Alba Iulia

Archiu:Cetatea Alba Iulia din aer toamna.jpg

Alba Iulia

Alba Iulia (Plantilla:Lang-hu, en alemán: Karlsburg/Weißenburg) és una ciutat rumana, capital del districte d'Alba, en Transilvania. Està situada a la vora del riu Mureş i conta en una població de 58 681 habitants (2011).

Història

En l'antiguetat va existir ací una població dacia cridada Apulon, mencionada per l'antic geógrafo grec Ptolomeo. Despuix de la conquista de la Dacia pels romans, la ciutat va ser coneguda com Apulum i va anar el major centre urbà de la Dacia Romana, en acabant de que els dacios anaren vençuts per l'emperador Trajano en 106, i es va convertir en sèu de la XIII Legió Gémina.

En el IX la ciutat apareix mencionada en documents de l'época com a Bălgrad ("Ciutadella Blanca"). En el X va ser elegida pel duc dacio Gelou, de religió ortodoxa, com a capital del seu territori. Despuix de l'adopció del cristianisme catòlic pel rei hongarés Esteban I, qui va derrotar a Gyula, es va alçar ací una primera catedral en el XI (encara que la catedral catòlica actual procedix dels sigles XII i XIII). En 1442 Juan Hunyadi (1387-1456), voivoda de Transilvania, va utilisar la fortalea com a base per a guerrear contra els turcs otomans. Aixina mateix va ampliar l'edifici de la catedral, a on des de la seua mort es conserva la seua sepulcro.

En 1541, Alba Iulia va passar a ser la capital del Principat de Transilvania, situació que es va prolongar fins a 1690.

En novembre de 1599, Miguel el Bravo, voivoda de Valaquia, va entrar triunfalment en Alba Iulia despuix de la seua victòria en la batalla de Şelimbăr i es va convertir en governador de Transilvania. En 1600, Miguel guanyaria el control de Moldàvia, reunint aixina els tres principats baix el seu govern abans de ser assessinat en 1601 per agents al servici de Giorgio Basta. A pesar de la seua curta duració, el guany de Miguel el Bravo constituïx un fet de gran importància històrica per als rumans en representar la primera unificació dels tres principats històrics de Valaquia, Moldàvia i Transilvania, els quals en l'actualitat es troben majoritàriament poblats per rumans.

Durant el regnat del príncip Gabriel Bethlen, la ciutat es va dotar d'una acadèmia, fet que es considera un de les fites més importants de la seua història cultural. Entre atres acontenyiments importants lligats al desenroll urbà destaquen la fundació de la Biblioteca Batthyanaeum en el XVIII i l'arribada del ferrocarril en el XIX.

L'1 de decembre de 1918 es va celebrar en Alba Iulia la proclamació solemne de l'unió de Transilvania al regne de Romania. El dia se celebra des de llavors en Romania com el dia de l'unificació. En 1922, Fernando de Romania va ser coronat simbòlicament rei de Romania en Alba Iulia, un acte que honrava la proea de Miguel el Bravo.

Punts d'interés

Els principals llocs d'interés d'Alba Iulia es troben en el recint de la ciutadella històrica. La construcció actual de la ciutadella (cetatea) es va portar a terme en 1716-1735, durant el regnat de Carlos VI de Habsburgo. En el seu honor, la fortalea es va denominar Alba Carolina, i la pròpia ciutat va rebre en alemà el nom de Karlsburg ("Ciutat de Carlos").

Dins del recint de la fortalea es troben:

• La catedral de Sant Miguel (catòlica, construïda en el XIII en estil gòtic). En el temple descansen els restants de Juan Hunyadi i de la reina d'Hongria Isabel Jagellón, polaca de naiximent.
• El Palau Episcopal.
• El palau que alberga la sèu de la Biblioteca Batthyaneum, fundada en 1784 pel bisbe Ignatiu Bathyani (1741-1798), que conté més de 60 000 volums, entre ells molts manuscrits i incunables de gran valor.

• La Catedral de la Reunificación (Catedrala Reîntegririi, ortodoxa) construïda en 1921-1922 i inspirada en l'iglésia de Târgovişet. Ací va ser coronat Fernando I com a rei de Romania en 1922. El conjunt està dominat per un campanar de 58 m d'altura, acabat en una cúpula soportada per columnes.
• La Sala de l'Unió (Sala Unirii), en la que es va proclamar en 1918 l'unió de Transilvania al regne de Romania.

Junt a la porta occidental de la ciutadella es troba l'Obelisc de Horea, Cloşca i Crişan (1937), que commemora el ajusticiamiento dels cabecilla de la tumult que va tindre lloc en Transilvania entre 1784 i 1785 en contra de la servitut feudal i a favor de l'equiparació de drets entre els rumans i les atres ètnia de la regió.

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• Iglésies fortificadas de Transilvania

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alba Iulia.