Anar al contingut

Alfabetisació sobre el carbono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Alfabetisació sobre el carbono contempla crear consciència sobre el calfament global i l'impacte antropogénico causa de l'acció humana sobre el mig ambient.[1] El terme ha segut utilisat en la lliteratura científica i en àmbits quotidians (vore la secció Investigació), pero se sol relacionar en el Proyecte d'Alfabetisació sobre el carbono (CLP , sigles de l'anglés The Carbon Literacy Project).[2]

Definició

[editar | editar còdic]

En l'Alfabetisació sobre el carbono es pretén inculcar coneiximent en vistes a crear transformacions positives vitals, laborals i de reacció davant el calfament global.

El Proyecte d'Alfabetisació sobre el carbono definix l'Alfabetisació sobre el Carbono com "la concienciació sobre els costs i impactes del carbono en les activitats quotidianes i la capacitat i motivació per a reduir les emissions a nivell individual, comunitari i organisatiu."[1]

El Proyecte d'Alfabetisació sobre el Carbono

[editar | editar còdic]

El terme Alfabetisació sobre el carbono s'havia amprat en incontables ocasions de manera informal, pero va començar a guanyar rellevància en 2009 quan es va mencionar en el pla de mides per a lluitar contra el canvi climàtic en la ciutat de Mánchester, Manchester: A Certain Furure.[3][4]

En este pla ciutadà la considerada com a segona metròpolis urbana més gran de Regne Unit es comprometia a:

  1. Reduir les emissions de diòxit de carbono un 41% des de l'any 2005 al 2020 en la ciutat de Manchester.
  2. Involucrar a totes les persones, barris i organisacions de Mánchester en un procés de transformació cultural que incorpore el consum baix de carbono als estils de vida i a les activitats desenrollades en l'urbs.

Per això, el pla pretenia (I) reduir les emissions per mig de la disminució de la demanda i l'us de l'energia; modificar les tecnologies utilisades per a la generació d'energia; i canviar les fonts dels combustibles utilisats, passant dels fòssils a les energies renovables; i (II) establir "zones de baixes emissions de carbono" per mig de la creació d'una série de directrius comunes que informen de les causes i implicacions del canvi climàtic, i desenrollar programes de "alfabetisació sobre el carbono".

En tractar-se d'un pla redactat i assumit colectivamente, qualsevol ciutadà o organisació podia respondre per a ajudar a alcançar les metes i els objectius, encara que va caldre esperar fins a 2010 per a que l'empresa social Cooler Projects CIC,[5] en sèu en Mánchester, assumira el repte de complir l'objectiu de l'alfabetisació sobre el carbono: "...cada resident, alumne, estudiant i empleat de la ciutat haurà rebut a lo manco un dia de formació sobre el canvi climàtic... provablement varis per a 2020".[5][6]


En 2011, Cooler va convocar a un grup de voluntariat constituït per 30 persones procedents de tots els sectors que, treballant de forma colectiva, varen crear una definició del terme i varen establir els requisits d'una jornada de formació per a complir en eixa definició. Estos requisits varen constituir la base de la Norma d'Alfabetisació sobre el Carbono.[1] La Norma es va basar en la premissa clau de que si la humanitat vol reduir les emissions de carbono en els objectius de reducció exigits per la ciència,[7] tindrem que canviar la nostra cultura ademés de la nostra tecnologia.[1][8]

En 2012, Cooler va començar a posar a prova el seu model en escoles, llocs de treball i comunitats. Ràpidament va crear una iniciativa sense ànim de lucre, el Proyecte d'Alfabetisació sobre el Carbono. Al principi en Mánchester, pero ràpidament es va dur més allà. Supervisar com s'impartia la formació per a complir la normativa i certificar que els participants superaren la prova com instruïts en la matèria. Eixe mateix any, la Association of Greater Manchester Authorities (AGMA) va incloure l'alfabetisació en matèria de carbono com un dels quatre propòsits de la Greater Manchester Climate Change Strategy.[9]

En 2014, el proyecte es va constituir com una organisació benèfica registrada (una entitat llegal sense ànim de lucre en el Regne Unit). The Carbon Literacy Trust (organisació benèfica en número 1156722), va possibilitar d'esta manera la difusió d'orde públic de la seua idea original d'alfabetisació sobre el carbono gràcies a la seua inclusió en el registre de la propietat intelectual.

En 2015, el Proyecte d'Alfabetisació sobre el Carbono va ser seleccionat a nivell mundial per a formar part del Programa d'Accions Transformadores (TAP) en el cim de la ONU sobre el canvi climàtic (COP21) celebrada en París en decembre de 2015..[10][11] Per això, el Proyecte d'Alfabetisació sobre el Carbono està formalment reconegut com una de les 100 millors respostes que el món pot oferir per a fer front al canvi climàtic.

En 2015, el regidor Jeff Smith es va convertir en el primer diputat en coneiximents en matèria del carbono.[12]

En 2016, The Carbon Literacy Project va introduir un sistema d'acreditació cridat Carbon Literate Organisation (CLO).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Carbon Literacy Standard v1.05». The Carbon Literacy Project. Cooler Projects CIC. Archivat des d'el original, el 2015-11-19. Consultat el 2015-09-08.
  2. «The Carbon Literacy Project». Cooler Projects CIC.
  3. Anderson. «Presentation». Vimeo. Vimeo.
  4. «Climate Change Action Pla by Manchester: A Certain Future (MACF)». Archivat des d'el original, el 2016-03-04. Consultat el 2015-09-08.
  5. 5,0 5,1 «Cooler Projects CIC». Dave Coleman; Phil Korbel.
  6. «Stakeholder Climate Change Action Pla 2010 - 2020». Manchester City Council.
  7. Contribution of Working Groups I, II and III to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.IPCC, Geneva, Switzerland
    151 pp.
  8. Tyndall Centre for Climate Change Research, Norwich.
  9. «Greater Manchester Climate Change Strategy». Manchester City Council. Archivat des d'el original, el 2018-06-30. Consultat el 2015-09-08.
  10. «Tap-Potential».
  11. «Manchester Evening News».
  12. «Children Llaure The Teachers In The Carbon Classroom». www.carbonliteracy.com. Consultat el 2016-02-08.