Alanya

Alanya

Alanya és una ciutat costera i lloc d'estiueig de la província de Antalya en la regió mediterrànea de Turquia, a 120 km de la ciutat d'Antalya. Ademés, és un districte (en turc: ilçeler) que forma part de la província de Antalia. La zona urbana posseïx un població d'uns 384.949 habitants. En la seua gran majoria la població prové d'Anatolia, encara que també hi ha casi 10 000 residents europeus.

Per la seua ubicació estratègica sobre una chicoteta península en el mar Mediterrànea als peus dels monts Tauros, des de temps inmemoriales Alanya ha segut un punt de referència de numerosos imperis del Mediterràneu, entre uns atres els ptoloméico, romà, bizantino i otomà. En el pla polític, Alanya va alcançar una gran rellevància durant l'Edat Mija pel sultanato de Rüm baix el regnat d'Alâeddin Keykûbad, de qui la ciutat pren el seu nom. Moltes de les principals edificacions de la ciutat varen ser realisades baix el seu govern, incloent la Kızıl Kule (Torre roja), Tersane (Drassanes), i el castell de Alanya.

El clima mediterràneu relativament moderat, les atraccions naturals i el patrimoni històric fan de Alanya un destí popular per al turisme, responsable del 9% del sector turístic turc i del 30% de les compres estrangeres de bens immobles en el país. El turisme ha aumentat des de 1958 per a convertir-se en el sector dominant en la ciutat, i ha causat un aument de la població de la ciutat. I i tenen lloc En Alanya tenen lloc anualment festivals culturals i events deportius de clima càlit.

Noms

La ciutat ha segut dominada a lo llarc de l'història per diferents pobles situació que va causar que fora coneguda per diversos noms des de l'antiguetat. Va ser coneguda en grec koiné com Coracesio i en llatí per Coracesium. Este nom es deriva del hitita Korakassa que significa ¨ciutat eixint¨. Durant la dominació de l'Imperi bizantí se li va conéixer com Kalon Ors que significa ¨montanya bella¨. En les llengües romançades de l'actualitat és coneguda a voltes per Coracesio. Els selyúcidas li varen donar el nom de Alaiye, derivat del nom del sultà Alaeddin Kaikubad I. Entre els sigles XIII i XIV els mercaders italians varen cridar a la ciutat Candelore o Candelloro. El nom actual de la ciutat va ser oficialment adoptat quan Kemal Atatürk va visitar la ciutat en 1935. Es diu que la ¨i¨ i la ¨i¨ del nom antic Alaiye varen ser canviats per error en enviar un telegrama en 1933.

Història

Mapa de Piri Reis de Alanya de 1525, que mostra l'extensió de la ciutat medieval i l'ubicació en la planura de Panfilia.

El caixco cèntric de la ciutat es troba pròxim al port.

Vista de Alanya Torre Roja i el Port

En l'era selyuka Tersane era un dic sec per a barcos.

Hi ha indicis d'ocupació humana durant el periodo paleolític que es remonta a 20.000 a. C. en una gruta propenca a Kadrini. L'àrea va ser provablement habitada pels hititas entre els sigles XVI a el XII a. C. i pels perses aqueménidas entre els sigles VI a el IV a. C. En el districte es varen trobar inscripcions en fenicio que daten de l'any 625 a. C. i la ciutat és mencionada en un manuscrit grec sobre geografia de el IV

Despuix del 323 a. C. els successors d'Alejandro Magne varen cedir el govern de la regió a Ptolomeo I Sóter, un general d'Alejandro Magne. Va ser durant l'época helenística que la ciutat va ser fortificada. Ptolomeo i els seus successors varen mantindre un domini lluntà sobre la població lo que va permetre que el port es convertira en un refugi per a pirates molt concorregut. La ciutat es va resistir al rei Antíoco III el Gran del veí Imperi seléucida en 199 a. C., pero va recolzar a Diodoto Trifón quan va usurpar la corona seléucida entre el 142 i 138 a. C. Diodoto va mamprendre la construcció de noves fortificacions i d'un nou port, pero les seues obres varen ser terminades pel seu successor i rival, Antíoco VII en 137 a. C.

