Agent espumante
Un agent espumógeno és una substància química en propietats surfactantes (tensoactivo) que quan es troba present en menudes dosis en una dissolució facilita la generació de bromera. En el món de la indústria alimentària solen ser substàncies en un còdic I que va des del 990 fins al 999 que s'ampren com aditius. O inclús milloren les propietats d'estabilitat dels coloides inhibint la coalescencia de les bombetes.[1] Aquella substància que posseïxca propietats contràries, és dir que capaç d'eliminar la bromera, es denomina agent antiespumógeno. La bromera se sol produir durant els processos de mesclat de líquits. Existix un segon grup d'agents espumentes que consistixen en composts químics que, per mig de reacció química o descomposició, aporten un gas que s'absorbix pel mig reactant generant bromera.[2] Este tipo d'agents s'ampra, per eixemple, en l'indústria metalúrgica generant bromera metàliques.
Espumantes
[editar | editar còdic]En l'indústria de detergents es troba a sovint el lauril éter sulfat sòdic baixe l'abreviatura SLES molt amprat en l'elaboració de sabons, cremes d'afaitar, pasta dentífrico i champú. Algunes evidències mostren que el SLES pot causar irritament en la pell.[3][4] De la mateixa forma el lauril sulfat de sodi (abreviat SLS) que és un agent surfactante aniónico amprat en una varietat de formulació. A pesar de tot posseïx algunes propietats irritantes per a la pell.[5][6] El lauril sulfat amònic (abreviat com ALS) que és amprat com a detergent sustituyente del SLES posseint una molt bona solubilidad en aigua freda, ademés de posseir una bona compatibilitat en la pell. Atres agents espumógenos clàssics són mescles de glicerina i aigua que s'ampren en la fabricació de refrescs, de la mateixa forma en cuina s'ampra de forma clàssica les clares d'ou.[7] També el àcit bórico s'usa com espumógeno[8]en l'indústria de la ceràmica i la celulosa
Des del punt de vista químic, un dels espumógenos més reconeguts des d'antic, són les rents que fermenten en presència d'aigua produint diòxit de carbono (CO2) que acaba produint les bombetes i textura esponjosa final.[2] Un atre agent espumógeno corrent és bicarbonato sòdic que en ser calfat produïx diòxit de carbono i vapor d'aigua. De la mateixa forma sulfat magnésico heptahidratado (epsomita o MgSO4·7H2O) que als 70ªC llibera la seua molècula d'aigua en forma de vapor. S'ampra a altes temperatures com a agent espumógeno el Hidrur de titani (TiH2).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1972, 31, 612IUPAC Compendium of Chemical Terminology 2nd Edition (1997)
- ↑ 2,0 2,1 James L. Throne, (2004), Thermoplastic foam extrusion: an Introduction, Hanser Verlag, pág. 13
- ↑ Magnusson B, Gilje O(1973).Acta Derm. Venereol..53(2)
- 136–40.
- ↑ Van Haute N, Dooms-Goossens AContact Derm..9(2)
- 169.doi:10.1111/j.1600-0536.1983.tb04348.x.
- ↑ Agner T(1991).Acta Derm. Venereol..71(4)
- 296–300.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Darcy S O'Neil , (2010), Fix the Pumps, Routledge, pág. 23
- ↑ "Estudi de l'efecte de la concentració d'àcit bórico en la bromera de celulosa", per M.A. Romero-López, M.A. Martín-Martínez, i J.A. Martín-Martínez (2016)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agente espumante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.