Alfabet birmà

El alfabet birmà (Plantilla:Lang-my; pronunciat [mjəmà ʔɛʔkʰəjà]) és un característic alfasilabario bráhmico de formes redonejades utilisat per a escriure l'idioma birmà. Va ser adaptat del alfabet kadamba o del alfabet pallava del sur de l'Índia, i més immediatament, és una adaptació del mon antic o del alfabet pyu. L'alfabet birmà també servix per a escriure els idiomes llitúrgics, pali i sánscrito, per als que dispon d'un ampli catàlec de lletres específiques no utilisades en el vocabulari natiu.
En les últimes décades, atres alfabets relacionats, com el shan i el mon modern, s'han reestructurat d'acort en l'estàndart de l'ara dominant alfabet birmà.
El birmà s'escriu d'esquerra a dreta i no requerix espais entre les lletres, encara que l'escritura moderna usualment conté espais despuix de cada clàusula per a millorar la legibilidad.
L'evidència més antiga de l'alfabet birmà data de l'any 1035, pese a que un mòle fet en el XVIII d'una antiga inscripció en pedra apunta a l'any 984.[1] La caligrafia birmana originalment seguia un format quadrat, pero el format cursivo es va arraïlar des de el XVII quan l'escritura popular va dur a un us més ampli de fulls de palma i paper doblat conegut com parabaik,[2] a on un llapis esgarrava estos fulls en tractar de fer llínees rectes.[2] L'alfabet ha sofrit modificacions considerables per a adaptar-se a l'evolució fonològica de l'idioma birmà.
Consonante de l'alfabet birmà
[editar | editar còdic]Les consonante del birmà són les següents:
| Nom del grup | Consonante agrupades | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| No aspirades (သိထိလ) | Aspirades (ဓနိတ) | Sonores (လဟု) | Nassals (နိဂ္ဂဟိတ) | |||||||
| Velares (ကဏ္ဍဇ) ကဝဂ် |
က | /k/ | ခ | /kʰ/ | ဂ | /ɡ/ | ဃ | /ɡˀ/ | င | /ŋ/ |
| ကကြီး [ka̰ dʑí] | ခကွေး [kʰa̰ ɡwé] | ဂငယ် [ɡa̰ ŋɛ̀] | ဃကြီး [ɡˀa̰ dʑí] | င [ŋa̰] | ||||||
| Palatals (တာလုဇ) စဝဂ် |
စ | /s/ | ဆ | /sʰ/ | ဇ | /z/ | ဈ | /zˀ/ | ဉ / ည | /ɲ/ |
| စလုံး [sa̰ lóʊɰ̃] | ဆလိမ် [sʰa̰ lèɪɰ̃] | ဇကွဲ [za̰ ɡwɛ́] | ဈမျဉ်းဆွဲ [zˀa̰ mjɪ̀ɰ̃ zwɛ́] | ညကလေး/ ညကြီး [ɲa̰ dʑí] | ||||||
| Alveolars (မုဒ္ဓဇ) ဋဝဂ် |
ဋ | /t/ | ဌ | /tʰ/ | ဍ | /d/ | ဎ | /dˀ/ | ဏ | /n/ |
| ဋသန်လျင်းချိတ် [ta̰ təlɪ́ɰ̃ dʑiɪʔ] | ဌဝမ်းဘဲ [tʰa̰ wʊ́ɰ̃ bɛ́] | ဍရင်ကောက် [dona̰ jɪ̀ɰ̃ ɡaʊʔ] | ဎရေမှုတ် [dˀa̰ jè m̥oʊʔ] | ဏကြီး [na̰ dʑí] | ||||||
| Dentals (ဒန္တဇ) တဝဂ် |
တ | /t/ | ထ | /tʰ/ | ဒ | /d/ | ဓ | /dˀ/ | န | /n/ |
| တဝမ်းပူ [ta̰ wʊ́ɰ̃ bù] | ထဆင်ထူး [tʰa̰ sʰɪ̀ɰ̃ dú] | ဒထွေး [dona̰ dwé] | ဓအောက်ခြိုက် [dˀa̰ ʔaʊʔ tɕʰaɪʔ] | နငယ် [na̰ ŋɛ̀] | ||||||
| Labials (ဩဌဇ) ပဝဂ် |
ပ | /p/ | ဖ | /pʰ/ | ဗ | /b/ | ဘ | /bˀ/ | မ | /m/ |
| ပစောက် ([pa̰ zaʊʔ]) | ဖဦးထုပ် ([pʰa̰ ʔoʊʔ tʰoʊʔ]) | ဗထက်ခြိုက် ([ba̰ lɛʔ tɕʰaɪʔ]) | ဘကုန်း ([bˀa̰ ɡoʊɰ̃]) | မ [ma̰] | ||||||
| Atres consonante | ||||||||||
| Sense grup (အဝဂ်) |
ယ | /j/ | ရ | /j/ | လ | /l/ | ဝ | /w/ | သ | /θ/ |
| ယပက်လက် [ja̰ pɛʔ lɛʔ] | ရကောက် [ja̰ ɡaʊʔ] | လငယ် [la̰ ŋɛ̀] | ဝ [wa̰] | သ [θa̰] | ||||||
| ဟ | /h/ | ဠ | /l/ | အ | /ʔ/ | |||||
| ဟ [ha̰] | ဠကြီး [la̰ dʑí] | အ [ʔa̰] | ||||||||
Consonante medials
[editar | editar còdic]L'alfabet birmà té diacrítics per a consonante medials que se li agreguen a les consonante regulars. Si una consonante solament té consonante medials, seguirà tenint la vocal inherent, com en la paraula Myanmar မြန်မာ.
