Ramassada

Ramassada

Una ramassada comuna descarregant la precipitació despuix d'un calorós dia.

La ramassada, també conegut com a aiguada o chapalló, és un tipo de precipitació les característiques principals de la qual són la seua gran intensitat i la rapidea en la que apareix i en la que finalisa. La precipitació és en forma líquida (pluja) i quan està acompanyada de graniç és preferible usar el terme graniçada.

Concepte

En el Diccionari de térmens geogràfics de F.J Monkhouse este terme apareix com a chapalló:

Chapalló. Nom en que es designa a un aiguada repentí i violent. L'àrea afectada sol ser prou reduïda, ya que la chapalló és per una intensa corrent local, ascendent per convecció, que normalment va acompanyada d'abundant aparat elèctric.

En el Tom 4 del Diccionari Enciclopèdic Salvat, duodècima edició (1967), es fa referència a la ramassada com un terme procedent del gallec chuvasco, de chuva, pluja:

Una ramassada és una chapalló o aiguada en molt vent... Nubarrón obscur i carregat d'humitat que sol presentar-se en l'horisó sobtadament, espentat per un vent fort i que no sempre es resol en aigua, per la qual cosa es denomina unes voltes ramassada d'aigua i unes atres ramassada de vent.

Una explicació més completa d'este terme meteorològic l'oferix Pablo Vila en la seua obra més destacada, Geografia de Veneçola, encara que fa més émfasis en els forts vents que acompanyen a les ramassades, que en les intenses pluges que també es presenten durant breu temps:

Les ramassades. Certs vents impetuosos es deixen sentir de tant en tant a través d'algunes regions del país; són les cridades ramassades. Es tracta de vents propis de l'estació plujosa... Són vents forts, de 10 a 25 m per segon i van acompanyats casi sempre per pluges... Ernesto Sifontes els ha calificat com a verdaders ciclons en miniatura. Un d'estes ramassades en el Territori Amazones (ara Estat Amazones) va ocasionar la mort del notable viager i explorador veneçolà Francisco Michelena i Rojas. En setembre de 1876, sent governador d'aquella regió, en un recorregut per la divisòria d'aigües entre els rius Orinoco i Guainía, hiriólo greument una branca desgajada per l'airegada, a conseqüència de la qual cosa va morir unes hores despuix en el poble de Yavita.

Característiques

Entre les principals característiques de les ramassades podem citar la seua brevetat, l'intensitat de la pluja, els forts vents, la intermitencia i la seua escassa extensió sobre la superfície terrestre.

Brevetat del fenomen

Es tracta d'un típic fenomen de convecció produït per un núvol de desenroll vertical, generalment un cumulonimbo. En el desenroll d'este tipo de núvol es presenta inicialment l'ascens d'aire calent i humit per la concentració de calor en un àrea de la superfície terrestre relativament reduïda. Dit ascens produïx immediatament un feedback o retroacción que accelera el procés inicial de convecció, és dir, d'ascens de calor transportada per la massa núvol. Esta retroacción o realimentación es manifesta per mig del descens d'aire molt fret i sec des de la cúpula del cumulonimbo cap a avall al voltant del mateix i és eixe aire fret, pesat i sec el que accelera el procés d'alimentació del propi cumulonimbo en introduir-se com una falca baixe l'aire calent de la superfície, fenomen en el qual s'accelera el procés de convecció, és dir, el procés de conducció de calor en sentit vertical en l'atmòsfera.

En Veneçola i, en especial, durant l'época de pluges, les ramassades són molt freqüents i de breu duració. Precisament, en la cançó Ramassada llanero es fa referència a la brevetat d'este tipo de pluja.

Intensitat de la pluja

Archiu:Aguacero sobre Valencia, España (13 de junio de 2015).webm Encara que no es pot dir que existix una correspondència exacta entre l'intensitat d'una ramassada en la menor o major duració del mateix, lo cert és que existix d'alguna manera dita correspondència per la senzilla raó de que tots els fenomens que originen les depressió o ciclons atmosfèrics tenen el mateix orige independentment del seu tamany i duració. Aixina, un cicló de reduïda extensió o ràdio de gir pot donar orige a un tornado de gran violència i molt destructiu encara que de breu duració mentres que un cumulonimbo de certa extensió tindrà una duració major i els seus efectes seran menys destructius pero repartits en una superfície major. La pluja, el vent en la base de la ramassada, la tormenta elèctrica i atres meteors constituïxen les maneres per les que es va dissipant l'energia almagasenada en la massa núvol.

