Agave salmiana
Plantilla:Referències adicionals
Agave salmiana, de nom comú maguey pulquero, manso o de montanya,[1] és una planta suculenta d'orige mexicà, a partir de que el seu suc es produïx la beguda alcohòlica cridada pulque. En una llengua del Carib, maguey era el nom que els natius donaven a les plantes de sábila o aloe; quan els espanyols varen arribar a les Antilles en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, varen conéixer de la planta i varen fer extensiu el nom a totes les atres de forma similar que varen trobar al seu pas per les Américas. Aixina va ser com més de 400 varietats de plantes amarilidáceas varen ser cridades magueyes. Tan sol en Mèxic creixen i prosperen a lo manco 136 espècies, 26 subespecies, 29 varietats i 7 formes de magueyes, des dels chicotets magueyes henequeneros les fibres dels quals varen utilisar els antics natius meso americans per a proveir-se de vestimenta i gran número d'utensilis, fins als jagantescs magueyes del altiplano mexicà que apleguen a alcançar tres metros d'altura i 10 metros de circumferència.
Història
[editar | editar còdic]A mitat de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, el naturaliste suec Carlos Linneo va nomenar als magueyes com agave o agaváceas, sense dubte perque va trobar en dites plantes una miqueta de "ilustre o admirable", precisament eixe és el significat de agave en la veu grecolatina agavus.CR
Els antics mexicans varen utilisar diverses formes per a obtindre el suc dels agaves o magueyes; una d'elles consistix en obrir el cor de la planta encara viva i partir-ho i raspar-ho per a que rezuma els sucs cristalins i viscosos. El sabor és dolç i llaugerament astringente, és una beguda refrescant i alimentícia pel seu contingut de sucre. Si se li deixa reposar inicia la fermentació de la beguda i el seu color canvia d'un color cristalí a un blanc lechoso en baix contingut alcohòlic. La beguda aixina obtinguda rep el nom de Pulque. En cantitats moderades el pulque és alimentici i estimulant, no obstant en cantitats majors pot causar els mateixos estralls que produïx qualsevol beguda en alcohol.
El pulque va ser la beguda més estimulant que varen conéixer els antics mexicans fins a abans de l'arribada dels espanyols. L'embriaguea entre els antics mexicans solia ser castigada fins a en la mort.
Els antics mexicas varen cridar en la seua llengua (náhuatl) al maguey com metl o mexcalmetl, és d'este últim nom d'a on prové el nom de Mezcal, una beguda en alta graduació alcohòlica que s'elabora a partir de la pinya o cor del maguey. No existixen indicis que permeten supondre que els antics natius mexicans conegueren el procés de destilació de la beguda, procés que es requerix per a aumentar la graduació d'alcohol, per lo que és segur que varen ser els espanyols els qui varen iniciar la destilació d'algunes varietats de maguey per a obtindre begudes en alta graduació.
És important dir que del cor del maguey torrat o cremat s'extrauen les pencas o trossos de maguey que són una llepolia per a chics i adults, estes pencas tatemadas i enmieladas pel suc del agave tenen un sabor dulzón i no es masteguen solament es chuplen, de la mateixa manera que els trossos de canya de sucre recent tallats.
Usos del maguey
[editar | editar còdic]El maguey té quatre usos principals: en elaboració de fibres textils, en l'elaboració de begudes alcohòliques, com a plantes ornamentals i en la gastronomia.
1.- En l'elaboració de fibres textils: des de l'época prehispánica en Mesoamérica es va utilisar el maguey per a confeccionar vestimentes per al poble ya que els nobles solien usar roba de cotó, elaborada a partir del cotó selvat que es podia obtindre. En l'actualitat existix una indústria ben posicionada que elabora penyores i gergues a partir del maguey i el henequén.
2.- En l'elaboració de begudes alcohòliques: destaquen les indústries productores de tequila i mezcal, aun cuando a nivell artesanal es produïxen el sotol, el bacanora i el pulque. Junt al tequila, cridada la beguda nacional de Mèxic s'ha desenrollat una infraestructura de tals #alcanç que aplega fins al menjador, centenars de receptes del folclore mexicà i de l'alta cuina duen com a ingredient esta beguda.
3.- Plantes ornamentals, l'utilisació de plantes de maguey o agave per a engalanar jardins està molt estés en el món, lo mateixa s'utilisen en grans residències que en humils cases i este us que se li dona a la planta és en el que es poden apreciar totes les seues varietats, des de les molt conegudes fins a les exòtiques.
4.-Gastronomia, s'usa per a elaborar El mixiote o mexiote (del náhuatl metl 'maguey' i xiotl 'película de la penca') és un platillo típic de Mèxic, consistent en carn enchilada cuita al vapor, envolta en una película que es desprén de la penca del maguey pulquero (Agave salmiana).
Taxonomia
[editar | editar còdic]El Agave salmiana va ser descrit per Otto ex Salm-Dyck i publicat en Bonplandia 7: 88. 1859.[2]
Agave: nom genèric que va ser donat a conéixer científicament en 1753 pel naturaliste suec Carlos Linneo, qui ho va prendre del grec Agavos. En la mitologia grega, Ágave era una ménade filla de Cadmo, rei de Tebas que, al front d'una flota de bacantes, va assessinar al seu fill Penteo, successor de Cadmo en el tro. La paraula agave aludix, puix, a alguna cosa admirable o noble.[3]
salmiana: epítet
- Varietats
- Agave salmiana var. angustifolia A.Berger
- Agave salmiana subsp. crassispina (Trel.) Gentry
- Agave salmiana var. ferox (K.Koch) Gentry - Agave feroç o Maguey manso o Tlacamel.
- Agave salmiana subsp. salmiana
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Agave (Agave) salmiana». Enciclovida. Conabio. Consultat el 23 de març de 2020.
- ↑ «Agave salmiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 d'agost de 2013.
- ↑ García-Mendoza, A. J. (2012). Mèxic, país de magueyes. Suplement "La Jornada del camp". La Jornada, dissabte 18 de febrer de 2012, no. 53, p. 4. Versió electrònica: Artícul sobre els distints tipos de magueyes o mezcales o agaves
- ↑ «Agave salmiana». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 26 d'agost de 2013.
- ↑ Agave salmiana en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Gentry, H. S. 1982. Agaves Cont. N. Amer. i–xiv, 1–670. The University of Arizona Press, Tucson.
- Tequila tradició i destí. Per Enrique Martínez Llima. Editorial Revimundo (1999)
- De Mèxic al món. Editor María Luisa Sabau García.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Mezcal
- El pulque
- El mezcal
- El tequila
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agave salmiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.