Tormenta

Tormenta

Image de la base d'una tormenta obtinguda en Enschede, Països Baixos.

Una tormenta o tempestat és un fenomen meteorològic associat al desenroll vertical de nuvolositat acompanyat de descàrregues elèctriques o rajos i, habitualment, precipitació i raches de vent intenses en superfície. Les descàrregues elèctriques poden ser núvol-núvol, núvol-terra i núvol-ionosfera.

Encara que científicament es definix com a tormenta a aquell núvol capaç de produir un tro o raig audible, també es denominen tormentes en general als fenomens atmosfèrics violents que, en la superfície de la terra estan associats a pluja, gèl, graniç, electricitat, neu o vents fortes, que poden transportar partícules en suspensió com la tormenta d'arena o inclús menuts objectes o sers vius.

Formació de les tormentes

Típica tormenta en l'horisó, en Argentina.

Les tormentes es creen quan un centre de baixa pressió es desenrolla en un sistema d'alta pressió que ho rodeja. Esta combinació de forces opostes pot generar vents i resultar en la formació de núvols de tormenta, com el cumulonimbus.

El contrast tèrmic i atres propietats de les masses d'aire humit donen orige al desenroll de forts moviments ascendents i descendents (convecció) produint una série d'efectes característics, com a fortes pluges, vents en la superfície i intenses descàrregues elèctriques. Esta activitat elèctrica es posa de manifest quan s'alcança la tensió de ruptura de l'aire, moment en el que es genera el raig que dona orige als fenomens característics de llampada i tro. L'aparició de llampades depén de factors tals com el grau d'ionisació atmosfèric, ademés del tipo i la concentració de la precipitació.

Característiques

Tormenta formant-se, Argentina.

Mentres que en els Estats Units el terme "Storm" es referix estrictament i en l'àmbit meteorològic únicament a tormentes intenses en vents en superfície d'a lo manco 80 km/h, el terme "tormenta" és molt manco restrictiu. Les tormentes produïxen núvols de desenroll vertical —cumulonimbus-cúmulus— que poden aplegar fins a la tropopausa entorn a 10 km d'altura. El cicle d'activitat d'una tormenta típica presenta una fase inicial de formació, intermija de madurea i final de decaiguda que dura entorn a una o dos hores.

Per regla general una cèlula convectiva de tormenta posseïx una extensió horisontal d'uns dèu quilómetros quadrats. No obstant, freqüentment es produïxen simultànea o casi simultàneament vàries cèlules convectivas que desencadenen fortes precipitacions durant un periodo de temps més llarc. En ocasions, quan les condicions del vent són adequades, una tormenta pot evolucionar fins a l'estat de supercélula originant séries de corrents ascendents i descendents i abundant precipitació durant vàries hores.

Les tormentes poden contindre vórtices d'aire, és dir, vent girant entorn a un centre (com els huracans). Les tormentes que contenen estos vórtices (supercélulas) són molt intenses i com característica és provable que puguen produir trombes marines i tornados, solen originar-se en zones molt tancades, a on el vent no té suficient escape.

Una tormenta tropical fa referència a una tormenta de majors dimensions en latitut subtropicales alternant regions ascendents i descendents i capaç d'evolucionar potencialment fins a l'estat d'huracà.