Algar (Camp de Morvedre)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Algar de Palància»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Algar
Localització d'Algar respecte del País Valencià.png Escut d'Algar de Palància.svg
Localització d'Algar respecte del Camp de Morvedre.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: El Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°47′3″N 0°22′3″O
Altitut: 204 msnm
Superfície: 13,2 km²
Població: 498 hab.
Densitat: 35,68 hab./km²
Gentilici: Algarí/ina
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46593
Festes majors: 21 de setembre
Alcalde: Amable Mondragón Salt (PPCV)
Pàgina web: Web Oficial d'Algar


Algar (en castellà Algar de Palancia), és un municipi ubicat en la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana. Pertany a la comarca de El Camp de Morvedre, llimitant al noroest en la comarca de l'Alt Palància.

Geografia[editar | editar còdic]

Municipi situat entre la Serra d'Espadà i la Serra Calderona, en les riberes del riu Palància. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa en zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals son: Castellet (371 m), la Solana (337 m), Picayo (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de nortoest a surest; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar de Palància i el terme d'Alfara de la Baronia. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de l'A-23 i prenent despuix la CV-327. Atre trayecte més cómodo és utilisar l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la N-225.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Algar llimita en les següents localitats: Alfara de la Baronia i Torres Torres, en la província de Valéncia i Sogorp, Sot de Ferrer i Soneja en la província de Castelló.

Història[editar | editar còdic]

D'orige àrap, fon reconquistada en l'any 1238, pertanyent a l'Orde de la Mercé i mantenint la seua població morisca fins a l'expulsió dels moriscs en l'any 1609, per lo que quedà pràcticament despoblada. En l'any 1610 es novament repoblada per cristians.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Gascó Bojó UCD
1983 - 1987 Federico Cabrero Pomer PSPV-PSOE
1987 - 1991 Josep Catalunya Albert Independent
1991 - 1995 Josep Catalunya Albert PSPV-PSOE
1995 - 1999 Josep Catalunya Albert Independent
1999 - 2003 Juan Arnal Font PPCV
2003 - 2007 Juan Arnal Font PPCV
2007 - 2011 Juan Arnal Font PPCV
2011 - 2015 Juan Emilio Lostado Gascó PSPV-PSOE
2015 - 2019 Juan Emilio Lostado Gascó Tots Junts per Algar
2019 - 2023 Juan Emilio Lostado Gascó Tots Junts per Algar
2023 Amable Mondragón Salt PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Alfara de la Baronia conta en 498 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2008 2017 2022
395 396 397 413 416 428 422 450 568 471 498

Economia[editar | editar còdic]

245 Ha. del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La garrofera ocupa la major part del secà, seguits per les oliveres, ceps armelers i cereals.

La superfície del regadiu comprén els següents cultius: tarongers, llimeres, cirerers i excelents nyispros.

Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps. Ara, també existixen una de pallets i atra d'escayoles.

Monuments[editar | editar còdic]

Iglésia de la Mare de Déu de la Mercé
  • Iglésia Parroquial. D'estil barroc, data del sigle XVIII i està dedicada a la Verge de la Mercé.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

  • Assut de l'Algar. D'on pren aigües del Palància la Sequia Major de Sagunt; la seua construcció data dels sigles XIII al XIV.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de giner.
  • Huitava. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent són els bous al carrer.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del 21 de setembre.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons



Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres