos Linneo, qui ho va prendre del grec Agavos. En la mitologia grega, Ágave era una ménade filla de Cadmo, rei de Tebas que, al front d'una flota de bacantes, va assessinar al seu fill Penteo, successor de Cadmo en el tro. La paraula agave aludix, puix, a alguna cosa admirable o noble.[2]
cocui: epítet latino que significa "de color vert obscur".[3]
- Agave cocui var. cucutensis Hummel
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Agave cocui». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 d'agost de 2013.
- ↑ García-Mendoza, A. J. (2012). Mèxic, país de magueyes. Suplement "La Jornada del camp". La Jornada, dissabte 18 de febrer de 2012, no. 53, p. 4. Versió electrònica: Artícul sobre els distints tipos de magueyes o mezcales o agaves
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Agave cocui». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 25 d'agost de 2013.
- ↑ Agave cocui en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
Leopoldo Taronger Briceño, Eréndira Granadillo i Miriam Díaz (2012). Fertilisació biològica i orgànica del Agave cocui (Trelease). Efecte de l'inoculació en fongos micorrízicos arbúsculares i l'aplicació d'abonaments orgànics fermentats sobre la productivitat. Editorial Acadèmica Espanyola (EAE), Número del Proyecte 12999; ISBN 978-3-659-02619-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Agave cocui.- Este artícul conté una traducció derivada de «Agave cocui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.