Alantoína
La alantoína, també cridada 5-ureidohidantoína i glioxildiureída és un compost químic en la fòrmula C4H6N4O3; producte final del metabolisme de les purinas pirimidinas. La paraula alantoína és un neologisme, compost pel vocablo grec «ἀλλᾶ-ς/-ντος» —allântos— ‘salchicha’ i el sufix «-ina», ‘substància’ en química.[1] El nom li va ser donat en el sigle XIX pel químic francés Louis Nicolas Vauquelin, qui va creure, erròneament, que la substància estava present en el líquit amniótico d'alguns mamífers. Posteriorment es va descobrir que es trobava en la membrana extraembrionaria de reptils, aus i mamífers, a la seua volta cridada alantoides.
Introducció
[editar | editar còdic]És una substància nitrogenada d'una série complexa que conté dos molècules d'urea, o algun dels seus radicals, com l'àcit úrico.[2] Es troba en algunes plantes i en l'orina d'alguns mamífers.[3] Encara que la alantoína és un intermediari metabòlic important en la majoria dels organismes, el seu processament metabòlic diferix d'un animal a un atre, per eixemple, en els primats el producte final de degradació de les purinas és l'àcit úrico, o urato sòdic, mentres que en el restant dels mamífers es excreta tal com com alantoína, per mig de l'oxidació del urato sòdic; els amfibis i la majoria dels peixos, oxidan la alantoína a urea i glioxilato, i alguns invertebrats marins ho fan fins a NH
4 i CO
2.
És una pols cristalina i incoloro, soluble en alcohol, piridina i solucions de NaOH. És utilisat àmpliament en productes cosmètics i artículs de tocador, aixina com en l'indústria farmacèutica.
Propietats
[editar | editar còdic]La alantoína és un cicatrisant natural. Es caracterisa per accelerar el procés de solsida de les cèlules mortes o envellides de la pell i reemplaçar-les per cèlules noves. Promou i accelera els processos de cicatrisació natural, és dir, "ajuda a la pell a auxiliar-se a sí mateixa. També s'ha mencionat que és un proliferante celular i estimulant de l'epitelización i un debridador químic, açò significa que ajuda a netejar i a desfer-se del teixit necrótico, accelerant el creiximent del teixit sà".[4]
En el XVI, el mege espanyol Andrés Estany va dir de la planta consuelda que “mostra una força gran en soldar els divorços de qualssevol parts o membres […]” Lo cert és que a inicis del sigle XXI, es va trobar alantoína en la raïl de la consuelda (Symphytum officinale),Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut lo que explicaria el seu gran poder cicatrisant. Actualment l'extracte d'esta planta es troba en la formulació de diversos preparats farmacèutics.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari mèdic-biològic, històric i etimològic [1] archivat en Wayback Machine. Consultat:03-05-2020
- ↑ Sitie web de referència. Diccionari complet revisat de Noah Porter (1.913). Consultat el 22 de maig de 2011.
- ↑ Diccionari Mosby (1999). Medicina, enfermeria i ciències de la salut., Edicions Hancourt, S.A..
- ↑ Alantoína (glioxildiureido). Consultat el 21 de maig de 2011.
- ↑ Zeiger, Eduardo (2006). Fisiologia vegetal., Publicacions de l'Universitat Jaime I. Castelló de la Plana, pp. 509. ISBN 978-84-8021-601-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alantoína» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.