Anar al contingut

Alamut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2008iran. Iran, Alamut Castle (2573255326).jpg
Alamut
Per a la novela de Vladimir Bartol vore Alamut (novela).


Alamut (en persa: قلعه الموت‎) va ser una de les principals fortalees utilisades en l'Edat Mija per la secta ismailí dels nizaríes. Dominava una vall en el massiç montanyós d'Elburz a una altitut de 2163 m, al sur del mar Caspio i en el nort de l'actual Iran, prop de la ciutat de Qazvin. El significat del nom és incert, encara que l'hipòtesis més estesa és que etimológicamente significa "Niu d'àguiles".

Història

[editar | editar còdic]

La fortalea va ser presa en 1090 pels ismailíes dirigits pel mític Vell de la Montanya (Hasan-i Sabbah). Despuix d'un conflicte en el centre de poder ismailí, el califato Fatimí d'El Caire, els ismailíes d'Iran s'escindixen i seran cridats des de llavors nizaríes. Els seus enemics els cridaran despectivamente hashashin, lliteralment Seguidors de l'Hachís, paraula que ha passat al castellà com a assessí, i això perque des de Alamut i atres fortificacions els nizaríes es varen destacar per la pràctica de l'homicidi polític, fins al punt de que a pesar del seu escàs número aterrorizaron durant sigles als governants d'Iran i Síria.

Alamut va ser un nodo de la compacta ret de fortalees nizaríes, que per la seua inexpugnabilidad varen conformar un autèntic estat descentralisat i independent dins d'un territori fonamentalment suní.

En 1256, no obstant, les tropes mongolas marchen sobre Iran dirigides per Hulagu Jan, i les precedix la seua fama de invencibilidad i crueltat. Alamut es va rendir sense presentar combat i va ser arrasada fins als fonaments per l'eixèrcit invasor per a impedir el seu us per atres possibles oponents.

Marque Pol (1254-1324), en el seu llibre Els viages de Marque Pol, va afirmar haver visitat Alamut i conéixer al Vell de la Montanya, lo que és poc provable ya que en la data que indica, la fortalea havia deixat d'existir feya vàries décades. El viager veneciano va introduir en Europa la llegenda que ha donat fama a Alamut: la de que posseïa uns jardins amagats que imitaven el paraís. Per a fanatizar als futurs assessins de la secta, se'ls drogava en hachís i se'ls feya despertar en el jardí, a on gojaven del paraís durant unes hores. Quan tornaven a despertar estaven en el castell i se'ls dia que només tornarien a l'escenari idílic i feliç que havien tingut ocasió de vore si morien en combat contra l'enemic. Açò explicaria la fiereza i el tire dels nizaríes en les seues accions terroristes, encara sabent que lo més provable és que no ixqueren vius d'elles. Esta llegenda no està recolzada per cap evidència històrica.


[editar | editar còdic]
  • La novela Alamut (1938) és la més reconeguda de l'escritor eslové Vladimir Bartol i possiblement la més coneguda sobre este tema. El relat està basat en la llegenda, i té com a trasfondo un anàlisis de la manipulació de les consciències en els règims totalitaris.
  • En la novela L'espasa sarracena de Frank Yerby, també s'utilisa Alamut i la secta que en ella s'acaronava per a un dels episodis.
  • En la novela Samarcanda d'Amin Maalouf, escritor i periodiste libanés, es conta la conquista de la fortalea de Alamut per Hassan-i Sabbah, ocorreguda a finals de el XI, a on va fundar la secta dels assessins (encara que l'autor posa en dubte en esta novela la relació dels seguidors d'Hassan ibn Sabbah en l'hachís), i va conseguir que durant cent sesenta y seis anys fora la sèu de la secta més temible de l'història, fins que va ser conquistada i destruïda pels mongoles.


  • Durant una entrevista realisada per IGN, el 28 de setembre de 2006 en la productora Jade Raymond, es va saber que els desenrolladors d'Ubisoft s'havien basat en la novela Alamut per a crear la primera part de la saga de videojocs Assassin's Cregau.
  • En les noveles d'història-ficció de la saga de Peter Berling, pentalogía de Els Fills del Grial, es fan freqüents referències a Alamut com a sèu del imam dels Assessins, en particular en la tercera de la série (La Corona del Món) a on els protagonistes són retinguts en dita fortalea.
  • En el joc de rol Vampir: la mascarada, Alamut és la fortalea d'un dels 13 clans vampíricos, l'Assamita, un clan temut per tots els demés que es manté independent i és originari d'orient mig i el verdader propòsit del qual és jujar als atres vampirs concorde a les lleis que va impondre el seu fundador per a la raça vampírica respecte als humans i a sí mateixos. Es dividix en 3 castes: guerrers (o assessins), hechiceros i visirs (que poden ser polítics o intelectuals). El Vell de la Montanya que eixercix com a líder del clan residix ací i la majoria dels membres del clan s'entrenen en la ciutat durant anys o la visiten a sovint. La localisació de Alamut era un secret fins que la seua ubicació va ser descoberta pel clan dels Nosferatu durant la guerra que els Assamitas varen mantindre en una secta de vampirs anomenada "La Caçola".

Galeria

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alamut&oldid=778744»