La República romana va combatre als pirates cilicios en 102 a. C. quan Marco Antonio l'Orador va establir un proconsulat en les rodalies de Side. La pirateria en Alanya va ser definitivament erradicada despuix de la victòria de Pompeyo en la batalla de Coracesio en 67 a. C., despuix de la qual la ciutat va ser incorporada a la província romana de Panfilia. Els atacs dels isaurios varen ser un problema constant per als romans durant la seua dominació, va haver insurrecció tribals entre els sigles IV i V d. C., la major de les quals es va donar entre 404 i 408. Despuix de l'afonada de l'Imperi romà en l'àrea occidental del Mediterràneu, la ciutat va passar a estar baix el domini de l'Imperi romà d'Orient o Imperi bizantí convertint-se en una diòcesis depenent de Side, en la diòcesis metropolitana de Pamphylia Primera.

Els àraps varen aplegar en el VII baix la bandera de l'Islam lo que va comportar a la necessitat de construir noves fortificacions. L'any 681 va marcar el final de la diòcesis de Alanya, encara que sant Pedro de Atroa es va refugiar en la ciutat a principis de el IX per a refugiar-se de les persecucions del periodo iconoclasta. Despuix de la Batalla de Manzikert, en la qual els bizantino varen ser derrotats pels turcs selyúcidas, la zona va quedar baix domini dels vencedors fins a 1120 en que va ser reconquistada per l'emperador bizantí Juan II Comneno.

Despuix de l'atac de la Quarta Creuada (1202-1204) als bizantino, el regne creuat de Cilicia va tindre control intermitent de la ciutat. En 1221 els turcs selyúcidas prenen control de Alanya a través del noble armeni Kir Fard quan el líder selyúcida Alaeddin Kayqubad I captura la ciutat i es casa en la filla de Kir Fard. Alaeddin va nomenar al seu sogre armeni governador d'Akşehir. El govern selyúcida va marcar l'apogeu de la ciutat, convertint-se en la capital d'hivern de l'imperi. Grans construccions com les ciutats bessones, les muralles, Kızıl Kule (Torre Roja), l'atarassana i el tersane o drassana naval varen convertir a Alanya en un port marítim important per al comerç mediterràneu, particularment en l'Imperi Ayubida d'Egipte i les ciutats-estat italianes. El sultà Alaedin també va construir jardins i pabellons fòra de les muralles. Moltes d'estes obres encara existents varen ser provablement finançades pel propi sultà o per emirs locals. El fill de Alaeddin, el sultà Kaikosru II va continuar en la campanya de construccions edificant una cisterna en 1240.

En la victòria en la Batalla de Köse Donağ, el 26 de juny de 1243, els mongoles establixen el seu control sobre tota Anatolia i varen dominar la ciutat durant casi un sigle, no obstant, en les invasions esporàdiques dels beilicatos (menuts estats turcs). En 1293 els karamánidas varen prendre el control de la ciutat liderats per Mecdüddin mahmud, pero el seu control sobre ella va ser intermitent. En 1427 els karamánidas varen vendre Alanya al Sultanato mameluco d'El Caire per cinc mil monedes d'or.

En 1471 la ciutat va ser conquistada per al Imperi otomà pel general i gran visir Gedik Ahmed Paşa, passant Alanya a ser la capital d'un sandjak (divisió administrativa otomana) del eyalato (província) d'Içel (actual Mersin). Els turcs otomans varen ampliar el seu control en 1477 quan varen convertir en monopoli estatal el comerç de la fusta, l'activitat d'exportació més important de la ciutat, fins a llavors dominat pels venecians. El 6 de setembre de 1608, la ciutat va resistir un atac naval de l'Orde de Sant Esteban, de Venècia.

El descobriment de rutes marítimes cap a l'Índia i la conseqüent obertura de rutes oceàniques directes des d'Europa occidental fins a Índia i el Lluntà Orient a inicis de el XVI, va tindre un fort impacte negatiu en l'economia de la regió. L'impacte econòmic va ser de tal magnitut que a finals de el XVI, Alanya no va ser considerada com a centre urbà en els registres d'imposts. En 1571 els otomans varen integrar la ciutat a la província de Chipre, creada després de la conquista d'eixa illa eixe mateix any. Açò va disminuir encara més l'importància econòmica de Alanya. El viager turc Evliya Çelebi la va visitar en 1671 o 1672 i va escriure sobre el bon estat del castell, pero també va fer referència a la decadència dels suburbis. En 1864 la ciutat va passar a pertànyer a la província de Konya, para en 1868 ser integrada a la província de Antalya fins a l'actualitat (2012). Durant els sigles XVIII i XIX varen ser construïdes numeroses viles per membres de la noblea otomana i les autoritats locals de la dinastia karamánida varen promoure algunes obres públiques.