| Diacrític | Nom | Eixemple en မ [m] |
AFI | Notes |
|---|---|---|---|---|
| ျ | Ya pin (ယပင့်) | မျ | [mj] | Palataliza les consonante velares, lo que significa que ကျ (ky) és [tɕ], ချ (hky) és [tɕʰ] i ဂျ (gy) és [dʑ]. |
| ြ | Ya yit (ရရစ်) | မြ | [mj] | Palataliza les consonante velares, lo que significa que ကြ (kr) és [tɕ], ခြ (hkr) és [tɕʰ], ဂြ (gr) és [dʑ] i ငြ (ngr) és [ɲ]. |
| ွ | Wa hswe (ဝဆွဲ) | မွ | [mw] | |
| ှ | Ha hto (ဟထိုး) | မှ | [m̥] | Ensordece les consonante nassals. ငှ (hng) és [ŋ̊], ညှ/ဉှ (hny) és [ɲ̥], နှ (hn) és [n̥], မှ (hm) és [m̥], လှ (hl) és [ɬ] i ဝှ (hw) és [ʍ]. ယှ (hy) i ရှ (hr) es pronuncien [ʃ]. |
Diacrítics de l'alfabet birmà
[editar | editar còdic]| Nom | Forma | Funció |
|---|---|---|
| Virama | ် | Elimina la vocal inherent d'una consonante. |
| Anusvara | ံ | Nasaliza la vocal de la consonante. |
| Visarga | း | Crea el to alt, representat en este artícul en l'accent agut (´). |
Vocals de l'alfabet birmà
[editar | editar còdic]El birmà posseïx vocals independents i diacrítics vocàlics.
Vocals independents
[editar | editar còdic]| Grafema | AFI |
|---|---|
| ဣ | /ʔḭ/ |
| ဤ | /ʔì/ |
| ဥ | /ʔṵ/ |
| ဦ | /ʔù/ |
| ဧ | /ʔè/ |
| ဩ | /ʔɔ́/ |
| ဪ | /ʔɔ̀/ |
Signes vocàlics
[editar | editar còdic]| Grafema | AFI | Romanización | Notes |
|---|---|---|---|
| က | [ka̰], [kə] | ka. | [a̰] és la vocal inherent, no s'indica per cap signe diacrític. En teoria, qualsevol sílaba que no siga la sílaba final d'alguna paraula es pot pronunciar en [ə] (és dir, sense to i sense [-ʔ] o [-ɰ̃] al final de la sílaba) com la seua vocal. En la pràctica, la consonante sense diacrítics és la manera més comuna de representar les sílabes que la seua vocal és [ə]. |
| ကာ | [kà] | ka | Pren la forma alternativa ါ per a certes consonante, per eixemple en el cas de ဂါ ga [ɡà].[* 1] |
| ကား | [ká] | ka: | Pren la forma alternativa ါး per a certes consonante, per eixemple en el cas de ဂါး ga: [ɡá].[* 1] |
| ကက် | [kɛʔ] | kak | |
| ကင် | [kɪ̀ɰ̃] | kang | |
| ကင့် | [kɪ̰ɰ̃] | kang. | |
| ကင်း | [kɪ́ɰ̃] | kang: | |
| ကစ် | [kɪʔ] | kac | |
| ကည် | [kì], [kè], [kɛ̀] | kany | |
| ကဉ် | [kɪ̀ɰ̃] | ||
| ကည့် | [kḭ], [kḛ], [kɛ̰] | kany. | |
| ကဉ့် | [kɪ̰ɰ̃] | ||
| ကည်း | [kí], [ké], [kɛ́] | kany: | |
| ကဉ်း | [kɪ́ɰ̃] | ||
| ကတ် | [kaʔ] | kat | |
| ကန် | [kàɰ̃] | kan | |
| ကန့် | [ka̰] | kan. | |
| ကန်း | [káɰ̃] | kan: | |
| ကပ် | [kaʔ] | kap | |
| ကမ် | [kàɰ̃] | kam | |
| ကမ့် | [ka̰ɰ̃] | kam. | |
| ကမ်း | [káɰ̃] | kam: | |
| ကယ် | [kɛ̀] | kai | |
| ကံ | [kàɰ̃] | kam | |
| ကံ့ | [ka̰ɰ̃] | kam. | |
| ကံး | [káɰ̃] | kam: | |
