Alegoria de la Fortuna
_-_Allegory_of_Fortune_-_Google_Art_Project.jpg){kind=link}
Alegoria de la Fortuna, a voltes també cridada La Fortuna, és una pintura a l'oli sobre llenç que representa a la deesa romana de la fortuna, Fortuna, creada cap a 1658 o 1659 pel pintor barroc italià Salvator Rosa. El quadro va causar revol quan es va expondre públicament per primera volta i va estar a punt de dur al pintor a la presó i a l'excomunió. Du els seus inicials, pero no està datat. Medix 200,7 per 133 centímetros. Rosa era conegut pels seus paisages, pero també va treballar la mitologia, la bruixeria, el retrat i la sàtira. [1] Des de 1978 es troba en el Museu J. Paul Getty de Malibú, Califòrnia, Estats Units.
Antecedents
[editar | editar còdic]El quadro es va pintar casi al mateix temps que Rosa escrivia Babilonia, una sàtira de la cort papal. [2][n. 1][3] Segons el crític d'art Brian Sewell, l'objectiu del quadro satíric no podia malinterpretarse. [2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Els amics de Rosa li varen advertir, despuix de vore-ho en privat,[4] que el quadro no devia expondre's obertament, ya que era un atac satíric al mecenage del papa Alejandro VII. [5] En 1659, el quadro es va expondre en el Panteón de Roma, lo que va estar a punt de dur a Rosa a la presó i a l'excomunió. Només l'intervenció del germà del Papa, Dò Marque Chigi, li va salvar d'esta humiliació.[4]
Finalment, Rosa es va convéncer de la necessitat d'oferir una explicació del quadro; ho va fer baix la rúbrica de Manifest i, segons l'escritor d'art James Elmes, «va demostrar que els seus porcs no eren eclesiàstics, les seues mules pretenien ser pedants, els seus asno nobles romans i les seues aus i bésties d'assut, els déspotas reinantes d'Itàlia».[6]
Una pintura anterior de Fortuna va ser realisada per Rosa durant la década de 1640.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]Les dimensions totals de l'oli sobre llenç sense data són 200,7 d'alt per 133 centímetros d'ample[8] les inicials "SR" inscrites en el llibre en la part inferior esquerra representen la firma de l'artiste. [9]El quadro, a voltes conegut com La Fortuna,[10] representa a Fortuna, deesa de la fortuna i personificació de la sòrt, derramant els seus dons sobre una série d'animals que no li'l mereixen. Tradicionalment, Fortuna té els ulls coberts i el recipient que conté els seus favors, la banya de l'abundància o Cornucopia, es mostra en posició vertical; Rosa ha invertit esta tradició en la seua interpretació i retrata a Fortuna completament conscient d'on i a quí està otorgant els seus dons de la cornucopia bolcada. [8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Pedres precioses, corones, un ceptre, monedes d'or, perles, roses, junt en raïms, cereals i bayas fluïxen de la cornucopia cap als animals que estan davall.[11] A la seua volta, els animals estampen els símbols de l'educació, les arts i el saber. L'asno, símbol del Papa, vestit en un corfoll roig i dorada de moradura, suprimix i fa ombra a un muçol, símbol del saber. El quadro expressa els sentiments d'amargura de l'artiste per haver perdut el mecenage papal, i per això Rosa va incloure referències personals: una rosa significa el nom de Rosa; una paleta està colocada sobre el llibre, i el llibre du els seus inicials. Un porc chafant una rosa també simbolisa lo mateix. [8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Rosa Art Competition» (en en). Dulwich Gallery. Archivat des d'el original, el 2015-02-19. Consultat el 2015-02-19.
- ↑ 2,0 2,1 «Exhibition of the week».
- ↑ Fredericksen, 1991, p. 543.
- ↑ 4,0 4,1 Fredericksen, 1980, p. 18.
- ↑ Langdon, Helen. «Rosa, Salvator» (en en). Grove Art Online. Oxford University Press. Consultat el 2015-02-19.
- ↑ Elmes, 1825, p. 92.
- ↑ Roworth, 1975, p. 663.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Allegory of Fortune, Salvator Rosa (Italian, 1615 – 1673)» (en en). Google Art Project.
- ↑ «Allegory of Fortune (Getty Museum)» (en en). The J. Paul Getty in Los Angeles. Archivat des d'el original, el 2015-02-19. Consultat el 2015-02-19.
- ↑ Viers, 2008, p. 86.
- ↑ Roworth, 1975, p. 664.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1825) The Arts and Artists: Or Anecdotes & Relics, of the Schools of Painting, Sculpture & Architecture (en en), J. Knight & H. Lacey.
- Fredericksen, Burton B. (1980). Masterpieces of Painting in the J. Paul Getty Museum: First Edition (en en), Getty Publications. ISBN 978-0-89236-022-2.
- Fredericksen, Burton B. (1991). A Pair of Pendant Pictures by Claude Lorrain and Salvator Rosa from the Chigi Collection (vol. 133) (en en), pp. 543–546.
- Morgan (1824). The Life and Claves of Salvator Rosa (en en), H. Colburn.
- (1957) Two Salvator Roses from Badminton (vol. 99) (en en), pp. 416–417.
- (1975) Salvator Rosa's Lost Painting of 'Fortuna' (vol. 117) (en en), pp. 663–1262.
- Viers, Carole Anne (2008). The OULIPO and Art as Retrieval (en en). ISBN 978-0-549-72075-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alegoría de la Fortuna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>