Glaucophyta
Les glaucofitas (divisió Glaucophyta o Glaucocystophyta) són un chicotet grup d'algas unicelularés d'aigua dolça que comprén unes tretze espècies.[1] Formen part d'Archaeplastida junt a Rhodophyta (algues roges) i Viridiplantae (plantes verdes).[2][3] el qual és equivalent al regne Plantae en varis sistemes de classificació.[4][5][6] Clásicamente en alguns sistemes de classificació s'agrupen en el regne Protista.[7] No obstant cal tindre en conte que eixe grup no és vàlit ya que és un tàxon caixó de sastre (un grup conformat pels eucariota que no encaixaven en cap dels atres tres regnes eucarióticos).
Les glaucofitas estan constituïdes per cèlules individuals o en grups, a voltes compartint la paret de la cèlula mare. La reproducció asexual té lloc per la formació de zoosporas (cèlules mòvils en dos flagelos) o autoesporas (immòvils). No s'ha observat reproducció sexual entre les glaucofitas.
Característiques
[editar | editar còdic]Les glaucofitas es distinguixen principalment per la presència de cianelas, és dir, plasts que retenen característiques típiques de les cianobacterias i absència dels cloroplastos del restant de les algues. Estos plasts presenten una paret residual de peptidoglicano entre les dos membranes i carboxisomas, que es consideren procedents del endosimbionte bacterià.
Estes algues tenen un sol núcleu (en contrast en Rhodophyta, que pot aplegar a tindre varis) i són unicelulars biflageladas. Els seus pigments fotosintéticos són, ademés de la clorofila a, β-caroteno, zeaxantinas, β-criptoxantina i ficocianina. Els tilacoides no estan apilats i de la mateixa manera que en les algues roges i cianobacterias, contenen ficobilisomas, estructures que consistixen en gran mida de ficobiliproteínas. l'almidó s'almagasena fòra del plast, en el citoplasma. Ademés, tenen mitocondrias en crestes planes i realisen una mitosis oberta sense centríols. Les formes mòvils tenen dos flagelles desiguals, que poden tindre pèls fins i estar ancorats per un sistema de vàries capes de microtúbuls, que són similars als trobats en algunes algues verdes.
S'accepta que les plantes verdes (incloent les algues verdes), les algues roges i les glaucofitas varen adquirir els seus plasts de cianobacterias endosimbióticas.[8] Els demés tipos d'algues varen rebre els seus plasts per endosimbiosis secundàries, és dir, endocitando un tipo d'alga que ya posseïa plasts. Si l'hipòtesis que postula que els cloroplastos primaris tenen un orige únic és correcta, els glaucófitos podrien ser els organismes més pròxims al que originàriament endocitó la cianobacteria que es convertiria en cloroplasto.
Classificació
[editar | editar còdic]Es reconeixen sis gèneros, tots d'aigua dolça, cap dels quals és particularment abundant. Les característiques dels gèneros principals són les següents:[1][9]
- Glaucocystis. Cèlula individual o en grups, en este cas compartint una matriu comuna rodejada per la paret de la cèlula mare. En abdós casos, la forma és típicament oval. Autoespora immòvil, encara que conserva flagelos vestigiales molt curts. Conté un o dos cloroplastos.
- Cyanoptyche Cèlula individual o palmeloide (grups en una matriu que carix de la paret celular de la cèlula mare). Cada cèlula palmeloide produïx una única zoospora biflagelada mòvil d'igual tamany o inclús més gran (llongitut de la cèlula: 24–36 μm, zoospora: 32–34 μm). Conté uns 90 cloroplastos per cèlula.
- Gloeochaete. Cèlula individual o en grups, pero sense compartir la paret celular de la cèlula mare. Les zoosporas biflageladas són mòvils. Conté més de nou cloroplastos per cèlula.
- Cyanophora. Cèlula individual, menuda (llongitut 9–16 μm i esgambi 7 μm) i carent de paret celular. Són biflageladas, es dividixen per fissió binaria i poden produir quiste. Conté aproximadament nou cloroplastos per cèlula.
Sinonímia
[editar | editar còdic]Glaucophyta també es coneix com Glaucocystophyta (Kies & Kremer 1986). Ha segut considerat subregne Glaucobionta (Reviers 2002) o Glaucoplantae (Becker B et al 2008).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Jackson, C., Clayden, S., & Reis-Prieto, A. (2015). The Glaucophyta: the blue-green plants in a nutshell. Acta Societatis Botanicorum Poloniae, 84(2), 149-165.
- ↑ Adl, S.M. et al. 2012. The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
- ↑ Burki, F.(2014).«The eukaryotic tree of life from a global phylogenomic perspective».Cold Spring Harbor Perspectives in Biology.6
- 1–17.doi:10.1101/cshperspect.a016147.
- ↑ Ruggiero, M. A., Gordon, D. P., Orrell, T. M., Bailly, N., Bourgoin, T., Brusca, R. C., Cavalier-Smith, T., Guiry, M.D. i Kirk, P. M. (2015). A Higher Level Classification of All Living Organisms.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2019. Consultat el 23 de novembre de 2019.
- ↑ https://www.itis.gov/servlet/singlerpt/singlerpt?search_topic=TSN&search_value=660046#null
- ↑ Ald, S.M. et al. (2007) Diversity, Nomenclature, and Taxonomy of Protists, Syst. Biol. 56(4), 684–689, DOI: 10.1080/10635150701494127.
- ↑ Patrick J. Keeling(2004).«Diversity and evolutionary history of plastids and their hosts».American Journal of Botany.91(10)
- 1481–1493.Consultat el 22 d'agost de 2015.
- ↑ Jackson, C. J., & Reis-Prieto, A. (2014). The mitochondrial genomes of the Glaucophytes Gloeochaete wittrockiana and Cyanoptyche gloeocystis: multilocus phylogenetics suggests a monophyletic archaeplastida. Genome biology and evolution, 6(10), 2774-2785.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glaucophyta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.