Zona hiporreica
(water table= nivell freàtic)
La zona hiporreica és la zona de transició situada per baix dels caixers dels rius (sediment), en la que convergixen i es produïxen intercanvis entre les aigües d'orige superficial i subterràneu. És dir, la zona hiporreica és la regió de sediment i espai poroso davall i junt a un caixer d'una corrent d'aigua (com els rius), allí a on es mescla l'aigua de superfície i l'aigua subterrànea.
La dinàmica de fluix i comportament en esta zona (denominada fluix hiporreico o bajoflujo) es reconeix com a important per a interaccions d'aigua subterrànea/ aigua de superfície, aixina com desove de peixos, entre atres processos.[1] Com a pràctica innovadora de gestió de l'aigua urbana, la zona hiporreia pot ser dissenyada per ingeniers i activament dirigits per a millores, tant en calitat de l'aigua, com en el hàbitat ripícola.[2]
El conjunt d'organismes que habiten esta zona es denomina hiporreos.La fauna present en la zona hiporreica és una clar indicador de la calitat de l'aigua, ya que es troba amenaçada davant la degradació o pèrdua dels hàbitats en els que s'establix.
El terme hiporreico va ser originalment falcat per Traian Orghidan[3] en 1959, en combinar dos paraules gregues: hypo (avall) i rheos (fluix).
Mediterràneu
[editar | editar còdic]
Esta zona és considerada, especialment en les regions mediterrànees, com un dels agents aquàtic més amenaçats ya que es veu intensament influenciada tants per la variacions climàtiques pròpies d'estes regions, que afecten als cabals dels rius, i també per l'impacte de l'activitat humana, que provoca contaminació de les aigües i sediment, modificació en la morfologia dels caixers, variació en els cabals i impactes derivats d'activitats extractivas (graveras)
En la regió mediterrànea la zona hiporreica adquirix una gran rellevància des del punt de vista ecològic per mantindre la conexió hídrológica entre els ambients superficials i subterràneus (ecotono) i per actuar com a zona de amortiguación i de refugi per a la fauna bentónica davant condicions extremes. Esta regió està considerada com un punt calent de diversitat (hotspot) lo que favorix la presència de comunitats hiporreicas diverses en elevat grau de endemicidad.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lewandowski, Jörg. “Is the hyporheic zone relevant beyond the scientific community?” (en). Water 11 (11): 2230. doi:.
- ↑ Lawrence, J.E.. “Hyporheic Zone in Urban Streams: A Review and Opportunities for Enhancing Water Quality and Improving Aquatic Habitat by Active Management”. Environmental Engineering Science 47 (8): 480–501. doi:.
- ↑ Orghidan, T. (1959). “Ein neuer Lebensraum dones unterirdischen Wassers: Der hyporheische Biotop”. Archiv für Hydrobiologie 55: 392–414.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona hiporreica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.