Albi (Tarn)

Archiu:(Albi) La chaussée des moulins à Albi.jpg

Albi (Tarn)

Albi és una localitat i comuna francesa situada en el departament del Tarn, del que és capital, en la regió d'Occitània, en 51 199 habitants. Se situa a la vora del riu Tarn. Varen ser les argila d'este riu la matèria primera per a elaborar les rajoles roges que caracterisen la seua arquitectura local, ya siga en la seua catedral, en les seues cases, ponts, palaus o molins. En 2010 la ciutat episcopal de Albi va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Història

Archiu:Alby cassini map.png

Albi en un mapa de el XVIII

Ciutat fundada en temps de l'Imperi romà, coneguda com Albiga. La secta herética dels albigenses, desenrollada en els sigles XII i XIII pren el seu nom d'esta ciutat. Esta secta religiosa, dotada d'una profunda religiositat, sorgix front al problema del mal recorrent al sistema dualista de tipo maniqueo: Tot lo carnal procedix del mal i l'adheriment al Deu del be exigix una abstinència carnal. Tractaven com a iguals a les dònes i acceptaven les diferències de credo, al mateix temps que defenien que l'infern no existix. Solament els purs, els càtars, posaven en pràctica este principi. Per a estos, Deu no es va poder encarnar, entrant en clara contradicció en la doctrina de l'Iglésia. Els adeptes s'agrupaven en comunitats que es varen vore favorides front a l'immoralitat imperant, obtenint el respal dels nobles, la burguesia local i la població en la comarca del Llenguadoc, en el surest francés, a on es respiraven aires de major llibertat front a la pressió de l'Iglésia catòlica.

La creuada impulsada pel papa Inocencio III, pel rei de França Felipe II Augusto, pels cistercienses i dirigida per Simón de Montfort, varen induir en 1209 a la matança de Béziers (passant a gavinet a més de 20 000 ciutadans), a l'expulsió dels ciutadans de Carcassona i a la persecució dels principals nobles implicats. Simón de Montfort (1165-1218), adalid de la causa catòlica, va ser nomenat vescomte de Béziers i Carcassona.

El Palau de la Berbie, sèu episcopal, i de la catedral de Santa Cecilia es varen construir justament en terminar la creuada contra els albigenses, com una reafirmación de l'iglésia i del seu poder.

La ciutat també va créixer en la construcció del barri de Castelnau (en oposició a Castelviel, el barri vell) entre la catedral i la font de la Verdusse, que albergava als canonges entorn al claustre de Sant Salvio, que encara es conserva. En el riu es varen instalar numerosos molins: tant de cereals, com forges i batanes de curtidurías.

Durant el Renaixença, Albi va viure una época d'esplendor gràcies al comerç del pastiç, una planta cultivada per a us com a pigment i tintura. D'esta época data molts dels palaus que formen el ric patrimoni arquitectònic de la ciutat, com la casa Enjalbert, el hôtel Gorsse i el hôtel de Reynès.

Monuments i llocs d'interés

Archiu:(Albi) Cité épiscopale d'Albi - Le palais de la Berbie et la cathédrale Ste Cécile.jpg

Palau de la Berbie i catedral de Santa Cecilia

La Ciutat episcopal de Albi va ser declarada per l'Unesco Patrimoni de la Humanitat en 2010.

Entre els seus principals monuments destaca la catedral de Santa Cecilia, construïda en rajola. Les obres de la seua construcció es varen iniciar en 1282, prolongant-se per espai de dos sigles. També és de destacar el Pont Vell, un dels més antics de França, i encara en us. Junt a la catedral es troba el Palau de la Berbie, antic palau episcopal i actual sèu del Museu Toulouse-Lautrec.

Educació

• École nationale supérieure dones mines d'Albi-Carmaux
• Institut national universitaire Jean-François Champollion

Deports

Equip	Deport	Competició	Estadi	Creació
Sporting Club Albi	Archiu:Rugby union pictogram.svg Rugby	Pro D2	Estadi Municipal de Albi	1906

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• Ciutat episcopal de Albi

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Albi (Tarn).
• Sitie web de la Ville de Albi