Aigua regio
El aigua regio (del llatí aqua regio, 'aigua regio') és una dissolució altament corroent i fumante, de color groc, formada per la mescla d'àcit nítric concentrat i àcit clorhídric concentrat, en una proporció d'una a tres parts en volum.[1]
És una de les poques mesclas capaces de dissoldre el or, el platí i el restant dels metals. Va ser cridada d'eixa forma perque pot dissoldre aquells cridats metals regio, reals, o metals nobles. És utilisada en alguns procediments analítics. L'aigua regio no és molt estable, per lo que deu ser preparada just abans de ser utilisada.
Coordinació i desplaçament de l'equilibri
[editar | editar còdic]Encara que l'aigua regio dissol dits metals, cap dels seus àcit constituents pot fer-ho per sí solament. L'àcit nítric és un potent oxidant que pot dissoldre una cantitat minúscula (pràcticament indetectable) d'or, formant ions d'or. L'àcit clorhídric, per la seua banda, proporciona ions de clorur, que coordina als ions d'or, desplaçant l'or en l'equilibri. Açò permet que seguixca oxidándose l'or, per lo que l'or acaba dissolent-se.
L'aigua regio és un dissolvent poderós per l'efecte combinat dels ions H+, NO3-, i Cl- en dissolució (l'oxidació es favorix per la capacitat complejante del ion Cl-[2]). Els tres ions reaccionen en els àtoms de l'or, per eixemple, per a formar aigua, diòxit de nitrogen i el ion complex estable tetracloroaurato (III) (AuCl4-), que permaneix en dissolució.[1]
Història
[editar | editar còdic]L'àcit clorhídric va ser descobert al voltant de l'any 800 pel alquimiste persa Jabir ibn Hayyan (Geber), per la mescla de la ix comú en vitriolo (àcit sulfúric).
L'alquimiste alemà Andreas Libau (1549-1616), conegut pel nom latinizado de Libavius, va publicar el llibre Alquímia en 1597, en el qual, aparte de descriure els guanys medievals en alquímia, descriu per primera volta el procés d'elaboració de l'aigua regio.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Agua regia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.