Precipitació (meteorologia)
En meteorologia, la precipitació[1] és qualsevol forma d'hidrometeoro que cau de l'atmòsfera i aplega a la superfície terrestre. Este fenomen inclou pluja (tormenta), purneig, neu, araboga, graniç, pero no virga, boira terrera ni rocío, que són formes de condensació i no de precipitació. La cantitat de precipitació sobre un punt de la superfície terrestre és cridada pluviosidad, o monte pluviométrico.
La precipitació és una part important del cicle hidrològic, en dur aigua dolça a la part emergida de la corfa terrestre i, per això, favorir la vida en la Terra, tant d'animals com de vegetals, que requerixen aigua per a viure. La precipitació es genera en les núvols, quan alcancen un punt de saturació; en este punt les gotes d'aigua aumenten de tamany fins a alcançar una massa que es precipita per la força de la gravetat. És possible inseminar núvols per a induir la precipitació rosant una pols fina o un químic apropiat (com el nitrat d'argent) dins del núvol, lo que accelera la formació de gotes d'aigua i incrementa la provabilitat de precipitació, encara que les proves no han segut satisfactòries.
Si be la pluja és la més freqüent de les precipitacions, no deuen oblidar-se els atres tipos: la nevada i el graniç. Cada una d'estes precipitacions pot a la seua volta classificar-se en diversos tipos.
El lloc més humit del món es troba en el municipi de Port López, en Colòmbia, en una precipitació anual de 12 892 mm. Atres estimacions apunten a que Va plorar i López de Micay en Colòmbia varen tindre una precipitació de 13 473 mm.[2]
Medició de la precipitació
[editar | editar còdic]
Els valors de precipitació, per a que siguen vàlits, deuen ser científicament comparables.
La precipitació és important per al pluviómetro i els pluviógrafos, estos últims s'utilisen per a determinar la precipitació pluvial de curta duració i alta intensitat. Estos instruments deuen ser instalats en locals apropiats a on no es produïxquen interferències d'edificacions, arbres, o elements orogràfics com a roques elevades.
La precipitació pluvial es medix en milímetros (mm), que seria la gruixa de la làmina d'aigua que es formaria, a causa de la precipitació, sobre una superfície plana i impermeable i que equival a litros d'aigua per metro quadrat de terreny (l/m²).
Des de 1960 s'ha anat utilisant cada volta més la medició de la pluja per mig d'un radar meteorològic, que generalment estan conectats directament en models matemàtics que permeten determinar l'intensitat de pluja en una zona i els cabals en temps real, en una determinada secció d'un riu en dita zona.
Orige de la precipitació
[editar | editar còdic]
En essència tota precipitació d'aigua en la atmòsfera, siga com siga el seu estat (sòlit o líquit) es produïx per la condensació del vapor d'aigua contingut en les masses d'aire, que s'origina quan estes són forçades a elevar-se i gelar-se. Per a que es produïxca la condensació cal que l'aire es trobe saturat d'humitat i que existixquen núcleus de condensació.
L'aire està saturat si conté el màxim possible de vapor d'aigua. El seu humitat relativa és llavors del 100 per 100. L'estat de saturació s'alcança normalment per refredat de l'aire, ya que l'aire fret se satura en menor cantitat de vapor d'aigua que l'aire calent. Aixina, per eixemple, 1 m³ d'aire a 25 °C de temperatura, el contingut de la qual en vapor d'aigua siga de 11 g, no està saturat; pero els 11 g ho saturen a 10 °C, i llavors la condensació ya és possible.
Els núcleus de condensació (que permeten al vapor d'aigua recuperar el seu estat líquit), són minúscules partícules en suspensió en l'aire: partícules que procedixen dels fums o de microscòpics cristalés de sal que acompanyen a la evaporament de les boires marinas. Aixina es formen els núvols. La pequeñez de les gotes i dels cristals els permet quedar en suspensió en l'aire i ser desplaçades pels vents. Es poden contar 500 per cm³ i, no obstant, 1 m³ de núvol a penes conté tres grams d'aigua.
