Alógenes

Erro al crear miniatura:

Ubicació del lloc arqueològic Nag Hammadi, a on es va trobar (entre uns atres) el text del Alógenes.

Artícul principal → Manuscrits de Nag Hammadi.

Es denomina Alógenes (ἀλλογενὴς) al tercer tractat del còdex 11 de Nag Hammadi (NHC 11.45-69). Forma part dels evangelios apócrifos de la raigambre gnóstica.

Alógenes significa ‘d'una atra raça, estranger’ (lliteralment al-lo: ‘un atre, distint’, i genēs: ‘raça, família, nació’). Esta és la còpia supervivent principal, encara que hi ha moltes llínees perdudes. També sobreviu un fragment chicotet en el còdex Tchacos, que es va descobrir recentment, que pot ser útil per a omplir alguns estanys.

Text

El text és un apocalipsis que tracta de les ‘revelacions’ que supostament va rebre l'estranger Alógenes de part de sers divins gnósticos. Alógenes descriu cóm va superar la por i l'ignorança, i va ascendir a l'esfera esotèrica del Deu dels Gnósticos. El tractat es dividix en dos parts. La primera consistix en sis (o cinc) revelacions de Youel. La segona part descriu una visió apocalíptica, explicada per ents divins. Al final el vident rep les sòlides instruccions per a escriure un llibre sobre lo vist i oït.

Història

Este tractat pertany a una corrent gnóstica desenrollada provablement en Occident despuix del 220 ec, ya que és desconeguda pels pares de l'Iglésia cristiana San Ireneo i Hipólito, els qui varen combatre el gnosticisme.

L'original grec va ser compost de manera verosímil en alguna part del Mediterràneu oriental, potser Aleixandria, cap a l'any 240, per a acabar després en Roma a mitan de el III, a on va ser llegit i confrontat en l'escola de Plotino. D'ahí la seua importància per a el història del gnosticisme i del platonisme. Cap a l'any 300, Porfirio, en el seu Vida de Plotino, declara que el filòsof va deprendre sobre alguns gnósticos que varen produir texts apocalípticos: Zoroastro, Zostriano, Nicoteo, Mesos i uns atres. La major part dels especialistes pensen que els tractats Alógenes i Zostriano (trobats en el còdex de Nag Hammadi, NH 11.3 i 8.1) deuen identificar-se en les revelacions mencionades per Porfirio.