Anar al contingut

Meteor (meteorologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taosa, un meteor de la costa vasca. Una espècie d'efecte Foehn, pero ocorre en la franja sur del Golf de Viscaya. Taosa és un dels seus noms vascs.

Un meteor és qualsevol fenomen físic natural que té lloc en l'atmòsfera.[1] l'Organisació Meteorològica Mundial (OMM) ho definix com qualsevol fenomen natural observat en l'atmòsfera o sobre la superfície de la terra, que consistix en una suspensió, precipitació, depòsit de partícules líquides, acuosas o no, o de partícules sòlides, o una manifestació òptica o elèctrica.[2]

Classificació dels meteors

[editar | editar còdic]

Els meteors, segons l'OMM, es poden classificar en quatre grups:[2]

  • II Litometeoros o meteors de pols:
  • a) suspensió de partícules en l'atmòsfera:
  • b) conjunts de partícules alçades pel vent
    • ventisca de pols o arena
    • tempestat de pols o arena
    • mola de pols o arena (tolvanera).

Encara que no es troben inclosos en la classificació de la OMM, algunes fonts consideren també els acusticometeoros o meteors acústics, com el tro, l'eco, el zumbido de cables, l'ahuc del vent i la remor dels fulls dels arbres.[3]

Tradicionalment, també es definien els eolometeoros (meteors eòlics, o meteors de vent), pero en la classificació internacional no apareixen, ya que els meteors anteriorment inclosos en eixa categoria ara estan inclosos majoritàriament en la de litometeoros (ventisca de pols, ...). Alguns autors seguixen defenent el terme eolometeoro per a aplicar-ho a: tromba, tornado, turbonada, ciclons tropicals.cita requerida

Referències i notes

[editar | editar còdic]
  1. «Classificació dels meteors, AEMET».
  2. 2,0 2,1 (1993) Manual d'observació de núvols i atres meteors, OMM, pp. 3-5. ISBN 92-63-30407-6.
  3. «Meteors acústics». temps.com. Consultat el 24 de juliol de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • OMM, Atles internacional de núvols, volum I, «Manual d'observació de núvols i atres meteors», Publicacions de la OMM, n.º 407, Ginebra 1993.
  • V, José María (1968, 1985). Manual de l'observador de meteorologia, 2 edició, Madrit: Publicacions del INM B-12.


Referències

[editar | editar còdic]