Rhodophyta
Les algues roges o rodófitas (tall Rhodophyta, del grec ῥόδον, «rosa», i φυτόν, «planta») són un important grup d'algues que comprén unes 7000 espècies d'una gran diversitat de formes i tamanys.[1] Formen part d'Archaeplastida junt a Glaucophyta (glaucofitas) i Viridiplantae (plantes verdes),[2][3] el qual és equivalent al regne Plantae en varis sistemes de classificació.[4][5][6]
Clásicamente en alguns sistemes de classificació s'agrupen en el regne Protista.[7] No obstant cal tindre en conte que eixe grup no és vàlit ya que és un tàxon caixó de sastre (un grup conformat pels eucariota que no encaixaven en cap dels atres tres regnes eucarióticos).
Es caracterisen per la seua immovilitat per la carència o pèrdua evolutiva de flagelles en totes les etapes del seu cicle vital. Els seus plasts presenten dos membranes, clorofila a i pigments accessoris ficobiliproteínas i carotenoides, els quals emmaixqueren el color de la clorofila i li donen el color roig distintiu d'estes algues. Estan ben representades en aigües profundes.
Rhodophyta s'origina a fins del Paleoproterozoico i es dividix filogenéticamente en dos clados: Cyanidiophytina i Rhodophytina, els quals varen divergir fa uns 1700 millons d'anys.[8]
Cyanidiophytina: algues termoacidófilas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cyanidiophytina.
Són un grup primitiu de menudes algues unicelulars esfèriques que presenten una coloració similar a les algues glaucófitas que va de vert a vert azulada (o vert cian). Es caracterisen per ser extremófilas per la seua condició termoacidófila (són termófilas i hiperacidófilas), habitant en aigües termals, calderes volcàniques i alguns entorns àcits producte de l'activitat humana, mostrant ademés resistència a la presència de metals tòxics.
La seua reproducció és asexual per divisió mitòtica, formant en ocasions endosporas en número 2, 4, 8 i a voltes fins a 16 cèlules filles. Són organismes molt simples i en la majoria d'ocasions posseïxen un sol cloroplasto i una sola mitocondria, els quals es reproduïxen per divisió sincronisada entre la cèlula i estos mateixos organelos.
La simplicitat d'estes algues estaria en relació en la pèrdua evolutiva de gens. S'estima que Cyanidiophytina hauria perdut 3 voltes més gens que Rhodophytina.[9]
Rhodophytina: les algues roges
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rhodophytina.
El clado Rhodophytina està conformat per les algues roges pròpiament dit, en una coloració característica roja donada pel pigment ficoeritrina. Són principalment marines (solament 164 espècies són d'aigua dolça) i es poden trobar en tot tipo de mars. El seu ecosistema va des de zones intermareales fins a zones molt profundes, depenent de la transparència de l'aigua. Es poden trobar a 100 metros de profunditat, alcançant fins als 250 metros en casos excepcionals. Són les algues més abundants en llocs profunts, puix els seus pigments els permeten captar les llongituts d'ona de la llum del Sol que penetren més profundament en l'aigua. Estos pigments, que absorbixen la llum blava i reflectixen la roja, els donen el seu característic color rojós.
Algunes algues roges, per eixemple la dulse o el nori, són utilisades com a aliment i usades per a produir agar, carragenanos i atres aditius alimenticis.
Ecologia
[editar | editar còdic]L'extensa majoria de les algues roges són marines, encara que existixen algunes espècies que viuen en aigua dolça o en el sol. Són de vida lliure, epífitas o epizoicas i es coneixen algunes formes paràsites. Algunes espècies creixen utilisant com a substrat les algues pardas (que solen ser més grans) o sobre les closques de clòchines i gasteròpodes. Algunes són simbiontes de foraminíferos bentónicos, mentres que unes atres tenen plasts vestigiales i es veuen obligades a parasitar atres rodofitas. En el grup s'inclou moltes macroalgas notables, entre les que es troben la majoria de les algues coralinas que secretan carbonat de calcio i complixen un paper crucial en la formació dels secs de coral. Estes formes coralinas poden ser difícils de distinguir dels corals.
Les algues roges solen viure en la zona llitoral relativament estretix que voreja la placa continental. Com a conseqüència dels pigments que presenten, poden captar la llum a profunditats majors que atres tipos d'algues. Com a eixemple extrem, s'han trobat rodofitas vivint en les ales d'una montanya submarina a la profunditat de 268 m, a on solament és capaç de penetrar el 0,001 % de la llum de la superfície.[10] Li les troba en totes les #latitut, preferentment en aigües tropicals i templades, a on constituïxen les algues més abundants. En les aigües polars i subpolares hi ha poques espècies i dominen les algues verdes i pardas.
