Corallinales
Les algues coralinas (Corallinales) formen un orde d'algues roges que pertanyen a la classe Florideophyceae. Es troben en totes les aigües marines del món i es caracterisen per un tale dur que conté depòsits calcáreos continguts dins de les parets celulars. El color d'estes algas és típicament rosat o algun atre to de roig, pero existixen també espècies que poden ser púrpura, groc, blau, blanc o gris-vert. Les algues coralinas tenen un paper important en l'ecologia dels secs de coral. Els erizos de mar, peixos loro, tels (moluscs) i quitones (moluscs), s'alimenten d'algues coralinas. Típicament, moltes espècies són incrustante i la seua superfície s'assembla a una roca. Espècies no fixades (maerl, rodolitos) poden formar boles relativament compactes en una superfície que pot variar de suau fins a barrugosa o talos fruticosos. Hi ha més de 1600 espècies d'algues coralinas no geniculadas.[1]
Les algues coralinas estan agrupades en dos famílies sobre la base de les seues estructures reproductives.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Les algues coralinas es distribuïxen en tots els oceans del món, a on a sovint cobrixen casi el 100 % dels substrats rocosos. Moltes d'elles són epífitas (que creixen sobre atres algues o angiospermas marines), o epizoicos (que creixen sobre animals), i alguns inclús són paràsits d'atres algues coralinas.
Habiten diferents profunditats, des d'àrees periòdicament expostes a marees, fins a una profunditat de 270 metros, prop del llímit màxim de la penetració de la llum.[2] Encara que algunes espècies poden tolerar aigua salobre o hipersalino,[3] no existixen espècies d'aigua dolça. Poden tolerar una àmplia gama de turbidez i de concentracions de nutrients.[2][4]
Aquaris
[editar | editar còdic]Les algues coralinas es desigen en els aquaris casers per les seues qualitats estètiques i beneficien a l'ecosistema tanc. Ells són una part important de roca viva, i la roca incrustada en molts colors de les algues coralinas és molt valorat.[5]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Morton, O. and Chamberlain, I.M. 1985. Records of some epiphytic coralline algae in the nortth-east of Ireland. Anar. Nat. J. 21: 436 – 440.
- Morton, O. and Chamberlain, I.M. 1989. Further records of encrusting coralline algae on the north-east coast of Ireland. Anar. Nat. J. 23: 102 – 106.
- Suneson, S. 1943. The structure, life-history, and taxonomy of the Swedish Corallinaceae. Lunds Universitets Arsskrift, N.F., Avd.2, 39(9): 1 – 66.
- Woelkerling, W.J. 1993. Type collections of Corallinales (Rhodophyta) in the Foslie Herbarium (TRH). Gunneria 67 1 – 289.
- Corallinales en l'ITIS.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Corallinales.
Wikispecies té un artícul sobre Corallinales.- http://www.algaebase.org/ AlgaeBase
- Coralline algae website at the University of the Western Cape
- https://web.archive.org/web/20070411020424/http://www.botany.uwc.ac.za/clines/default.htm Coralline algae.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Woelkerling, Wm.J. (1988). , Londres: British Museum (Natural History). ISBN 0-19-854249-6.
- ↑ 2,0 2,1 Aguirre, J.; Riding, R.; Braga, J. C. (2000). "Diversity of coralline ret algae: origination and extinction patterns from the Early Cretaceous to the Pleistocene". Paleobiology 26 (4): 651–667. doi:10.1666/0094-8373(2000)026<0651:DOCRAO>2.0.CO;2. ISSN 0094-8373.
- ↑ Scott I. Thornton (2), Orrin H. Pil (1978). "A Lagoonal Crustose Coralline Algal Micro-Ridge: Bahiret El Bibane, Tunisia". SEPM Journal of Sedimentary Research Vol. 48. doi:10.1306/212F7554-2B24-11D7-8648000102C1865D.
- ↑ Brooke, C.; Riding, R. (1998). "Ordovician and Silurian coralline ret algae". Lethaia 31 (3): 185. doi:10.1111/j.1502-3931.1998.tb00506.x.
- ↑ «Cantitat de Roques Vives en un Aquari de Sec». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 14 d'octubre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corallinales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.