Aigua dolça
.jpg){kind=link}
Aigua dolça és aigua que es troba naturalment en la superfície de la Terra en capes de gèl, camps de gèl, glaciarés, icebergs, chapullésaigua potable construïda pel ser humà. L'aigua dolça es caracterisa generalment per tindre una baixa concentració de sales dissoltes i un baix total de sòlits dissolts.[1] El terme exclou específicament l'aigua de mar i la salobre, encara que sí inclou les aigües riques en minerals, com les fonts ferruginosas. El terme «aigua dolça» es va originar de la descripció de l'aigua en contrast en aigua salada.[2]
Sistemes
[editar | editar còdic]
En la ciència, els hàbitats d'aigua dolça es dividixen en sistemes lénticos, que comprenen les aigües tancades en estanys, llac, pantàs i turberas; sistemes lóticos, que comprenen fluix d'aigua corrent; i aigua subterrànea que fluïx en les roques i en aqüífers. Existix ademés una zona que fa pont entre les aigües subterrànees i els sistemes lóticos: la zona hiporreica que subyacer molts rius majors i pot contindre substancialment més aigua que la que es pot vore en el cabal obert. També pot estar en contacte directe en l'aigua subterrànea subjacent.
Font
[editar | editar còdic]La font de casi tota l'aigua dolça és la precipitació en l'atmòsfera terrestre en forma de boira, pluja i neu. L'aigua dolça que cau com a boira, pluja o neu conté materials dissolts de l'atmòsfera aixina com material de la mar i de la terra sobre les quals els núvols es desplacen. En zones industrialisades la pluja pot ser àcida pels òxits de sofre i nitrogen dissolts que es varen formar a partir de la crema de combustibles fòssils d'automòvils, fàbriques, trens i avions i des de les emissions atmosfèriques de l'indústria. En alguns casos esta pluja àcida pot contribuir a la contaminació dels llac i rius.
En les zones costeres, l'aigua dolça pot contindre concentracions significatives de sals derivades de la mar si el vent alça menudes gotes d'aigua de mar en els núvols portadores de pluja. Açò pot donar lloc a un increment en les concentracions de sodi, clorur, magnesi i sulfat, aixina com molts atres composts en concentracions més menudes.
En zones àrides o zones en sols pobres o polvorientas, els vents carregats de pluja poden dur partícules d'arena i pols, que poden ser depositades en forma de precipitació en atres llocs, lo que resulta en un fluix d'aigua dolça contaminada en cantitats mesurables de sòlits insolubles i components solubles dels sols. Cantitats significatives de ferro poden ser transportades d'esta manera, com per eixemple la transferència ben documentada de les precipitacions riques en ferro que cauen en Brasil derivades de les tormentes d'arena en el Sahara d'Àfrica del Nort.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El «total de sòlits dissolts», en anglés: Total Dissolgau Solids (TDS), inclou sals inorgàniques (per eixemple, calcio, potassi i sodi, magnesi, bicarbonatos, clorur i sulfat) aixina com menudes cantitats dissoltes de matèria orgànica.
- ↑ [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agua dulce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.