Els núvols es convertixen en pluja quan les gotetes es fan més grosses i més pesades. El fenomen és molt complex: les diferències de càrrega elèctrica permeten a les gotetes atraure's; els «núcleus», que a sovint són menuts cristals de gèl, faciliten la condensació. Aixina és com les descàrregues elèctriques s'acompanyen de precipitació violenta. La tècnica de la «pluja artificial» consistix en «sembrar» el vèrtiç dels núvols, quan hi ha una temperatura inferior a 0 °C, en yodur de sodi; este es dividix en minúscules partícules, que provoquen la congelació de l'aigua; estos cristals de gèl es convertixen en pluja quan penetren en aire la temperatura del qual és superior a 0 °C.[3]
Cóm se satura l'aire d'humitat
[editar | editar còdic]Refredat de l'aire fins al seu punt de rocío
[editar | editar còdic]El punt de rocío és la temperatura a la que deu gelar-se un volum d'aire per a que se sature i (a menos que es produïxca sobresaturación) es condense en aigua.[4] Normalment el vapor d'aigua comença a condensarse en núcleus de condensació com a pols, gèl i sal per a formar núvols. La concentració de núcleus de condensació determinarà la microfísica dels núvols.[5] Una porció elevada d'una zona frontal força àmplies àrees de sustentació, que formen cobertes núvols com altostratos o cirrostratos. L'estrat és una coberta núvol estable que tendix a formar-se quan una massa d'aire fret i estable queda atrapada baix una massa d'aire càlit. També pot formar-se per l'alçament de boira per advección en condicions d'oraget.[6]
Existixen quatre mecanismes principals per a gelar l'aire fins al seu punt de rocío: refredat adiabàtic, refredat conductivo o per conducció, refredat radiativo i refredat evaporativo. El refredat adiabàtic es produïx quan l'aire ascendix i s'expandix[7] L'aire pot ascendir per la convecció, a moviments atmosfèrics a gran escala o a una barrera física com una montanya (elevació orogràfica). El refredat per conducció es produïx quan l'aire entra en contacte en una superfície més freda,[8] normalment en ser bufat d'una superfície a una atra, per eixemple d'una superfície d'aigua líquida a terra més freda. El refredat radiativo es produïx per l'emissió de radiació infrarroja, ya siga per l'aire o per la superfície que es troba davall.[9] El refredat evaporativo es produïx quan s'afig humitat a l'aire a través de l'evaporament, lo que obliga a la temperatura de l'aire a gelar-se fins a la seua temperatura de bulbo humit, o fins que alcança la saturació.[10]
Adició d'humitat a l'aire
[editar | editar còdic]Les principals formes d'afegir vapor d'aigua a l'aire són: la convergència del vent en zones de moviment ascendent,[11] la precipitació que cau des de dalt,[12] el calfament diürn que evapora l'aigua de la superfície dels oceans, masses d'aigua o terra humida,[13] la transpiració de les plantes,[14] l'aire fret o sec que es desplaça sobre aigües més càlides,[15] i l'elevació de l'aire sobre les montanyes.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:RAE
- ↑ «[1]», bbc.com. Consultat el 13 de giner de 2018 (en anglés).
- ↑ Compendio de Geografia General – pàgines 54 i 55. José Manuel Cases Torres i Antonio Higueras Arnal. Edicions RIALP Madrit ( 1977 ) ISBN 84-321-0249-0
- ↑ Glossary of Meteorology. «Dewpoint» (en anglés). American Meteorological Society.
- ↑ “Factors Determining the Impact of Aerosols on Surface Precipitation from Clouds: An Attempt at Classification” . Journal of the Atmospheric Sciences 65 (6): 1721–1748. doi:. ISSN 1520-0469. Bibcode: 2008JAtS...65.1721K.
- ↑ FMI (2007). «Fog And Stratus - Meteorological Physical Background» (en anglés). Zentralanstalt für Meteorologie und Geodynamik.
- ↑ Glossary of Meteorology (2009). «Adiabatic Process» (en anglés). American Meteorological Society.
- ↑ TE Technology, Inc (2009). «Peltier Cold Plate» (en anglés).
- ↑ Glossary of Meteorology (2009). «Radiational cooling» (en anglés). American Meteorological Society.
- ↑ Robert Fovell (2004). «Approaches to saturation» (en anglés). University of Califòrnia in Los Angeles, UCLA.
- ↑ Robert Penrose Pearce (2002). Meteorology at the Millennium (en anglés), Academic Press, p. 66. ISBN 978-0-12-548035-2.
- ↑ National Weather Service Office, Spokane, Washington (2009). «Virga and Dry Thunderstorms».
- ↑ «Global maps of Local Land-Atmosphere coupling» (en anglés). KNMI (2008).
- ↑ (2002) Introductory horticulture (en anglés), Cengage Learning, p. 40. ISBN 978-0-7668-1567-4.
- ↑ National Weather Service JetStream (2008). «Air Masses» (en anglés).
- ↑ Michael Pidwirny (2008). «CHAPTER 8: Introduction to the Hydrosphere (i). Cloud Formation Processes» (en anglés1). Physical Geography.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Precipitación (meteorología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.