Al-Usba Al-Andalusiyya

Al-Usba al-Andalusiyya (العصبة الأندلسية, Lliga Andalusí), a voltes citada com el Círcul Andalusí de Sant Pablo, va ser una agrupació lliterària i cultural formada per escritors àraps emigrats en Llatinoamèrica. Va ser fundada en Sao Paulo, Brasil, en 1932, i està considerada com una de les principals manifestacions del Mahyar en Sudamérica. De 1933 a 1953, va editar i va publicar la revista lliterària al-Usbua.

Creació i característiques

A principis d'el XX, la creixent inestabilitat d'algunes regions d'Orient Mig va provocar importants ones migratòries de la població àrap cap a Europa i Amèrica. Un dels colectius que més es varen vore afectats per esta diàspora varen ser els siri-libanesos. Molts d'ells varen optar per traslladar-se al continent americà, ya fora al Nort o al Sur, atrets per les promeses de millors oportunitats per a escomençar una nova vida més prospera. Per este motiu, es varen crear importants comunitats de siri-libanesos en països com els EE. UU., Argentina o Brasil, lo que va propiciar que no es veren del tot forçats a abandonar la seua llengua i la seua cultura.

Este panorama va permetre a un nutrit grup d'intelectuals i escritors continuar en els seus treballs en l'estranger a través de la producció d'obres en àrap i, en alguns casos, en la llengua del país d'acolliment. En l'àmbit de l'història de la lliteratura àrap, es coneix a este fenomen com mahyar, o lliteratura de l'exili.

Estos autors varen tendir en freqüència a unir-se en moviments o associacions, en publicacions pròpies i estils lliteraris propencs. En el cas dels EE. UU., per eixemple, trobaríem l'associació Al-Rabita al-Qalamiyya i, en Argentina, a Al-Rabitat Al-Adabia. En Llatinoamèrica, esta tendència no va estar tan accentuada com en el Nort. Per lo general, no varen existir grans associacions aglutinadoras, els membres de les quals es caracterisaren per un ideari comú i un estil i una temàtica unidireccionals. No obstant, varen sorgir algunes excepcions de menor entitat. Una de les més rellevants va ser al-Usba al-Andalusiyya (La Lliga Andalusí), fundada en Sao Paulo, Brasil, en 1932. El major impulsor per a la creació d'esta associació va ser el poeta libanés Fawzi al-Ma’luf, malnomenat "el Rimbaud àrap" pels seus colegues. A ell pronte se li unixen atres autors, com Elias Farhat, Habib Masud o Rachid Salim Juri. El seu principal mig de difusió poètica i ideològica va ser la revista al-Usbua, editada ent els anys 1933 i 1953.

A pesar de la seua considerable importància, al-Usba al-Andalusiyya tampoc va conseguir igualar el grau d'uniformitat que varen alcançar els membres d'associacions com Al-Rabita al-Qalamiyya. No obstant, existixen algunes característiques que podríem considerar comunes a tots ells. Generalment, els autors pertanyents a esta associació varen estar menys politisats que els seus compatriotes en Norteamérica, encara que varen compartir les seues aspiracions i preocupacions en temes especialment sensibles, com l'independència dels països àraps o la creació de l'estat d'Israel. D'igual forma, la càrrega metafísica de les seues obres acostumava a ser prou menor. Les seues prioritats varen estar més enfocades en l'estètica i en la preservació de la llengua i la cultura àraps entre les comunitats d'emigrats. Varen apostar per l'us d'un llenguage clàssic i poc innovador, molt influït per la forma i la temàtica de la poesia medieval andalusí, i pràcticament varen rebujar tota influència de les tendències lliteràries en voga en els països d'acolliment

Per lo que es referix als temes dels seus treballs, estos podrien considerar-se com típicament del mahyar. Per citar alguns eixemples, predomina el tractament de les experiències personals, l'expressió del dolor social i colectiu, l'enyor pel recort del país d'orige i el ensalzamiento de la purea de lo natural front a la corrupció de l'home. La forma d'abordar estes matèries tampoc resulta especialment homogénea i depén de l'estil particular de cada autor. Aixina, en el cas de Fawzi al-Ma’luf, trobaríem un major joc llingüístic en detriment de la profunditat del mensage; pel contrari, la poesia de Farhat és més filosòfica i moralista, prou en la llínea de Jalil Gibran .

El fet de no haver segut un moviment uniforme dificulta concretar quí varen pertànyer a ell. Alguns poetes, per la seua activa participació en l'associació i per la seua habitual colaboració en la revista, no presenten cap gènero de dubtes. Seria el cas, per eixemple, dels ya mencionats Farhat i al-Ma’luf. En uns atres, la classificació no resulta tan clara, especialment per a aquells que no residien en Brasil. Alguns tan sol publicaven esporàdicament en al-Usbat o simplement compartien algunes afinitats lliteràries en els integrants. No obstant, l'únic nexe d'unió realment sòlit entre tots ells era la seua situació de poetes àraps en l'exili. Entre ells, per eixemple, trobaríem als germans Zaki i Elias Qunsul.

Alguns membres destacats

• Fawzi al-Ma’luf
• Safik al-Ma’luf
• Elias Farhat
• Habib Masud
• Dawid Shakim
• Zaki Qunsul
• Elias Qunsul
• Rachid Salim Juri al-Qarawi