Com a conseqüències de la derrota otomana en la Primera Guerra Mundial i del Acort de Saint-Jean-de-Maurienne, celebrat en l'estiu de 1917 entre França, Itàlia i Regne Unit, en el qual es delineó la partició de l'Imperi otomà, Alanya va ser entregada a Itàlia. La sobirania italiana es va mantindre fins a 1923, quan el Tractat de Lausana va determinar que la regió anara entregada a la recent creada República de Turquia. Com atres ciutats de la regió, Alanya va anar fortament afectada pels acontenyiments que varen marcar l'inici de la república turca, la guerra d'independència i el subsegüent intercanvi de població entre Turquia i Grècia. Segons el cens otomà de 1893 havien 964 grecs entre una població de 37.194.

El turisme va començar en turcs que anaven a Alanya en la década dels anys 1960 per a gojar de les supostes propietats curativas de la gruta de Damlataş. La construcció del Aeroport de Antalya va permetre a la ciutat convertir-se en un destí turístic important a nivell internacional. La població va créixer significativament en la década dels anys 1990 com a resultat de l'immigració i va provocar la ràpida modernisació de l'infraestructura.

Vore també: Museu Arqueològic de Alanya

Geografia

Mapa de la península de Alanya

Alanya està localisada en el golf de Antalya, en la planicie costera anatolia de Panfilia, entre els monts Tauro al nort i la mar Mediterrànea al sur, fent part de la cridada Rivera Turca i ocupant aproximadament 70 km de costa. D'oest a est el distriot està llimitat pel districte de Manavgat a lo llarc de la costa, les regions montanyoses de Gündoğmuş, Hadim i Taşkent en la província de Konya, Sarıveliler en la província de Karaman i Gazipaşa, en la costa. El municipi de Manavgat alberga els llocs arqueològics de Side i Selge. La planicie de Panfilia, entre la mar i les montanyes és un eixemple aïllat de bosc mediterràneu oriental. Constituït principalment per cedre del Líban, xares de full perenne, higueras i el pi negre. El Massiç de Alanya fa referència a l'àrea de roca metamòrfica de l'est de Antalya. La formació està dividida en tres nappes de menor a major, el Mahmutlar, el Sugözü i el Yumrudağ. Una litologia similar s'estén per baix de la ciutat en una finestra tectónica. La zona al nort de la ciutat és rica en bauxita, un mineral d'alumini i hi ha estudis que indiquen que l'exploració minera d'eixos recursos és rendable.

Les parts occidental i oriental de Alanya estan dividides per una península rocosa que constituïx una de les característiques distintives de la ciutat. El port, gran part del centre i la plaja de Keykubadquedan a l'est de la península. La plaja de Damlataş, famosa per les seues ¨grutas goteantes¨ i la plaja de Cleopatra es troben a l'oest. Es creu que el nom d'eixa plaja s'origine de la possibilitat de que la reina ptolemaica haja visitat el lloc o nporque la plaja va formar part de la dot a ella oferida per Marco Antonio. Atres versions conten que Cleopatra i Marco Antonio varen passar la seua lluna de mel en Alanya. L'avinguda principal, cridada Atatürk Bulvarı, corre paralela a la mar i dividix la partix sur, més turística, de la partix nort, més tradicional, que s'estén fins a les montanyes. La Çevre Yolu Caddesi, una atra de les avingudes principals, rodeja la ciutat pel nort.

Clima

Alanya té un clima continental mediterràneu. La major part de les precipitacions de pluja ocorre en hivern, provocant estius llarcs, calents i secs, lo que està en l'orige de l'eslògan usat pel departament de turisme local: a on el sol somriu. No és rara l'aparició de trombes marines, principalment en l'autumne. La presència dels monts Tauro junt a la mar causa produïx boira terrera que a voltes produïxen arcoíris visibles en molts matins. En dies càlits de l'hivern és possible avistar neu des de la ciutat per l'altura de les montanyes. La temperatura mija anual de l'aigua de mar és de 21,4 °C, pujant a una mija de 27,6 °C en el més d'agost.