Vents en la superfície

Els vents durant les ramassades poden ser molt fortes encara que d'escassa duració. La gran velocitat que alcancen els vents durant una ramassada es deu a que el motor que dona orige a l'ascens convectivo del núvol que origina eixa ramassada és el propi descens d'aire fret del propi cim del núvol que dona orige al aiguada o ramassada: quan es tracta de núvols de convecció, l'ascens de la massa núvol que produïx el seu refredat i consegüent precipitació, sempre s'origina pel descens previ d'aire fret procedent de la part superior de dita núvol. És per això que eixe descens d'aire fret (la seua temperatura és la corresponent a l'aire fret i pesat que es troba en la part superior del núvol) es deixa sentir com a raches d'aire molt fret i sec que precedixen a la ramassada.

Intermitencia

Archiu:Amazon-river-delta- CAPS 5 .jpg

Desembocadura en l'Atlàntic del ric Amazones. Pot vore's en l'image satelital la carència de núvols sobre els grans rius, fenomen explicat en l'artícul sobre la diatermancia ya que estos rius actuen durant les hores del matí com a àrees anticiclòniques (no hi ha convecció sino subsidencia de l'aire) i això impedix o llimita la formació de núvols sobre eixos rius

En la zona intertropical (encara que no solament en ella) es pot vore fàcilment durant les vesprades de l'época plujosa, el desplaçament dels cumulonimbos com si fora un tren de núvols. Este desplaçament constituïx un procés de molt fàcil explicació:

• En hores de la matinada i el matí, els vents són molt dèbils o inexistents (calma). Això es deu a la situació anticiclònica típica en les nits i en les matinades (subsidencia d'aire fret més pesat deixant el cel lliure de núvols), explicada en l'artícul sobre la diatermancia.
• A mida que el sol calfa la superfície terrestre comença a produir-se la convecció que produïx els núvols típics en eixa situació (cúmuls). El desplaçament de dites núvols pels vents es produïx d'est a oest, la mateixa direcció del moviment aparent del sol ya que és la radiació solar la que va ocasionant eixe calfament de la superfície terrestre i el consegüent procés de convecció.

Inicialment, els cúmuls es desplacen a baixa velocitat a partir de mija demà, alcançant la seua màxima velocitat a mija vesprada (2 a 3 de la vesprada, hora solar), començant llavors a disminuir poc a poc (en alluntar-se cap a l'oest la font de la radiació solar).

Els cúmuls són els núvols de convecció típiques durant les hores inicials de tot el procés, pero en el seu desplaçament d'est a oest, van acumulant energia en forma de l'aigua que forma eixos núvols (procés conegut com calor de vaporisació) i transformant-se en núvols d'un major desenroll vertical que apleguen a convertir-se en cumulonimbos. Est és el fenomen senyalat (encara que no ben explicat) pel meteoròlec Jacob Bjerknes quan parla de la "ralentisació" dels alisios. És un procés simple: lo que els alisios perden en velocitat ho guanyen en altura i generen un increment de la convecció, és dir, un aument del desenroll vertical dels núvols. Per últim, els cumulonimbos generen ramassades al seu pas en lo que van perdent energia i es van detenint poc a poc, pero eixes ramassades han deixat una chafada ovalada acuosa en el sol (charcas i estanys) que actua (lo mateix que els rius en l'image satelital de la desembocadura de l'Amazones) com un àrea anticiclònica que impedix que nous cumulonimbos descarregue la seua pluja allí: el cumulonimbo que seguix rodeja per la dreta la zona ovalada deixada per la pluja precedent donant orige aixina a un repartiment prou homogéneu de les precipitacions a lo largo y ancho de la conca amazónica. En resum, tots estos processos donen lloc a fenomens relacionats en les ramassades i que han segut desenrollats per numerosos autors com Pablo Vila, Antonio W. Goldbrunner i uns atres.

En Espanya, Antonio Machado es referix a la intermitencia de les ramassades (entre nuvolat i nuvolat hi ha trossos de cel añil) en la seua coneguda poesia En abril, les aigües mil:

Extensió llimitada

Es tracta d'una conseqüència de la brevetat del fenomen pero també explica el repartiment prou homogéneu de les precipitacions en les àmplies planures de la zona intertropical, com és el cas de l'Amazònia en el Brasil i en atres països d'Amèrica del Sur. Dita repartiment ha intrigado a numerosos meteoròlecs que han elaborat diverses teories sobre l'enorme distància que tenen que cobrir els núvols des de l'oceà Atlàntic fins al sur de Colòmbia, orient d'Equador i l'Amazònia peruana i boliviana (uns 5000 km o més).