Morfologia
[editar | editar còdic]Algunes de les espècies d'algues roges són unicelulars, pero la majoria són pluricelulares creixent en forma de filaments o làmines membranosas, que solen tindre algun tipo de consolidació, alcançat el grau d'organisació seudoparenquimatoso. Poden existir com a cilindres molt fins, ramificados en forma de arbolillo o com a làmines sanceres o dividides. El tale normalment es construïx per mig de l'agregació de numerosos filaments, donant lloc a estructures cilíndriques o laminares de fins a 1 m de llongitut, pero que mai alcancen la complexitat de les algues pardas. El seu tamany és també menor al de les algues pardas més grans. El creiximent normalment es produïx per mig de la divisió de la cèlula apical, que pot ser multinucleada.
Ademés com a estructures especialisades presenten rizoides que van des de filaments simples fins a discs formats per l'agrupació convergent dels filaments en la base de l'alga. Els zarcillos són transformacions de les branques terminals la funció de les quals és l'adheriment a atres branques de la mateixa alga, a algues majors o a atres elements. Com a estructures reproductores es presenten esporangis (que formen esporas) i gametangios (que formen els gamets). Existixen també cèlules vesiculares o secretoras de substàncies que presenten una gran diversitat en la seua composició química.
En la majoria de les algues roges existixen poros septales o de conexió (sinapsis) entre les cèlules. ya que el creiximent apical és la norma en les algues roges, la majoria de les cèlules tenen dos poros primaris, un a cada cèlula adjacent. Els poros que no es deriven d'una divisió celular es denominen secundàries i es produïxen quan es fusionen cèlules adjacents. Despuix de la formació del poro, la conexió citoplasmàtica és bloquejada per mig de la formació d'un tapó de proteïnes que pot funcionar tant com a reforç estructural com de via de comunicació de cèlula a cèlula. En el reforç estructural també tenen importància els #mucílac que s'acumulen en les parets celulars, compactar tant els filaments axials en els contigus.
Cloroplastos i atres elements celulars
[editar | editar còdic]Les rodofitas són fotosintéticas i les seues cloroplastos (cridats rodoplastos) presenten algunes característiques específiques del seu grup. Estan rodejats per dos membranes i se supon procedents de la endosimbiosis primària d'una cianobacteria, de la mateixa manera que els de les plantes verdes i les glaucofitas. No obstant, presenten característiques diferenciades, per #lo que les rodofitas es classifiquen com a grup aparte.
Els rodoplastos contenen clorofila a, ademés dels pigments accessoris ficobiliproteínas (ficoeritrina i ficocianina) i carotenoides. Les rodofitas són els únics protistas fotosintéticos que presenten ficoeritrina. Antigament es creïa que algunes espècies contenien també clorofila d, pero recentment s'ha descobert que esta clorofila procedix d'una cianobacteria, Acaryochloris marina, que viu epifita sobre estes algues.[11] Els tilacoides són solitaris, sense apilar i algunes voltes hi ha un o dos tilacoides perifèrics. Es caracterisen per la presència de ficobilisomas que contenen ficobiliproteínas en la superfície dels tilacoides i absència d'almidó en els cloroplastos, usant com a material de reserva almidó de florídeas (d'estructura semblant a la amilopectina) extraplastidial, en grànuls en la citoplasma, pròxims al cloroplasto. Poden presentar o no pirenoides, usualment en els grups basals en el primer cas. Els pigments els conferixen un color roig o rojós, generalment.
Les rodofitas són organismes sempre immòvils, puix carixen de cèlules flagellades en totes les etapes del seu cicle vital. Les seues cèlules també carixen de centríols, centrosomas i de qualsevol atra estructura que implique una organisació 9+2 de microtúbuls. Les cèlules poden ser multinucleadas. Les algues roges tenen parets celulars dobles.[12] Les parets externes contenen els polisacàrits agarosa i agaropectina que es pot extraure de les parets celulars per ebullició per a obtindre agar. Les parets internes, adherides a la citoplasma, són en la seua majoria de celulosa.
Cicle vital
[editar | editar còdic]Encara que en algunes espècies pot faltar la sexualitat, usualment presenten alternança de generacions, que poden ser dos o tres.[13] Són organismes en els que predomina la fase haploide, a la que s'afigen una o dos fases diploides durant el seu cicle vital. La reproducció sexual és per oogàmia, en cèlules especialisades, carpogonios i espermacios. Les cèlules que fan la funció d'espermatozoides carixen de flagelos i no pot nadar, per #lo que són dutes per les corrents d'aigua.
El cicle vital pot ser de dos tipos:
- Digenético. L'alternança de generacions comprén un gametófito i un esporófito. El gametófito és la generació dominant i a voltes el esporófito és paràsit del primer. El gametófito és haploide i desenrolla gamets masculins i femenins. El resultat de la fecundació és el esporófito diploide, que a voltes seguix vivint sobre el gametófito. El esporófito a la seua volta produïx espores haploides, que en germinar donen lloc a nous gametófitos. Este tipo de cicle de vida es dona, per eixemple, en les bangiofíceas.