Demografia

La població de Alanya es va triplicar entre 1990 i 2007, passant de 52.000 habitants en 1990 a 135.000 en 2007. Eixe mateix any (2007) s'estimava la població de la regió en 390.000. Una de les causes senyalades per a este creiximent poblacional és el gran creiximent del sector immobiliari. En 2009 la població del districte era de 241.451 persones de les quals 131.434 residien en l'àrea urbana de la capital i 94.316 en el centre. En 2007 havia registrats 9.789 residents estrangers, la majoria d'orige europeu. Eixe mateix any, entre les comunitats estrangeres es destacabam, pel seu número, la comunitat alemana en 2.749 residents i la danesa en 2.082. En 2008 hi havia 17.850 propietaris estrangers, 24,4% del total nacional. La major part de la població estrangera sobrepassa els cinquanta anys d'edat. Durant l'estiu la població aumenta per la gran cantitat de turistes, anuelment passen per la ciutat 1,1 millons de turistes. Tant els turistes estrangers com els turistes turcs garantisen els ingressos d'una part considerable de la població.

La ciutat de Alanya té molts immigrants del surest de Anatolia i de la Mar Negra. En els anys dos mil es va donar certa immigració illegal de provinent d'Orient Mig i Àsia Meridional. Una part d'estos immigrants tenien previst establir-se en Turquia, mentres que uns atres buscaven una manera d'aplegar a països membres de l'Unió Europea. En les montanyes al nort de Alanya habiten nómades de l'ètnia yörük. Existix també una comunitat chicoteta d'africans descendents de persones dutes com a esclaus en l'época otomana.

L'immensa majoria de la població, el 99%, és musulmana. Encara que existixen algunes iglésies antigues, no existixen servicis religiosos cristians en regularitat. En 2006, va obrir una iglésia protestant de llengua alemana, senyal de la població europea de religió cristiana en la ciutat. El Centre Cultural Atatürk és cedit en regularitat a grups cristians per a les cerimònies més concorregudes.

No hi ha notícies de residents de religió judeua en la ciutat, no obstant, turistes israelites la visiten, principalment a bordo de travessies. En moments de tensió s'han donat casos aïllats de discriminació contra eixos turistes, un eixemple va ser durant la Guerra del Líban de 2006 quan un comerciant va prohibir l'entrada a israelites a la seua tenda.

Govern local

Calle del centre de la ciutat (Tevfikiye Cadesi).

El districte de Alanya va ser fundat en 1872 i les primeres eleccions autàrquiques es varen portar a terme en 1901. Per a l'any 2010, el districte estava governat per un alcalde o prefecte i un consell de districte compost per vinticinc membres. Per a eixe mateix any la majoria dels consellers pertanyien al Partit de la Justícia i el Desenroll (AKP) en dotze dels vinticinc membres. El AKP és també el partit gobernant a nivell nacional. El Partit de la Mare Pàtria (Anavatarı, antic ANAP) té huit membres, el Partit Republicà del Poble (CHP) té tres i el Partit d'Acció Nacionalista té dos. Des de 1999 l'alcalde de la ciutat és Hasan Sipahioğlu. Va ser elegit en 1999 i en 2004 pel Anavatam, pero en juliol de 2009 es va unir a el AKP. Les eleccions es porten a terme cada cinc anys i les pròximes estan pautadas per al 2014. A banda de l'alcalde o president hi ha un vicealcalde, qui freqüentment representa a la ciutat en diferent events, en la seua majoria de caràcter deportiu.

El districte de Alanya està dividit en dèsset municipis, un d'ells correspon al centre de la ciutat. Ademés existixen noventa y dos llogarets o viles (köyler). Ademés del govern electe localment, existix un governador nomenat pel govern central, càrrec ocupat en l'actualitat (2012) per Hulusi Doğan. En les eleccions nacionals de 2007 el partit més votat va ser el AKP, seguit de prop per el CHP i per el DYP (Partit de la Via Justa, Doğru Yol Partisi en turc). A finals de 2009 el DYP va fer aliança en el Anavatan per a formar el Partit Democràtic, DP. Mevlüt Çavuşoğlu, és l'únic natural de Alanya que és membre de la Gran Assamblea Nacional de Turquia, representant a la província de Antalya. És el president de la Comissió parlamentària de migracions, refugiats i població i també és president de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa.

1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Bibliografia

• Redford, Scott. Landscape and the state in medieval Anatolia: Seljuk gardens and pavilions of Alanya, Turkey. Oxford: Archaeopress; 2000. ISBN 1-84171-095-4

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alanya.
• Lloc oficial de la municipalitat de Alanya
• Alanya News site
• Antalya Web Site