Agricultura en Segart
Agricultura en Segart, l'economia de Segart sempre ha tingut a l'agricultura com un dels seus principals eixos econòmics junt a la mineria. Durant els anys d'existència de la població ha tingut que evolucionar per a cultivar productes en major demanda en el mercat i aixina poder subsistir. Per tant esta evolució ha permés que uns cultius es mantingues i uns atres desapareguen.
L'aprofitament de la terra en la seua superfície en 1968 era el següent:[1]
Superfície total 662 Ha
Regadiu
- Superfície: 8,27 Ha
Seca
- Superfície: 285,82 Ha
Monte
- Superfície: 348,87 Ha
Atres usos
- Superfície: 19,04 Ha
En l'incendi de 1979 i els preus de venda dels cítrics la superfície de mont i de regadiu respectivament ha descendit de forma notable.
En 1968 el número d'explotacions agràries segons la seua superfície eren els següents:[1]
En 1850 Madoz[2] relata en la seua llista de productes agrícoles aliments que ya han deixat de cultivar-se o de ser modificats per al consum humà com el blat, la dacsa, les figues i els llegums. La figa seca de Segart tenia tanta acceptació que el terme municipal estava ple d'edificis que servien per a secar els i alguns d'ells encara de poden vore en les ales de la població propenques al cementeri.
En 1982 la població agrícola de dret en Segart era de 20 persones, de les quals 4 eren propietaris i 16 treballaven por cuenta ajena.[3]
Cultius de Regadiu
[editar | editar còdic]L'evolució dels cultius de regadiu entre 1931 i 1988 ha segut d'un descens del 10%. En 1931 hi havia 5 Ha de regadiu en Segart ascendint fins a 7,5 Ha en 1961, lo que feya un aument del 150% respecte a l'any 1931 pero en 1988 solament hi havia 7 Ha de regadiu per lo que la relació percentual era del 93% con relación a l'any 1961 i del 140% en l'any 1931.[4]
La Font del Llavaner solament regava 7,10 Ha de terrats plantats, en 1968, de tarongers, limoneros i nispereros.[1] Les 1,17 Ha restants es classifica com "regadiu elevat"[1] i es deuria repartir entre la Font de Sant Josep i la Font de Jaume. Esta era la situació màxima de superfície de regadiu documentada pero actualment hi ha hagut una reculada en eixa sifra perque els terrenys que regava la Font de Sant Josep i la Font de Jaume no estan en producció i molts camps de l'àrea de la Font del Llavaner han segut deixats a la seua sòrt.
En 1968 els cultius de seca eren els següents:[1]
Agres
- Extensió: 3,81 Ha
- Proporció: 46,8%
Uns atres frutales
- Extensió: 3,89 Ha
- Proporció: 46,7%
En esta secció podem incloure els nyispros. Entre 180 i 984 no hi ha hagut una plantació regular en Segart d'estos frutales i s'ha mantingut en 15 el número d'arbres disseminats de nispereros. La producció de nyispros en Segart ha segut la següent: en 1980 es varen produir 200 kg, en 1982 varen ser 225 i en 1984 varen ser 300 kg.[3]
Horta
- Extensió: 0,57 Ha
- Proporció: 6,3%
Cultius de Seca
[editar | editar còdic]
En 1968 els cultius de seca eren els següents:[1]
Algarrobo
- Extensió: 211,97 Ha
- Proporció: 74,1%
Vinya
- Extensió: 9,00 Ha
- Proporció: 3,1%
La producció de vi[5] va començar en el XVIII[6] en una producció d'1.200 Hm en 1792[7] pero a finals de el XIX va començar el seu decliu quan solament en 1884[8] va poder produir 100 Hm pero Pascual Madoz[2] encara seguix incloent en 1850 al vi com un producte dels camps de la població i. El cultiu de la vinya es va tornar residual ya que solament queda actualment una explotació abandonada en tot el terme de Segart pero en la cooperativa agrícola 'Sant Josep', fundada a principis de el XX, encara es manté un trull o lloc per a chafar els raïms per lo encara existien cooperativistas en producció de vi.
Olivera
- Extensió: 53,30 Ha
- Proporció: 18,7%
Armelers i atres fruts
- Extensió: 8,78 Ha
- Proporció: 3,1%
atres
- Extensió: 2,77 Ha
- Proporció: 1,0%
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapuchal - ↑ 2,0 2,1 Madoz Ibáñez, Pascual, Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit, 1846-1850
- ↑ 3,0 3,1 Martínez Villaplana, J. M., El nyispro i la seua comercialisació en el Camp de Morvedre, Caixa d'Aforros de Sagunt, Sagunt, 1986
- ↑ Gallego Bono, Juan R, Un desenvolupament peculiar: El Camp de Morvedre, Braçal n.º 4, Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 1991
- ↑ Piqueras, Juan, El vi de Sagunt i vall del Palancia, Braçal n.º 3, Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 1990
- ↑ En les senyes referents a 1630 no apareix cap senya sobre Segart
- ↑ de Cavanilles, Antonio José, Observacions sobre l'Història Natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Reyno de Valéncia, Madrit, Imprenta Real, 1795
- ↑ Almiñana, Indicador vitícola. Corresponent a les províncies d'Alacant, Albacete, Castelló de la Plana i comarques més importants de Valéncia i Múrcia, Castelló, 1888
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura en Segart» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.