Aigua de cristalisació

Archiu:H-bondingFeSO47aq.tif

Aigua de cristalisació

El aigua de cristalisació és el aigua que es troba dins de les rets dels cristalés pero que no es troba unida de manera covalente a cap molècula o ion. És un terme arcaic que precedix a la química inorgànica estructural moderna, i que prové d'una época en la que les relacions entre fòrmula mínima i estructura eren poc compreses. No obstant, el terme ha permaneixcut en el temps, i quan s'ampra de manera precisa pot resultar molt útil.

Obtenció

Al cristalizarse a partir d'aigua o solvents que la contenen, molts composts químics incorporen aigua en la seua ret cristalina.

Descripció

Quan s'usa el terme en el seu sentit clàssic, el aigua de cristalisació es referix a l'aigua que es troba en la ret cristalina d'un complex metàlic, pero que no s'haja unida directament al ion metàlic. A pesar d'això, dita aigua de cristalisació deu interaccionar en atres àtoms i ions perque d'una atra manera no estaria inclosa dins de la ret cristalina. Si es considera el cas del clorur de níquel (II) hexahidratado (NiCl₂·(H₂O)₆). En examinar la seua estructura molecular queda evident que el cristal consistix de subunidades de [trans-NiCl₂(H₂O)₄] que estan unides entre sí i a dos molècules aïllades d'H₂O. D'esta manera, un terç del total de molècules d'aigua en el cristal no estan unides directament al Ni²⁺, i són les que constituïxen l'aigua de cristalisació.

A diferència de les sales inorgàniques, les proteïnas cristalizan en cantitats inusualment grans d'aigua en la ret cristalina. Continguts de fins a un 50 % d'aigua no són infreqüents. La capa d'hidratació estesa és la que permet als cristalógrafos de proteïnes justificar que la conformació en el cristal no és molt diferent a la conformació lliure que la proteïna adopta en solució.