| ကိ | [kḭ] | ki. | Com a vocal independent, [ʔḭ] es representa com ဣ. |
| ကိတ် | [keɪʔ] | kit | |
| ကိန် | [kèɪɰ̃] | kin | |
| ကိန့် | [kḛɪɰ̃] | kin. | |
| ကိန်း | [kéɪɰ̃] | kin: | |
| ကိပ် | [keɪʔ] | kip | |
| ကိမ် | [kèɪɰ̃] | kim | |
| ကိမ့် | [kḛɪɰ̃] | kim. | |
| ကိမ်း | [kéɪɰ̃] | kim: | |
| ကိံ | [kèɪɰ̃] | kim | |
| ကိံ့ | [kḛɪɰ̃] | kim. | |
| ကိံး | [kéɪɰ̃] | kim: | |
| ကီ | [kì] | ki | Com a vocal independent, [ʔì] es representa com ဤ. |
| ကီး | [kí] | ki: | |
| ကု | [kṵ] | ku. | Com a vocal independent, [ʔṵ] es representa com ဥ. |
| ကုတ် | [koʊʔ] | kut | |
| ကုန် | [kòʊɰ̃] | kun | |
| ကုန့် | [ko̰ʊɰ̃] | kun. | |
| ကုန်း | [kóʊɰ̃] | kun: | |
| ကုပ် | [koʊʔ] | kup | |
| ကုမ် | [kòʊɰ̃] | kum | |
| ကုမ့် | [ko̰ʊɰ̃] | kum. | |
| ကုမ်း | [kóʊɰ̃] | kum: | |
| ကုံ | [kòʊɰ̃] | kum | |
| ကုံ့ | [ko̰ʊɰ̃] | kum. | |
| ကုံး | [kóʊɰ̃] | kum: | |
| ကူ | [kù] | ku | Com a vocal independent, [ʔù] es representa com ဦ. |
| ကူး | [kú] | ku: | Com a vocal independent, [ʔú] es representa com ဦး. |
| ကေ | [kè] | ke | Com a vocal independent, [ʔè] es representa com ဧ. |
| ကေ့ | [kḛ] | ke. | |
| ကေး | [ké] | ke: | Com a vocal independent, [ʔé] es representa com ဧး. |
| ကဲ | [kɛ́] | kai: | |
| ကဲ့ | [kɛ̰] | kai. | |
| ကော | [kɔ́] | kau: | Pren una forma alternativa per a certes consonante, com ဂေါ gau: [ɡɔ́].[* 1] Com a vocal independent, [ʔɔ́] es representa com ဩ. |
| ကောက် | [kaʊʔ] | kauk | Pren una forma alternativa per a certes consonante, com ဂေါက် gauk [ɡaʊʔ].[* 1] |
| ကောင် | [kàʊɰ̃] | kaung | Pren una forma alternativa per a certes consonante, com ဂေါင် gaung [ɡàʊɰ̃].[* 1] |
| ကောင့် | [ka̰ʊɰ̃] | kaung. | Pren una forma alternativa per a certes consonante, com ဂေါင့် gaung. [ɡa̰ʊɰ̃].[* 1] |
| ကောင်း | [káʊɰ̃] | kaung: | Pren una forma alternativa per a certes consonante, com ဂေါင်း gaung: [ɡáʊɰ̃].[* 1] |
| ကော့ | [kɔ̰] | kau. | Pren una forma alternativa per a certes consonante, com ဂေါ့ gau. [ɡɔ̰].[* 1] |
| ကော် | [kɔ̀] | kau | Pren una forma alternativa per a certes consonante, com ဂေါ် gau [ɡɔ̀].[* 1] Com a vocal independent, [ʔɔ̀] es representa com ဪ. |
| ကို | [kò] | kui | |
| ကိုက် | [kaɪʔ] | kuik | |
| ကိုင် | [kàɪɰ̃] | kuing | |
| ကိုင့် | [ka̰ɪɰ̃] | kuing. | |
| ကိုင်း | [káɪɰ̃] | kuing: | |
| ကို့ | [ko̰] | kui. | |
| ကိုး | [kó] | kui: | |
| ကွတ် | [kʊʔ] | kwat | |
| ကွန် | [kʊ̀ɰ̃] | kwan | |
| ကွန့် | [kʊ̰ɰ̃] | kwan. | |
| ကွန်း | [kʊ́ɰ̃] | kwan: | |
| ကွပ် | [kʊʔ] | kwap | |
| ကွမ် | [kʊ̀ɰ̃] | kwam | |
| ကွမ့် | [kʊ̰ɰ̃] | kwam. | |
| ကွမ်း | [kʊ́ɰ̃] | kwam: |
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto birmano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.