Anar al contingut

Ajmenu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ajmenu

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Ajmenu, temple commemoratiu de Tutmosis III vist des del denominat pati del Imperi Mig.
Ajmenu (Festival Hall of Thutmose III) en el Recint de Amón-Ra. Complex de temples de Karnak.

Plantilla:JeroglíficEl Ajmenu o Temple de les Festes de Tutmosis III, va anar un temple commemoratiu manat construir per Tutmosis III en l'any 23 del seu regnat i terminat 7 anys més vesprada en el recint de Amón-Ra del complex de temples de Karnak per a commemorar la festa Heb Sigau, que simbolisava la renaixença o la renovació de la força física i l'energia sobrenatural del faraó.

Normalment es traduïx com "el més gloriós dels monuments", pero també és una traducció alternativa la de "monument a l'esperit vivent" lloc que aj pot significar "gloriós o beneït esperit vivent" (per eixemple, Aj-en-atón es traduïx a sovint com "l'esperit vivent del Atón").

Està situat en l'extrem oriental de la via procesional precedit pel denominat pati del Imperi Mig. De forma rectangular, encara que va ser construït originalment per a celebrar el jubileu (Heb-Sigau) de Tutmosis III, posteriorment també va ser utilisat en la festa anual de Opet.

Disposició del temple

[editar | editar còdic]
Columnes i sostre de la Gran Sala de la festa Heb Sigau.

L'entrada original a l'edifici s'efectuava per una porta flanquejada per dos columnes poligonales de setze costats i dos colóss osiríacos del faraó, pel cantó surest del pati del Regne Mig i no per l'eix principal oest-este. S'alcança un llarc corredor, decorat el seu costat nort per escenes del jubileu real, que comunica en nou chicotetes cambres que servien d'almagasens a on es conservaven les ofrenes i l'equipament ritual del sacerdoci. En els seus murs apareixen tallats relleus que representen lo que devia contindre cada sala: pa, gots rituals, va vindre.

Cap al nort de l'entrada existix un chicotet vestíbul i una chicoteta sala coneguda com la "Capella dels Antepassats" a on es trobava la famosa Llista Real de Karnak[1] a on apareix una selecció de 61 reis assentats anteriors a Tutmosis III que els fa ofrenes votivas, començant per Esnefru, de la Dinastia IV del Regne Antic.

També cap al nort, s'alcança la "Gran Sala del aj" de 44 m d'ample X 16 m de llarc, que està composta de 32 pilars i dos files internes de 10 columnes. Les columnes soporten el sostre de la nau central que està més alt que el subjectat pels pilars, lo que permet penetrar la llum. Les columnes són úniques en l'arquitectura egipcíaca, s'estretixen en la seua base i estan pintades d'un roig del color de la fusta per a que semblen com si foren els postes de fusta que subjecten una vela d'una immensa tenda de campanya convertida en un gran santuari en sostre pintat de blau i esguitat d'estreles dorades.[2]

Més al nort de la Gran Sala, tres capelles que estan decorades en escenes rituals, ofrenes i processons, com les de les estàtues reals. En un corredor apareix el rei fent ofrenes a un Amón itifálico.

Una porta lateral dona accés a una sala en huit columnes dedicades a Sokar, el deu del món subterràneu.[3]

En la zona noreste del temple es troba la sala denominada el Jardí botànic de Tutmosis III a on en les seues parets estan representades flora i fauna exòtica que el va observar, sobretot en les seues campanyes militars de Síria i Palestina. Des d'esta sala, adornada en quatre columnes papiriformes, s'accedia al Sancta Sanctorum del Ajmenu. En les parets d'esta sala hi havia huit casetes, cada u en una estàtua, possiblement de l'Enéada tebana. Una atra caseta més gran es reservava per al naos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Els blocs de la Llista Real varen ser desmantellats en 1843 i varen ser duts a França, a on ara es troben en el Museu del Louvre. En esta sala, no obstant s'han recolocado reproduccions dels originals.
  2. Kemp, Barry J. (1996). L'Antic Egipte. Anatomia d'una civilisació, Barcelona: Crítica, pp. 258. ISBN 84-7423-775-0.
  3. * (2006) Karnak: Evolution of a Temple, Oxford: Routledge, p. 71. ISBN 0-415-40487-8.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Weeks, Kent R. (2006). Els tesors de Luxor i la Vall dels Reis, Madrit: Libsa, pp. 96-97. ISBN 84-662-1294-9.


Referències

[editar | editar còdic]