Alabanda
Alabanda (en grec, Αλαβάνδα, també cridada hê Alabanda, ta Alabanda, Alabandeus, Alabandensis, Alabandenus o Antioquía dels Crisaorianos) va ser una antiga ciutat de Caria, Anatolia, i estava situada a on ara s'alça Doğanyurt (cridada també Araphisar), província de Aydın, en la part asiàtica de Turquia.
Descripció
[editar | editar còdic]La ciutat està situada en mig de dos elevació. La zona és famosa per la seua marbre obscur i les seues pedres precioses les almanditas, que semblen granates. Segons Esteban de Bizancio existien dos ciutats de nom Alabanda (Antioquía de los Crisaorianos) en Caria, pero cap atra font ho confirma. Afig que una d'elles en algun moment va rebre el nom de Antioquía.[1] Segons Getzel M. Cohen, de l'existència d'esta Antioquía, esta segona Alabanda, existixen evidències epigràfiques.[2]
Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per el héroe cario Alabandus. En idioma cario el nom és una combinació de térmens que s'utilisen per al cavall (ala) i la victòria (banda). Al principi del periodo seléucida la ciutat formava part de la lliga crisaórica, una federació de ciutats vinculades per interessos econòmics i defensius, i potser inclús per llaços ètnics.[3] La ciutat va canviar de nom per Antioquía dels Crisaorianos, en honor del rei seléucida Antíoco III Megues, que va mantindre la pau en la ciutat. Va ser conquistada per Filipo V de Macedònia en el 201 a. C. El seu nom va tornar a ser Alabanda despuix de la derrota seléucida en la batalla de Magnesia del 190 a. C. Els romans l'ocuparien poc despuix durant un breu periodo de temps.
En l'any 40 a. C., el rebel Quint Labieno al front d'un eixèrcit partixc va prendre la ciutat. En acabant de que la guarnició de Labieno fora massacrada pels habitants de la ciutat, l'eixèrcit partixc va saquejar els seus tesors. Durant l'Imperi Romà, la ciutat es va convertir en un conventus[4] i Estrabón parla de la seua reputació d'alt nivell de vida i de la seua decadència. La ciutat falcava les seues pròpies monedes fins a mediats de el III. Durant l'Imperi bizantí, la ciutat va ser sèu episcopal com Diòcesis de Alabanda. Es coneix la llista de bisbes que es varen succeir entre el 451 i el 879. Alabanda es va mantindre com sèu titular de l'Iglésia catòlica (Dioecesis Alabandensis). Esta sèu està vacant des de 1968.[5]
Oriunts de Alabanda eren els dos germans oradors, Hierocles i Menecles.[6] També eren d'esta ciutat els retòrics Apolonio Malaco i Apolonio Molón,[6] discípuls de Menecles.[7]
Les ruïnes de Alabanda, que es troben a huit quilómetros a l'oest de Çine, conserven restants d'un teatre i atres edificis, pero les excavacions han aportat molt poques inscripcions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Esteban de Bizancio, s. v. Blue Guide, Turkey, The Aegean and Mediterranean Coasts
- ↑ Cohen (1995). The Hellenistic Settlements in Europe, the Islands and Àsia Minor (en anglés), pp. 248. ISBN 978-0-520-91408-7.
- ↑ A. Mastrocinque (1979). La Caria i l'Ionia meridionale in epoca ellenistica (323-188 a. C.). Roma, pp. 209-235
- ↑ Plinio el Vell, Història Natural V, xxix, 105
- ↑ Alabanda (Titular See) Alabandensis.
- ↑ 6,0 6,1 Estrabón, Geografia XIV.2.26
- ↑ Estrabón, op. cit. XIV.2.13
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Blue Guide, Turkey, The Aegean and Mediterranean Coasts, ISBN 978-0-393-30489-3, pp. 349-50.
- J. Ma, Antiochos III and the Cities of Western Àsia Minor, ISBN 978-0-19-815219-4, p. 175.
- Herbermann, Charles, ed (1913). Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Company.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alabanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.