- Trigenético. L'alternança de generacions comprén un gametófito, un carposporofito i un tetrasporocito, sent el carposporofito un paràsit del gametófito. Els gametófitos són haploides i produïxen els gamets masculins i femenins. Els gamets masculins es lliberen mentres que els gamets femenins permaneixen fixos al gametófito. Despuix de la fecundació, el zigot diploide es desenrolla en un carposporofito, que seguix vivint sobre el gametófito femení (alga mare). Les carposporas es lliberen i germinen en tetrasporocitos, que solen tindre la mateixa morfologia que els gametófitos, pero són diploides. Els tetrasporocitos lliberen espores haploides que en germinar formen gametófitos, tancant el cicle. Este tipo de cicle de vida es dona, per eixemple, en les florodefíceas.
En la següent galeria es mostren les tres generacions de Polysiphonia.
-
Gametófito masculí
-
Gametófito femení
-
Carposporocito sobre el gametófito femení
-
Tetrasporocito
Taxonomia
[editar | editar còdic]Els diversos eucariota que componen les algues roges han segut foc de numeroses investigacions recents i queda una rica font d'espècies menudes encara no descrites per la taxonomia tradicional. Els estudis moleculars ubiquen a les algues en Archaeplastida (= Primoplantae, Plantae sensu clapixc); no obstant, la classificació supraordinal s'ha llimitat al debat del nivell classe vs. subclasse per als dos subgrups reconeguts, un dels quals és àmpliament reconegut com parafilético. Este llimitat foc generalment ha ocultat en gran medida la necessitat de modificació de la classificació algal.
Avall hi ha dos #taxonomia d'algues roges publicades que són vàlides, encara que necessàriament cap de les dos té que ser usada, ya que la taxonomia algal està encara en continu desenroll. Note's també que hi ha un debat científic continu de si les rodofitas deurien ser incloses en el regne Protista o en el regne Plantae. Estos dos sistemes de classificació, en els quals les algues s'ubiquen en el regne Plantae, són mostrats en la taula.
| Sistema de classificació d'acort a Hwan El seu Yoon et al. 2006 |
Sistema de classificació d'acort a Saunders and Hommersand 2004[14] |
|---|---|
Regne Plantae Haeckel
|
Regne Plantae Haeckel
Subregne Rhodoplantae
|
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porphyra haploide i diploide (Bangiophyceae)
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lee, J., Cho, C. H., Park, S. I., Choi, J. W., Song, H. S., West, J. A., ... & Yoon, H. S. (2016). Parallel evolution of highly conserved plastid genome architecture in ret seaweeds and seed plants. BMC biology, 14(1), 75.
- ↑ Adl, S.M. et al. 2012. The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
- ↑ Burki, F.(2014).«The eukaryotic tree of life from a global phylogenomic perspective».Cold Spring Harbor Perspectives in Biology.6
- 1–17.doi:10.1101/cshperspect.a016147.
- ↑ Ruggiero, M. A., Gordon, D. P., Orrell, T. M., Bailly, N., Bourgoin, T., Brusca, R. C., Cavalier-Smith, T., Guiry, M.D. i Kirk, P. M. (2015). A Higher Level Classification of All Living Organisms.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2019. Consultat el 23 de novembre de 2019.
- ↑ Rhodophyta Itis Report. Revisat en octubre 2020
- ↑ Ald, S.M. et al. (2007) Diversity, Nomenclature, and Taxonomy of Protists, Syst. Biol. 56(4), 684–689, DOI: 10.1080/10635150701494127.
- ↑ Olivier De Clerck et al. 2012 Diversity and Evolution of Algae Primary Endosymbiosis. Advances in Botanical Research, Volume 64, Elsevier Ltd. ISSN 0065-2296, http://dx.doi.org/10.1016/B978-0-12-391499-6.00002-5
- ↑ Huan Qiu et al. 2013, Adaptation through horisontal gene transfer in the cryptoendolithic ret alga Galdieria phlegrea. Current Biology, Vol. 23, Issue 19, Pages R865–R866
- ↑ Boenigk, J., Wodniok, S., Glücksman, I. (2015). Biodiversity and Earth History. Springer.
- ↑ Larkum, Anthony WD, and Michael Kühl. Chlorophyll d: the puzle resolgau. Trends in plant science 10.8 (2005): 355-357.
- ↑ Fritsch, F. I. (1945), The structure and reproduction of the algae, Cambridge: Cambridge Univ. Press.
- ↑ «Les algues roges».
- ↑ Saunders, Gary W., Hommersand, Max H. (2004). Assessing ret algal supraordinal diversity and taxonomy in the context of contemporary systematic data [1] archivat en Wayback Machine.. Am. J. Bot. 91: 1494-1507
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Rhodophyta.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rhodophyta.- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhodophyta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.