Al-Hasa
Al-Hasa, també Al-Ahsa, Al-Hassa, o El Hasa (àrap الأحساء, localment al-Hasā, Plantilla:Lang-tr) és una ciutat ubicada en el gran oasis de la regió oriental d'Aràbia Saudita (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>), considerat el major del món, situat a 60 km del golf Pèrsic. Va ser una de les principals ciutats de el XI i dona el seu nom a la Governació del-Hasa, la major de la Província Oriental (Aràbia Saudita).
Història
[editar | editar còdic]Des de temps de l'Aràbia preislámica fins a 1521 la regió era coneguda com Bahráin o Hasa i Qatif, per les dos més famoses ciutats de la regió.
Al-Hasa va ser habitada des de temps prehistòrics. En el 899 la regió es trobava baix el control del líder qaramita Al-Jannabi, declarant-se independent del Califato Abasí de Bagdad. La seua capital era Al-Mu'miniya, propenca a l'actual Hofuf.
En 1077 el govern qaramita en Al-Hasa va ser derrocat pels Uyuníes caent després baix l'autoritat de la dinastia bahrainí dels Usfuríes, recolzats pels seus familiars els Yabríes, convertint-se en un dels poders més formidables de la regió i reprenent les illes de Baréin ocupades pels príncips d'Ormuz. L'últim rei de la dinastia yabrí seria Muqrin ibn Zamil.
En 1521 l'imperi portugués va conquistar les illes de Bahráin de mans de Zamil, qui va caure en combat.
Els Yabríes varen intentar mantindre la seua posició en el territori continental front als otomans i la seua tribu aliada, els Muntafiq.
En 1550 Al-Hasa i la propenca Qatif varen passar a la sobirania del Imperi otomà baix la égida de Suleimán I. Al-Hasa havia segut incorporada formalment com eyalet, la divisió de major jerarquia en l'organisació territorial de l'Imperi otomà pero era en els fets només un estat vassall de l'Imperi.
En 1670 els otomans varen ser expulsat del-Hasa i la regió va passar a ser controlada per la tribu Banu Jálid.
En 1795 Al-Hasa i Qatif varen ser incorporats al primer estat saudita dels wahhabitas, pero va ser reincorporat a l'imperi en 1818 despuix de l'invasió ordenada per Mehmet Alí encara que els líders del clan Banu Jálid varen ser reconeguts com a governants de la regió fins a 1830, quan l'Emirat de Néyed, el segon estat saudita, reconquistó el territori.
El govern otomà va ser restaurat en 1871 i Al-Hasa va ser incorporat a la província de Bagdad i despuix de la seua divisió en 1875 a la de Basora.
En 1913 Ibn Saúd, primer rei d'Aràbia Saudita, va anexar Al-Hasa i Qatif als seus dominis del Néyed. En 1938 es varen descobrir depòsits de petròleu en la rodalia de Dammam, lo que va resultar en la ràpida modernisació de la regió.
Actualment Al-Hasa conta en aeroport, dos escoles internacionals i dos universitats. Les principals activitats econòmiques són la producció de petròleu, l'agricultura (arròs, dacsa, cítrics, palmes) i la ganaderia (aus, ovelles, cabres i camellos).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Wheatley, Paul, The plaus where men pray together: cities in Islamic lands, seventh through the tenth centuries, University of Chicago Press, 2001
- Al-Juhany, Uwidah Metaireek, Najd before the Salafi reform movement: social, political and religious conditions during the three centuries preceding the rise of the Saudi state, Ithaca Press, Londres, 2002
- Long, David, Culture and Customs of Saudi Aràbia (Culture and Customs of the Middle East), Greenwood Press, Westport, 2005
- J. D. Fage, The Cambridge History of Africa: from 1050 to 1600, Cambridge University Press, 1977
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Al-Hasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.